El Museu dels Raiers de Coll de Nargó

El poble de Coll de Nargó amaga diferents tresors patrimonials alguns dels quals es troben dintre del seu nucli mateix. Un d’ells és el Museu dels Raiers, ubicat en una antiga església dedicada a la Verge del Roser, precisament la patrona dels raiers. Crònica de Núria Boltà.

DSCN0310 (1)
photo_camera Una imatge del museu.

L'església astà situada al capdamunt del nucli urbà, entre carrerons que encara testimonien l’antiga fesomia d’aquest poble. Després de ser degudament condicionada, actualment acull testimonis d’aquest vell ofici que fou mitjà de vida d’alguns dels seus habitants, un ofici dur i exposat com era fer baixar els troncs tallats dels boscos riu avall.

La feina passava per diverses fases des de la tria de troncs als boscos. En primer lloc, calia escollir quins arbres eren susceptibles de ser tallats. Anys enrere, aquesta feina era manual, a cop de destral, i la feien els picadors. Com que els petits rius de muntanya no porten suficient cabal d’aigua per arrossegar cap avall grups de troncs lligats, aquests es feien baixar solts mitjançant la tècnica del barranqueig, amb l’ajut de ganxos (la ganxa) per tal que no quedessin aturats en algun tram. Els troncs es feien arribar fins els llocs on hi havia suficient espai per poder-los relligar per formar els rais i on el cabal d’aigua també hi era assegurat.

En aquests espais més amplis, les raieres, els troncs es classificaven per grandària i es començaven a lligar per anar formant el rai. A l’Alt Urgell, un dels llocs habituals on es muntaven els rais era a Bassella, però n’hi havia d’altres. Es tenia cura fins l’últim detall abans de fer lliscar el rai riu avall. Fins i tot es tenia en compte de posar, al que constituiria la proa del rai, la part més estreta del cap dels troncs per tal de facilitar la navegació. Tot un munt de passos posteriors eren imprescindibles per acabar el rai on s’hi havia de muntar les remeres per subjectar els rems, la part dedicada a les provisions, etc...

La fusta arribava als compradors i es portava a les serradores. Sembla ser que molta part de la producció s’emprava per a la construcció naval.

Tota aquesta informació la trobareu visitant el Museu dels Raiers de Coll de Nargó on es poden veure interessants fotografies de l’època en les que es detalla el nom de les eines i els passos, recreacions de la figura del raier i un bon nombre d’objectes relacionats amb aquest ofici.    

Núria Boltà