GENT DEL PIRINEU

Quim Serradell: “Tota la vida m'ha agradat passar-m'ho bé, però sense molestar ningú”

Quim Serradell Pagès, Patufet, és un d’aquells personatges irrepetibles que la vida ens regala molt de tant en tant. Popular per naturalesa, gaudeix del reconeixement de tothom per la seva bonhomia, el carisma innat i una manera de fer absolutament natural i senzilla. 
photo_camera Quim Serradell al Parc del Cadí de la Seu d'Urgell/ FS

Quim Serradell Pagès, Patufet, és un d’aquells personatges irrepetibles que la vida ens regala molt de tant en tant. Seria difícil trobar-li enemistats. Nascut accidentalment a Barcelona el 1941, els seus pares hi van anar a treballar, al cap d’un any ja era a la casa familiar del peu del carrer dels Canonges, al centre històric de la Seu d’Urgell. Popular per naturalesa, Patufet - el renom li ve del pare - té el mèrit de gaudir d’un ampli reconeixement per la seva bonhomia, un carisma innat i una manera de fer absolutament natural i senzilla. 

Serradell ja destacava als anys cinquanta amb llum pròpia en aquella Seu en blanc i negre

Enriqueta Pagès Munt, la seva mare, era originària de cal Paumunt del Querforadat i el pare, Enric Serradell Ros, de la Seu. Implicat des de ben jove en la vida més participativa i festiva de la ciutat, Serradell ja destacava als anys cinquanta amb llum pròpia en aquella Seu en blanc i negre, una petita ciutat del Pirineu conservadora i tradicional, una societat envernissada amb els tons obscurs i el paisatge gris dels uniformes i les sotanes. A quatre anys va anar a estudi a Donya Ramona, a sota de l’ajuntament, després a les escoles graduades de la plaça del Pati Palau i finalment als Hermanos. Quim Serradell recorda, com si fos ara mateix, els jocs d’aquella infància dolça i la vida al carrer, les excursions pels vorals amb els amics i els banys a la tolla del Tronc i del Marabú. Anàvem amb la colla al Camp de Tir, recollíem metralla i ens pagaven un duro per quilo, rememora. Assegura que té set vides com els gats i explica que la primera la va gastar de petit a la segla del Molí, on va caure jugant amb barquetes de fusta. El corrent de l’aigua se m’enduia segla avall i quan ja era a tocar de la reixa de cal Narvils em vaig poder agafar, miraculosament, a una branca del marge que em va salvar la vida, recorda encara avui amb esglai.

Patufet 4

(Foto: Quim Serradell amb Pasqual Ingla, que fou secretari de la Penya Barcelonista Urgellenca)

Parla amb afecte dels seus primers amics de quan tenia sis anys, del Josep Maria Sala, fill del pintor Sala, i del Miguelin Martin, fill d’un carrabiner, amb els qui conserva encara una indestructible amistat. I també dels companys de quan eren més grans: Miquel Miró Sala, Jaume Capdevila Celso, Jaume Betriu, de cal Torres, Miquel Villaró, tots ells avui malauradament traspassats. Conserva intacta la més sincera estima amb Antonio Rogé de cal Tamborino, Esteve Ribera, de l’Oportunitat, i amb Antonio Vilarrubla, de cal Patxo, veí i amic amb qui he anat tantes vegades a caçar i a pescar, recorda.

Foto Patufet 6_000030(Foto: Serradell disfressat en una festa de carnaval, al Saló Guiu de la Seu d'Urgell)

Abans de fer de ferrer, el seu ofici de tota la vida, Quim Serradell havia treballat temporalment de forner, una ocupació que no estava feta per a mi, m’agradava massa anar al riu a banyar-me i arribava sempre tard a la feina, manifesta sense pudor. De jovenet també havia estat un estiu darrere el taulell de la farmàcia del Ventura Mallol, i fins i tot havia fet de fotògraf durant un mes en un estudi del carrer dels Estudis, a tocar de cal Guarnicioner. A setze anys va entrar a treballar d’ajudant de ferrer amb l’Estanyol de cal Pandó i s’hi va estar quatre anys, fins que el novembre de 1960 va prendre la decisió d’anar-se’n a Andorra. A la Serralleria Lladós d’Escaldes va passar-hi vint-i-tres anys i a Andorra es va casar amb Pilar Forné, originària de cal Perot de Mussa i també al Principat hi va néixer la seva filla Neus. El 1983, quan la nena tot just tenia tres anys, van passar el port del Cantó per establir-se a Sort, fins a la seva jubilació. A Andorra i a Sort va treballar sempre de ferrer. Quim Serradell ha estat un home d’ofici, un reconegut ferrer, seriós i complidor a la feina. Ha treballat el ferro amb mestria i habilitat i a cops de martell, sobre l’enclusa, aconseguia reixes, portes, baranes, picaportes, molles, panys, claus, frontisses, ferradures, estoledors i tota mena d’eines per a l’agricultura.

