CRISI CORONAVIRUS

Preocupació a l'Alt Urgell i Andorra pel fet que la frontera no es pugui creuar fins després de les festes de Nadal

Consells comarcals i ajuntaments del Pirineu reclamen que s'apliqui ja el confinament per comarques durant els caps de setmana
Pla general del recinte duaner situat a la frontera d'Andorra, on es veuen agents de la policia espanyola aturant vehicles que volen entrar al Principat. Imatge facilitada per l'Agència de Notícies Andorrana (ANA) el 16 de març de 2020 (Horitzontal).
photo_camera Frontera d'Andorra, on es veuen agents de la policia espanyola aturant vehicles /ANA

Presidents comarcals i alcaldes del Pirineu volen que el confinament municipal de cap de setmana passi a ser ja de caire comarcal. Consideren que és el que té més sentit en entorns rurals per garantir que la població té accés a aquells serveis que només hi ha a les capitals. L'Ajuntament de Sort va ser el primer a expressar per carta aquesta demanda a la consellera de Salut, Alba Vergés, signada també per tots els alcaldes d'aquesta comarca. La mateixa acció també l'han fet des del Consell de l'Alt Urgell i el consistori de la seva capital. En el seu cas, a més, els preocupa que no es pugui anar a Andorra fins després de Nadal i creuen que cal que es tinguin en compte els vincles econòmics i familiars que hi ha entre tots dos territoris.

L'alcalde de Sort, Raimon Monterde, aposta per un confinament comarcal de cap de setmana i així ho ha fet arribar a la consellera Vergés. Així, ha argumentat que, amb una superfície total de 1.380 Km² i una densitat de població de cinc habitants per Km², la comarca del Pallars Sobirà, formada per quinze municipis, suporta una població aproximada d'uns 7.000 habitants. En aquest sentit, ha dit que és sabut que molts d'aquests municipis no gaudeixen dels serveis necessaris bàsics, com ara botigues d'alimentació, servei mèdic, escola i institut o biblioteca i que els seus habitants han de desplaçar-se habitualment fora del seu municipi per tasques bàsiques essencials.

Pla general del poble de Llavorsí, al Pallars Sobirà. Imatge del 6 d'agost del 2020. (horitzontal)
(Foto: Pla general del poble de Llavorsí, al Pallars Sobirà /Marta Lluvich)

Monterde ha demanat que tinguin en compte la idiosincràsia del territori i tractin la comarca del Pallars Sobirà, en el que fa referència al confinament, com un únic municipi, tot aplicant un confinament comarcal. Aquesta restricció, segons l'alcalde de Sort, tindria "el mateix efecte que la mesura emprada actualment en termes de mobilitat i garantiria als pallaresos abastir-se i realitzar tasques bàsiques essencials".

De fet, el confinament municipal de cap de setmana té una gran afectació en municipis petits com el de Ger (Cerdanya), que té poc més de 400 habitants. En aquest cas, disposen de farmàcia i d'alguna botiga de queviures però, per contra, no poden adquirir productes com ara peix. El seu alcalde, Alfons Casamajó, assegura que aquesta decisió els "limita moltíssim", perquè no poden gaudir de serveis que estan oberts en poblacions que tenen a pocs quilòmetres, com ara Puigcerdà o Bellver de Cerdanya. Per aquest motiu també creuen que el confinament ha de passar a ser comarcal el més aviat possible, entenent que aquesta fórmula no genera més riscos sanitaris.

Pla obert on es veu l'entrada d'una botiga de queviures de Ger (Cerdanya). Imatge del 18 de novembre de 2020 (Horitzontal).
(Foto: Entrada d'una botiga de queviures de Ger (Cerdanya) /Albert Lijarcio)

Mentre, el president del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Josep Maria Mullol, s'ha expressat en la mateixa línia i ha dit que la mobilitat entre municipis el cap de setmana s'hauria de permetre per poder, als seus veïns, anar a les poblacions més grans a realitzar compres o d'altres gestions. També ha afegit que amb un confinament comarcal de cap de setmana, els Mossos d'Esquadra ho tindrien més fàcil per vetllar pel seu compliment.

Per la seva banda, la presidenta del Consell de l'Alt Urgell, Josefina Lladós, també ha volgut deixar clar que en aquest territori hi ha diversos municipis sense serveis bàsics per defensar un confinament comarcal. A més, ha explicat que la situació actual ha obligat a molts veïns a intentar fer totes les gestions de dilluns a dijous per evitar haver de sortir durant el cap de setmana -tot i que està permès per causes de força major-, quan precisament en els dies laborables no disposen de massa temps per fer-les.

Preocupació per la frontera d'Andorra

Un element afegit que preocupa en aquesta comarca és el fet que no es pugui travessar la frontera amb Andorra fins després de les festes nadalenques, segons l'esborrany del pla de desescalada. Sobre aquesta qüestió, la presidenta del consell alturgellenc ha dit que hi ha uns "lligams estrets" entre la comarca i el Principat i que tots dos territoris es "retroalimenten". Per aquest motiu, ha demanat que es tinguin en compte les "especificitats" d'aquesta zona i que, per tant, es permetin els desplaçaments entre Andorra i l'Alt Urgell. Finalment, ha volgut destacar l'ajuda que aquest país ha prestat a l'Alt Urgell durant la pandèmia.

Mentre, des del govern andorrà han descartat pronunciar-se sobre el pla de la Generalitat, a l'espera que aquest s'aprovi. Tot i això, han volgut deixar clar que s'estan "mantenint contactes per compartir informació relativa a la situació epidemiològica, així com per defensar els interessos d'Andorra", segons han expressat en un comunicat. A més, també han indicat que "s'està duent a terme una comunicació permanent amb les autoritats del govern espanyol".

Per la seva banda, la síndica d'Aran, Maria Vergés, també ha mostrat la seva preocupació davant el manteniment del confinament a Catalunya fins després de Nadal. En aquest sentit, ha afirmat que, de ser així, "és una sentència de mort" pel sector turístic de la Val i assegura que no podran obrir ni un 10% dels establiments. Així, Vergés ha explicat que més d'un 70% del turisme d'hivern que arriba a la zona és de fora de Catalunya i, per aquest motiu, ha dit que confia que es trobi una solució. També ha demanat que es tinguin en compte els representants del territori a l'hora de prendre decisions que els afecten de manera tan directa.