Nil Monsó: “Ara necessitem la vegueria per desplegar al màxim les nostres potencialitats”

foto nil 2
photo_camera El politòleg Nil Monsó. Foto: Viure als Pirineus

nil

T’han preguntat mai què és un politòleg? M’he trobat sovint que la gent posa cara d’estranyesa quan els intento explicar a què em dedico. Aquí la ciència política és encara força recent i consegüentment poc coneguda.

Què hi fa un politòleg al Pirineu? És una bona pregunta, ara estic treballant a la Delegació del Govern a l’Alt Pirineu i Aran. Estudiar la realitat política i social crec que és fonamental en qualsevol territori, però, si parlem del Pirineu, ho és encara molt més. Existeixen molts estudis de ciència política lligats a l’àmbit metropolità i a les grans ciutats a nivell macro, però molt pocs a un nivell territorial com és el nostre.

Hem de repensar el Pirineu des del punt de vista administratiu? Fa falta un disseny institucional que garanteixi la viabilitat futura, és a dir, una bona representativitat política que asseguri l’èxit democràtic. Això també passa per una llei electoral que tingui en compte un territori demogràficament feble com aquest. Hem de repensar quin Pirineu volem de cara al futur, si volem ser un parc temàtic de Barcelona i la seva àrea metropolitana o bé si volem ser nosaltres mateixos, preservant la nostra realitat i garantint el nostre futur.

I la vegueria? A l’Alt Pirineu ara necessitem la vegueria per desplegar al màxim totes les nostres potencialitats. Comptar amb una administració pròpia i propera és clau per garantir el nostre desenvolupament econòmic i social. L’organització provincial no ens serveix ni ens reconeix, dependre de Lleida o de Girona impedeix que la transmissió de les polítiques arribin com caldria a la gent i als sectors econòmics del Pirineu. 

Com veus el futur de la Vall de Boí i de l’Alta Ribagorça? Jo crec que aquí, afortunadament, comptem amb un factor clau que és el turisme. Un turisme estacional d’hivern però també cultural, familiar i de qualitat molt vinculat al patrimoni arquitectònic i natural.

I no hi ha el perill de posar tots els ous al mateix cistell i caure en el monocultiu turístic? No hi hem de caure. El sector primari i la petita indústria agroalimentària és imprescindible. El vuitanta per cent de la ramaderia de la nostra comarca és de producció ecològica, un bestiar que passa molts mesos a la muntanya, per tant de molta qualitat. Un sector insubstituïble també a l’hora de mantenir el nostre paisatge cuidat i endreçat.

Què t’agrada més de la teva feina? Em permet conèixer de primera mà la realitat pirinenca i contribuir, en la mesura de les meves possibilitats, al desenvolupament de les nostres valls.

Vas marxar per poder tornar? Sóc dels pocs casos de la meva edat que van marxat a estudiar a fora i han tornat a la Vall de Boí. No tenia gens clar que això finalment acabés sent així, però quan se’m va presentar l’oportunitat no ho vaig dubtar. Em sento un privilegiat.

Logo Generalitat Joves (web)