Quim Serradell ha estat un home d’ofici, un reconegut ferrer, seriós i complidor a la feina.

El Barça, les ranxeres i els corridos, les caramelles, l’Estudiantina i, de manera molt especial el carnaval, desperten en Serradell l’esperit més participatiu i festiu i fa aflorar sense filtres el nen que porta a dins. Els adults, amb el pas del temps van perdent la capacitat de jugar, pensen que la vida ja és prou complicada per perdre les hores amb aquestes foteses. Però Serradell ha sabut mantenir tota la vida l’emoció que comporta el joc i la representació pública i popular: disfressar-se, transformar-se i adoptar temporalment l’aparença o la personalitat d'un altre. Sempre m’ha agradat ajudar, col·laborar i passar-m’ho bé, això sí, sense molestar a ningú, afirma.

Foto Patufet 2_000026(Foto: Quim Serradell, vestit del Barça, amb el trompetista Rudy Ventura al Saló Guiu de la Seu el dia de Carnaval)

Són moltes les històries i anècdotes que es poden explicar d’un personatge entranyable com és Quim Serradell. Ens parla dels memorables balls de carnaval i del lluït concurs de disfresses al Saló Guiu de la Seu, on acostumava a obtenir els primers premis. A la Seu el carnaval d’aquells anys era fluix, ens diu, i Serradell i els seus amics es desplaçaven a Organyà, a la Palanca de Noves o bé a Puigcerdà. En una ocasió van anar a la capital de la Cerdanya per participar en la festa, anava disfressat amb una carota i xumant un magnífic havà de cartró que duia a la punta un llum encès. Només veure’ls, un membre de l’organització els va rebre a crits i fent grans escarafalls: Això no està permès, això no és carnaval, aquí estem fent una desfilada de moda, i els convidà a anar-se’n. 

Ha sabut mantenir tota la vida l’emoció que comporta el joc i la representació pública i popular

Una altra vegada van anar a Organyà, al Cafè Nando s’hi celebrava un ball d’allò més lluït i Quim Serradell hi va aparèixer disfressat de Mario Moreno Cantinflas, un personatge per qui sempre he sentit una gran admiració, afirma. L’acompanyava el seu amic Esteve Ribera que duia un paraigua desllorigat, amb barnilles però sense tela, mentre que Patufet portava a la mà un orinal amb quatre dits de cervesa i una botifarra a dins. Les empentes dels assistents i el balanceig del ball van provocar que l’orinal anés a parar al damunt del vestit d’una senyora que s’havia arreglat per a l’ocasió. La dona, furiosa, va arrencar a córrer cap a casa per alliberar-se d’allò que creia, ben convençuda, que es tractava d’una tifa fastigosa. I és que per carnaval, tot s’hi val, assegura Serradell rient. 

IMG-20201129-WA0004 (2)(Foto: Concurs de Carnaval del Saló Guiu de la Seu d'Urgell)

A Sort el carnaval s’ha celebrat sempre, fins i tot durant els llargs anys del franquisme. És genuí i molt divertit i una de les manifestacions més vertebradores d’un sentiment comunitari. Serradell explica que el dimarts de carnaval és quan es pot gaudir d'un dels plats forts de la festa: el ball de la Passa. Durant quatre dies, la capital pallaresa està sota el mandat de l'alcalde del carnaval, encarregat de pronunciar un pregó carregat de sàtira social acompanyat de la seva comitiva i del Requincuà, un ninot de palla, esverat i transgressor, que és cremat públicament a causa del seu comportament. Quim Serradell, Patufet, es va integrar totalment a la vida social de Sort i al seu teixit associatiu, tant és així que en una ocasió va ser nomenat alcalde del carnaval. També participa cada any, encara ara, a la Calderada, un dinar popular al parc del riuet, a base de vianda del Pallars i on es pot tastar el Facit de carnaval, un embotit elaborat amb l'estómac del porc, pa, ous, panses, cansalada, all, pebre i julivert. A Sort m’hi he trobat sempre com a casa, m’han tractat molt bé, assegura.

