Tertúlia-xerrada sobre Neus Català, supervivent dels camps d’extermini nazis a càrrec d’Elisenda Belenguer Mercadé, historiadora

Les oblidades dels oblidats. El paper de les dones en la lluita contra el feixisme. Exili, resistència i deportació

Aquest dijous 14 de juliol a les 20h des de l'Ateneu de l'Alt Urgell s'ha organitzat una tertúlia-xerrada sobre Neus Català, supervivent dels camps d’extermini nazis a càrrec de la historiadora, Elisenda Belenguer i autora del llibre Neus Català, memòria i lluita.

9Vestitdedeportada
photo_camera Neus Català amb el vestit de deportada

El que jo vaig fer no és res, és només una part del que van fer milers de dones de tot Espanya”. Aquest és el testimoni de la Neus Català, quan ens parla de les Oblidades dels oblidats, és a dir, del paper que, moltíssimes dones catalanes i espanyoles, com ella i com molts homes, antifeixistes, jugaren per defensar la llibertat davant el cop d’estat del juliol del 36 contra la República Espanyola, i per combatre el feixisme que va imperar a l’Europa durant bona part del segle XX.

Una lluita que les conduiria a moltes d’elles, com també als seus companys homes, a la duresa de la guerra, a la clandestinitat, a patir anys de repressió a les mateixes presons franquistes, a continuar la resistència antifeixista a França i a d’altres països després d’un exili forçós. Fins i tot, a haver de passar per l’horror de la deportació als camps d’extermini nazis, entre molts altres llocs i formes de càstig, sofrint innumerables vexacions i que, en molts casos, els portaria inclús a la mateixa mort.

La Neus Català, reconeguda públicament amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya 2005, com a Catalana de l’any 2006 i amb la Medalla d’or de la Generalitat de Catalunya aquest mateix any 2015, entre molts altres reconeixements, ens vol transmetre amb la seva experiència, en aquest cas, explicada per la seva amiga, historiadora i biògrafa Elisenda Belenguer, el paper que tingueren aquestes dones en la lluita, especialment les que van participar a la Resistència francesa i les deportades als camps nazis. La seva fita sempre ha estat homenatjar a les seves companyes mortes, als maleïts camps de la mort i la de recuperar i preservar la memòria històrica de totes aquestes dones combatents i víctimes del feixisme.

Una història de vida, la de la Neus, pagesa del Priorat que pels seus ideals comunistes, de llibertat i justícia social, la van portar a defensar fermament la República militant al PSUC. Va treballar, sobretot, com a infermera a la reraguarda durant la guerra civil espanyola, una situació que la va obligar a fugir a l’exili francès com milers d’altres. Un cop a França, participarà  en la lluita a la Resistència francesa amb l’organització d’un maquis fins a ser, finalment, delatada i detinguda per la Gestapo i deportada als camps d’extermini nazis de Ravensbrück i d'Holleischen, d’on sortí en vida, gràcies a la sort, a la capacitat de resistència i organització. Però, sobretot, a la xarxa, cultura, amistat i solidaritat entre les companyes. Alliberada i reincorporada a la vida francesa, continuarà implicada en la lluita d’oposició al règim franquista. Portarà propaganda clandestina pel partit comunista des de l’exterior i militarà a la Unión de Mujeres Antifascistas Españolas i a la Unió de Dones de Catalunya, organitzant activitats relacionades amb el foment de la pau i en defensa de la infància i els drets humans.

Avui en dia, continua militant al Partit dels i les Comunistes de Catalunya i és sòcia-fundadora de la Fundació Pere Ardiaca, avui Fundació Revolució Democràtica. Participa com a representant espanyola del Comitè Internacional de Ravensbrück en la defensa, conservació i memòria d'aquest camp dissenyat especialment per a dones. Juntament amb altres persones sensibilitzades amb el tema, la Neus va impulsar el naixement a nivell estatal de l'Associació l’Amical de Ravensbrück, amb la que pretén traspassar el seu compromís i la seva lluita a les noves generacions.