HISTÒRIA LOCAL

Oriol Riart i la Guerra Civil al front del Pallars des de Sant Joan de L’Erm

La conferència, organitzada per la Germandat de Sant Sebastià de la Seu d’Urgell, va recrear la Guerra Civil, des del punt de vista militar, centrant-se en el front del Pallars.
Oriol Riart conferència  2
photo_camera Oriol Riart a l'Espai Ermengol de la Seu/EE-MC

L’Espai Ermengol-Museu de la Ciutat es va omplir de gom a gom, aquest divendres, per escoltar la conferència de l’historiador pallarès Oriol Riart Arnalot. La conferència, organitzada per la Germandat de Sant Sebastià de la Seu d’Urgell, va recrear la Guerra Civil, des del punt de vista militar, centrant-se en el front del Pallars i la posició de Sant Joan de l'Erm.

El doctor Oriol Riart va situar la seva intervenció en la línia de front que resseguia els rius Noguera Pallaresa, Segre i Ebre i que, entre l’abril i el desembre de 1938, va delimitar la zona republicana de la franquista. Riart va explicar les raons de l'establiment de les forces al Pallars, els combats i els principals fets bèl•lics al Pirineu, així com la implantació d’arquitectures militars de campanya i de com es van deixar trinxeres, búnquers i metralla diversa. A través de fotografies, Riart Arnalot va mostrar com encara avui, vuitanta anys després, l’empremta de la guerra encara roman en el paisatge pallarès i es confon amb la natura. 

Oriol Riart bis 2

(Foto:Espai Ermengol-Museu de la Ciutat)

Diaris personals

A la conferència, Oriol Riart va analitzar els diaris personals de combatents a la Guerra Civil, d’un bàndol i altre, com a font alternativa i complementària d’altres mètodes més tradicionals per a l’estudi del conflicte. Riart considera aquests diaris personals, entre els quals hi figura el de Pere Tarrés i Claret, com una font historiogràfica de primer ordre que contribueix a una interpretació i aprenentatge més proper, tangible i atractiu del conflicte.

El diari de guerra de Pere Tarrés

Oriol Riart va comentar alguns dels capítols del diari de Pere Tarrés, publicats en un llibre que va qualificar de ‘deliciós’. El meu diari de guerra 1938-1939. (2004) de Pere Tarrés, és una descripció de la guerra escrita sobre el terreny, acompanyada de reflexions i de pregàries, molt impressionant. Oriol Riart va remarcar el fet que Pere Tarrés fos dels únics, per no dir l’únic, lluitador en el bàndol republicà que va rebre el reconeixement en l’època franquista.

Pere Tarrés i Claret (Manresa,1905) El 1921 es traslladà a viure al barri de Gràcia de Barcelona. El 1928 va acabar la carrera de medicina. Quan a començaments de la dècada dels anys trenta s'organitzà el moviment de la Federació de Joves Cristians de Catalunya (FEJOC), Tarrés s'hi integrà i, amb el temps, es convertiria en un dels seus més destacats líders, ocupant importants responsabilitats en l’àmbit nacional. A Gràcia va promoure el Grup Número 1 de la FEJOC, el Torras i Bages, en el si de Sant Felip Neri. Ja després de la Guerra civil espanyola, durant la qual fou mobilitzat amb l'Exèrcit popular, Tarrés s'ordenà sacerdot el 1942.

Tarrés va desenvolupar la seva professió mèdica durant onze anys al barri de Gràcia; al de les Corts va bastir la Clínica Sanatori "Mare de Déu de la Mercè" per a atendre malalts, principalment els més necessitats, afectats de tuberculosi, malaltia molt difosa en els anys posteriors a la guerra civil. Va morir el 31 d’agost de 1950. El 5 de setembre de 2004, Pere Tarrés fou beatificat per l'església catòlica.

Oriol Riart (1)

El perfil

Oriol Riart Arnalot (Esterri d’Àneu, 1978). És doctor en Història, arxiver i fotògraf. Entre les seves tasques professionals destaquen la codirecció del programa Pagesia a La Manyana TV, la gestió cultural i la dinamització local al municipi de Torrebesses. Autor de diferents articles relacionats amb la recerca històrica i del documental Valadredo (2011), emès per TVC. Actualment és el responsable de l’Arxiu Històric de les Valls d’Àneu i de la Biblioteca Pública d’Esterri d’Àneu.