Foto Patufet 3_000027

 (Foto: Quim Serradell presidint, com alcalde del carnaval de Sort, el sopar de la festa)

El Barça ha estat una altra de les passions de Quim Serradell. El 1973 el FC Barcelona va fitxar Johan Cruyff, va ser el jugador més car de la història del club fins aquell moment. Patufet va dir: aquest l’he de conèixer. I així va ser, no m’ho vaig pensar dues vegades, vaig pujar a l’oficina i li vaig dir al jefe, me’n vaig a Barcelona, vull saber qui és aquest Cruyff. Va anar-hi, el va veure jugar contra l’Arsenal i se’n va tornar cap a casa. Serradell explica que en realitat el futbol no l’ha acabat de convèncer mai del tot, però sí que m’agradava profundament el sentiment i la catalanitat que el Barça representava

"A Sort m’hi he trobat com a casa, m’han tractat molt bé des del primer dia", manifesta Serradell

El 17 de febrer de 1974, el Barça va apallissar en un històric partit 0-5 a domicili el Reial Madrid. Patufet va anar a sopar amb uns amics a l’hostal del Pont de Bar i van seguir el partit per la televisió. Cada gol culer era celebrat amb un esclat d’alegria, però a la sala també hi havia un carrabiner molt seguidor del Madrid que els va amonestar de males maneres, amb la intenció d’apagar aquella cridòria entusiasta. Va ser llavors quan la mestressa de l’establiment, amb una determinació que no deixava dubtes, va fer callar el carrabiner: escolteu, aquest és un local públic i si no us agrada el que veieu, ja podeu passar la porta, li etzibà. Durant el viatge de tornada cap a la Seu, Serradell ja tenia al cap que havia de fer una cançó d’aquell encontre memorable. Al cap d’uns dies, com si li hagués llegit el pensament, el sastre Moles el va anar a trobar i li lliurà una lletra que havia escrit ell mateix sobre el partit, Serradell la va adaptar a la seva manera i durant anys l’ha cantat a ritme de corrido mexicà. La cançó començava així: “Voy a contarles un partido muy mentado, que se jugó en el Santiago Bernabeu…”. Vam anar a l’electricitat Dolcet del carrer Major i ens la va gravar en un disc, conjuntament amb ‘Los astilleros de Villa’, que va tenir molt èxit, recorda.

El carnaval sempre ha sabut treure el millor de mi mateix, assegura Serradell

La setmana següent del partit era carnaval i Patufet va aparèixer al Saló Guiu vestit d’avi del Barça amb el 5-0 a la samarreta, va cantar el famós corrido al costat de Rudy Ventura i se’n va endur el primer premi davant l’alegria desfermada dels assistents. El carnaval sempre ha sabut treure el millor de mi mateix, assegura. El mateix any 1974 el Barça celebrava el 75è aniversari de la seva fundació i Serradell no s’ho va voler perdre. Va anar a l’estadi vestit d’avi del Barça, amb un bastó d’alzina que encara conserva, i li van fer donar la volta al camp. Les imatges van ser captades per la televisió i reproduïdes en un reportatge de l’esdeveniment que encara avui es pot veure. Serradell diu que al taller ha tingut la gran sort d’haver treballat sempre per hores i això li ha donat una gran llibertat, rar era el dilluns que començava a treballar a l’hora. Tota la vida he fet el que m'ha agradat fer, assegura satisfet.

dav(Foto: Serradell participant en l'Estudiantina de Carnaval de la Germandat de Sant Sebastià de la Seu d'Urgell, el 2019/FS)

Quim Serradell Patufet ha participat des de ben jove en totes les activitats organitzades per la Germandat de Sant Sebastià de la Seu d’Urgell. L’endemà de morir el meu pare, la mare ja em va apuntar a la Germandat com a cap de casa, recorda. La Germandat, anomenada històricament Associació de Socors Mutus, és una entitat emblemàtica de la ciutat. Fundada el 1855, avui supera els vuit-cents socis, la majoria d’ells caps de casa. Patufet ens parla, amb estima i reconeixement, de Pere Serra i Alvinyà, Peret Bull, traspassat el gener de l’any passat, personatge molt popular i ànima del carrer Major, que va ser Germà Major de la Germandat.

Patufet Caramelles

(Foto: Serradell participant a les Caramelles de Pasqua, organitzades per la Germandat de Sant Sebastià)

Any rere any, Quim Serradell participa en les caramelles de Pasqua i també en l’Estudiantina de carnaval, entonant cançons de lletra punyent i sarcàstica que parlen de l’actualitat local i posen el dit a l’ull a personatges públics i autoritats municipals. Com ja hem dit, la música i la cançó ha ocupat una part molt important en la vida de Joaquim Serradell: a sis anys cantava caramelles amb els amics al carrer dels Canonges i als dinou les assajava al celler del Cafè Orient amb Pere Cortés, pare del Pepito del Canigó, com a director. Fins i tot he actuat al Liceu cantant les cobles del Peirot, rememora amb satisfacció. L’abril de 2015, Artur Blasco, músic, investigador i divulgador del folklore català, el va convidar a cantar al Saló dels Miralls del Gran Teatre del Liceu, on hi presentava el seu cançoner popular pirinenc A peu pels camins del cançoner.

Quim Serradell Patufet ha esdevingut un símbol local, un personatge entranyable i estimat, que al llarg de la seva trajectòria vital ha contribuït, sense proposar-s’ho, de manera natural i gratuïta, a enriquir la festa popular de la Seu i del Pirineu i a cohesionar la seva societat.