Aquesta és la carta que l'alcalde hafet arribar al conseller.
Benvolgut Conseller
Tot i haver escoltat les vostres paraules en el Parlament, és la meva obligació, com alcalde seriosament afectat per la situació dels Bombers Voluntaris i del Cos en general, fer-vos arribar el meu malestar i preocupació.
La lamentable situació del servei d’extinció d’incendis i salvament al nostre país ja fa molt temps que s’arrossega, és la típica situació que es va deteriorant sense que ningú faci un esforç seriós per posar-hi remei fins que s’arriba a moments com l’actual. Segur que sou coneixedor, com ho som qui hem viscut la problemàtica de prop, que durant molt temps la presa de decisions a nivell de Bombers ha estat en mans com a mínim involucionistes, en velles guàrdies pròpies d’altres èpoques que no han fet sinó provocar un deteriorament i una pèrdua de temps que exploten ara.
Crec sincerament que el problema no és tant sols de mitjans, que ho és, però també és un tema de dèficit estructural, de sistema organitzatiu i de model.
Ens hem dotat d’un sistema dit mixt que no ens l’hem acabat de creure mai del tot i mai no s’han posat tots els mitjans per a que funcionés correctament. Quan ens fixem per exemple en el model mixt francès, ens hem de fixar també en com està organitzat per a que funcioni bé. No sóc especialista en el tema, no sé si els Bombers Voluntaris han de considerar-se treballadors a temps parcial per atendre els parcs o l’empresa que té un bomber ha de rebre una compensació per no descomptar cap hora de treball si aquest realitza algun servei, (mesures que sí s’adopten al país veí), tècnics hi ha al vostre departament per pensar i organitzar el sistema òptim, el que està clar és que no és el actual.
El poble que tinc l’honor de representar, Coll de Nargó, és dels més grans de la comarca del Alt Urgell (una de les més extenses i que suposa el 5% del nostre país) amb 155 Km2 d’extensió, la majoria de massa forestal i amb set nuclis agregats, per defensar tot això davant un incendi forestal a dia d’avui depenem de l’únic parc professional de la comarca: el de la Seu d’Urgell i el següent més proper no el trobem fins a Balaguer fora ja de la nostra comarca. A més, al parc de la Seu d’Urgell resulta que el vostre departament acaba de reconèixer que hi ha d’invertir més de 800.000 € per a que es posi al dia i sigui operatiu al màxim. Amb aquest panorama només podem esperar que si hi ha una desgràcia, i per molt efectius i resolutius que puguin ser els nostres bombers.., arribaran a misses dites.
Sense ànim d’ofendre, també he de dir que l’anunci d’inversió i de convocatòria de places ara com ara és una declaració d’intencions i prou. Depenem d’uns pressupostos que està per veure si permetran fer res del proposat a qualsevol nivell i les places (250 per any en quatre anys) es pot considerar que cap és de nova creació ja que tot just cobriran, si ho fan, les jubilacions i altre tipus de baixes del personal actual.
El protocol d’actuació i d’atacar un foc dels bombers de Catalunya, és model a nivell mundial. Saben el que es fan i la seva abnegació en el cas dels Bombers Voluntaris ha aguantat el sistema en marxa fins ara que ja no poden més, ens hem de negar a deixar-ho caure sense més.
La nostra Vegueria de l’Alt Pirineu necessita imperiosament un model eficient i efectiu, el 60% del nostre territori és bosc i el nostre handicap és que sols som l’u per cent de la població per mantenir-ho i això costa moltíssim, però el cert és que en les condicions actuals si hi hagués un gran incendi, els país sencer es pot quedar sense jardí.
Podeu preguntar a bombers mateix per la simulació que es va fer recentment amb els paràmetres del foc de Portugal viscut el darrer any i els nostres mitjans actuals: a la simulació es posava l’epicentre a la Ribagorça a tocar d’Osca i el resultat era esfereïdor, el Pirineu quedava pràcticament arrasat. Vull pensar que aquestes simulacions es fan per algun motiu i sobretot que d’alguna cosa han de servir.
Davant el panorama actual us prego que des de la conselleria d’interior promogueu una reestructuració interdepartamental del model de Servei d’Extinció d’Incendis i Salvament tot tractant-ho com una qüestió d’Estat que no depengui de qüestions polítiques o partidistes, com ho han de ser per exemple la sanitat o l’educació.
El neguit per mi expressat és el neguit d’un territori, un territori sovint menystingut en representar una part ínfima de la població amb unes telecomunicacions deplorables i altres mancances estructurals com la de la present situació i que sols sent parlar d’asimetria i tranversalitat territorial quan interessa a tercers i no a nosaltres mateixos. Aquesta vegada però, penso que tots ens hi juguem molt si no volem que atendre un accident signifiqui més de mitja hora d’espera i angoixa o que desgraciadament, en cas de gran incendi, els nostres boscos acabin sent un desert.
Esperant que el departament que dirigiu pugui plantejar aquest anhelat canvi de paradigma pel que fa al Cos de Bombers i en especial als Bombers Voluntaris de Catalunya, rebeu la meva cordial salutació.
Martí Riera i Rovira, alcalde de Coll de Nargó.
