Ara, que és temps de confinament, és un bon moment per reflexionar, pensar i repensar on som i on volem anar. I és un bon moment per pensar-hi, perquè de ben segur que després de la crisi per la COVID-19, ja res tornarà a ser igual com era i caldrà encarar aquesta nova situació amb noves idees i nous plantejaments per a què, tot plegat, puguem sortir-ne el més ben parats possible.
A l'Alt Pirineu hi tenim una economia fràgil i fortament basada en el turisme, on els sectors de l'hostaleria i activitats recreatives representen a l'Alta Ribagorça fins a gairebé un 40 % del seu Valor Afegit Brut (VAB), al Pallars Sobirà més d'un 30%, a la Cerdanya prop d'un 20%, a l'Alt Urgell un 18%, mentre que al Pallars Jussà només arriben a un 10%.
Tot sembla indicar que precisament el sector del turisme serà dels més afectats en aquesta crisi post COVID-19 i les economies més dependents d'aquest sector patiran força. Caldrà, doncs, que les institucions pensin com podran ajudar el sector, i que el mateix sector pensi en la manera de repensar-se per minimitzar l'impacte d'aquesta crisi.
És indubtable l'Alt Pirineu ha d’aprofitar tot el seu potencial turístic, però també s'han de tenir en consideració les febleses del sector, i és que a banda de l'impacte que representa sobre el medi, es tracta d'un sector força inestable que depèn de factors externs com poden ser la climatologia o la conjuntura econòmica global, que genera llocs de treballs temporals, de baixa remuneració i per tant, precaris. Cal tenir present que el conjunt del sector serveis a l'Alt Pirineu, on també s'hi inclouen altres sectors a banda del turístic, genera un VAB d'uns 64.000 €/any per afiliat a la seguretat social, mentre que el sector Industrial en genera prop dels 100.000 €/any.
Però no sols de turisme es viu a l'Alt Pirineu, on per exemple el sector industrial hi representa més d'un 12% del seu VAB, tot i que de forma desigual segons les comarques. Així a les comarques de l'Alta Ribagorça i dels dos Pallars, on la indústria hidroelèctrica s'hi troba fortament implantada, hi representa entre el 15% i el 20%, mentre que a l'Alt Urgell amb un 12% i a la Cerdanya amb un 4,5% el seu impacte és menor.
Centrant-nos en les afiliacions a la seguretat social al sector industrial de les comarques amb indústria hidroelèctrica, ens trobem que el sector genera un VAB d'uns 200.000 €/any per afiliat, molt per sobre de la mitjana del sector i del que es genera en el sector serveis, com s'ha esmentat anteriorment. Caldria repensar però, en la manera de que aquest VAB sigui gestionat des del territori i per al territori i potser ara, que moltes de les concessions d'explotació ja han caducat o estan properes a caducar, seria un bon moment per a plantejar-nos si aquesta indústria no hauria d’estar al servei del bé comú.
Pel que fa al sector primari destacar que a excepció del Pallars Jussà, on la seva influència arriba fins a gairebé el 10% del VAB, el seu pes en l'economia de l'Alt Pirineu és d'escassa rellevància situant-se entre l'1% i el 3% a la resta de les comarques. I es que mentre el sector primari de la resta de comarques es basa principalment en la ramaderia, al Pallars Jussà hi tenen un pes més important sectors amb més valor afegit com el porquí i el cultiu de cereals.
Aquest sector genera entre els 17.000 €/any per afiliat a la Cerdanya, passant entre els 25.000 €/any i 30.000 €/any per afiliat a l'Alt Urgell, Pallars Sobirà i l'Alta Ribagorça, fins els gairebé 50.000 €/any del Pallars Jussà.
En aquest cas, igual que en el turisme, també caldrà que les institucions pensin com podran ajudar el sector, i que el mateix sector també pensi en la manera de repensar-se per fer valer la qualitat del seu producte davant dels mercats.
Pel que fa a la construcció, aquesta es situa en valors entre el 7% i el 10% del VAB a totes les comarques alt pirinenques, a excepció de la Cerdanya, on l'efecte de les segones residències és major i el situa en el 16%. Aquest sector, si més no pel que fa a la construcció d'habitatges, es podria considerar subsidiari de la resta, en la mesura en què la seva evolució serà directament proporcional a l'activitat econòmica existent en la resta de sectors. Pel que fa a l'obra pública i la construcció d'infraestructures, caldrà un New Deal post-crisi que doni un impuls al sector al mateix temps que es creen els equipaments i infraestructures tan
Vist que tot apunta que el turisme trigarà a tenir la força que tenia abans d'aquesta crisi, caldrà pensar a potenciar altres sectors que ens ajudin a tirar endavant. I posats a triar, millor apostar per sectors que generen un major valor afegit, que creïn llocs de treball estables, qualificats i ben remunerats. Un sector primari orientat a productes de més valor afegit, un turisme de major qualitat i més desestacionalitzat, la rehabilitació i millora de la eficiència energètica d’edificis, cooperatives de comerç de producte local on-line, el teletreball, la indústria de les noves tecnologies, una petita i mitjana indústria d'
aprofitament dels recursos naturals, que sigui mediambientalment sostenible, són possibles a l'Alt Pirineu.
Ara només falten administracions, inversors, emprenedores i emprenedors que hi creguin, que no és poca cosa!
Àngel Porté
Enginyer Tècnic Industrial
Regidor d’El Pont de Suert En Comú Podem a l’Ajuntament del Pont de Suert
Conseller d’En Comú Podem al Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça
