Opinió

No compris, adopta

Cada any, per Nadal, es realitza una campanya des de vàries organitzacions i associacions arreu de l’estat per a conscienciar la gent sobre la compra irresponsable d’animals, llur lema és: No compris, adopta.

Catalunya està considerada la comunitat més respectuosa amb els animals i la que més lluita per la defensa dels seus drets. La prohibició de la tauromàquia arreu del territori català, la prohibició de circs amb animals a un gran nombre de municipis (La Seu d’Urgell entre ells gràcies a una moció de Compromís X La Seu) i la prohibició del sacrifici d’animals als refugis segons la innovadora llei 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals que prohibia el sacrifici dels animals als refugis, són alguns dels exemples que ho corroboren.

No obstant això, i encara que sembli contradictori, Catalunya és, per darrere d’Andalusia, una de les comunitats que més animals abandona: concretament, uns 16.000 cada any. Per aquest motiu, a Catalunya podem trobar més de 80 protectores i refugis d’animals, tant de gestió pública com privada, repartides entre les quatre províncies.

Molts veïns i veïnes de La Seu d’Urgell, de la comarca de l’Alt Urgell i de la Cerdanya desconeixen l’existència d’una gossera a la zona. Tanmateix, han de saber que sí que hi ha un refugi d’animals! Al juny de l’any 2007 el Refugi Supracomarcal d’Animals de Benavarre va obrir les portes. Les obres de construcció del refugi van suposar una inversió de 240.000 euros, la qual va ésser finançada pels consells comarcals de l’Alt Urgell (60% del total) i la Cerdanya (40% del total), a través de subvencions de la Generalitat de Catalunya. Està gestionat per AUGEMA (Alt Urgell Gestió del Medi Ambient), consorci del Consell Comarcal de l’Alt Urgell.

A La Seu d’Urgell, igual que a altres indrets com per exemple a Puigcerdà, hi havia una gossera municipal. Als anys 70 es va traslladar a una caseta situada vora l’estrep esquerra del pont de la Palanca, al lloc on actualment hi ha un petit jardinet i els contenidors d’escombraries. Era molt petita i insuficient. Després dels aiguats es va traslladar a un altre lloc de transició fins a establir-se a la localització actual, Partida de Benavarre s/n – La Seu d’Urgell (per a més informació, visiteu el web http://www.alturgell.cat/refugi-supracomarcal-danimals).

El pressupost que assumia La Seu era d’uns 6.000 euros/any, comptant manteniment, alimentació i despeses veterinàries, sense els costos de personal, ja que aquests també tenien altres funcions assignades a part de les tasques realitzades a la gossera. Aleshores, la llei permetia sacrificar els gossos quan no tenien propietari transcorregut un temps prudencial per a recollir-lo, aproximadament un mes.

S’ha de tenir en compte que, en els anys 80 i 90 del segle passat, la societat no estava tant sensibilitzada com ara amb aquestes qüestions. Com he comentat amb anterioritat, l’any 2003, la Generalitat de Catalunya va aprovar una llei, la 22/2003, que, al prohibir el sacrifici dels animals, va obligar totes les administracions a adaptar-se a ella, tant en pressupost com en instal·lacions.

El pressupost actual de l’any 2015 del refugi d’animals és de 80.000 euros. Si tenim en compte que actualment a l’Alt Urgell hi ha 22.008 habitants i a la Cerdanya 18.783, 40.791 habitants entre les dues comarques, i dividim el pressupost pel número d’habitants, el resultat és que cada habitant paga 1,96 euros anuals (0,16 €/mes). Aquest import, òbviament, pot variar en funció de l’augment o disminució de població.

Segons la meva opinió, aquesta és una xifra més que assumible. Cal tenir en compte que és un servei que ens cal oferir per la nostra pròpia irresponsabilitat, exceptuant casos de força major, que són la minoria.

El refugi d’animals de Benavarre ha tingut diferents etapes. Fa uns anys patia una sobresaturació de gossos molt gran ja que, tenint en compte que teòricament està pensat per 60 gossos com a màxim, en va arribar a tenir més de 100.

Gràcies als tècnics del Consell Comarcal que ho gestionen, però també, i en gran part, a la col·laboració dels voluntaris, integrats a l’Associació pels Animals del Pirineu (APAP), d’una forma altruista, s’han portat gossos cap a altres associacions d’Alemanya i, els gossos més vells, cap als Països Baixos. D’aquesta manera s’ha aconseguit que la quantitat d’animals disminueixi fins als 20, aproximadament, a l’actualitat.

Tot i això, encara queden molts gossos i gats, i constantment hi ha entrada d’animals al refugi. Cal que ens conscienciem que tenir un animal és una gran responsabilitat. La decisió d'adoptar-lo ha de ser raonada i consensuada entre tots els membres de la família.

Ara s'acosta una ocasió especial, l’època nadalenca, i hom pot tenir la temptació de regalar un gos a una persona estimada. Penses que és el millor regal que li podries oferir. Abans de fer-ho pensa en tots aquells gossos, gats i altres animals (fures, conills, etc.) que estan en adopció tant al refugi d’animals de la nostra comarca com arreu del territori i al nostre país veí, Andorra. Ells necessiten que els donem una oportunitat.

No compris, adopta. És qüestió d’humanitat.