JOVES DEL PIRINEU

Marta Faure: “L’empatia entre el físio i el pacient és fonamental”

Marta Faure JOVES DEL PIRINEU
photo_camera Marta Faure al seu centre de fisioteràpia a Vielha

capsalera (1)

El moviment és salut? El moviment és la clau per a la salut. No cal que es faci necessàriament una activitat física molt intensa, però sí que cal cuidar-se, mobilitzar les articulacions, mantenir el cos sa i evitar possibles patologies. Seure menys i integrar l’activitat física en el dia a dia, té un gran impacte sobre la salut.

Quan vas decidir que volies ser fisioterapeuta? Ho vaig decidir quan ja estava a punt d’entrar a la universitat, dubtava entre estudiar fisioteràpia o bé infermeria. Sempre he tingut molta afició pels esports i curiositat per tot allò que està relacionat amb el cos humà. Això va ser el que em va fer decantar finalment per la fisioteràpia.

On et vas formar? Vaig estudiar el grau de fisioteràpia a l’Escola Universitària Gimbernat, a Sant Cugat, adscrita a la UAB. En tinc bon record tant del professorat, que és competent, com de l’Escola, que ofereix una formació eminentment pràctica, però amb una sòlida base teòrica. 

Però en aquesta feina la formació és permanent… Sí, la formació ha de ser sempre contínua, especialment en totes aquelles professions vinculades al camp de la salut, com és la meva. Cal estar molt atents a tots els canvis que van apareixent, fer cursos per actualitzar coneixements i no quedar-se mai enrere.

També et dediques a la fisioteràpia esportiva… Aquesta branca m’agrada molt. A l’últim curs del grau ja vaig fer una menció de fisioteràpia específica en l’esport i, recentment, he acabat el Postgrau d’Expert Universitari en Fisioteràpia Esportiva. Fa dos anys em va sorgir l’oportunitat de col·laborar amb el Centre d’Esports d’Hivern Adaptats i això ha suposat per a mi tot un repte personal i professional. Una de les esportistes amb qui treballo més directament és l’Astrid Fina, que va obtenir la medalla de bronze en snowboard als Jocs paralímpics de Pyonchang 2018 i, aquest any, el bronze a la prova de banked slalom del Campionat del Món de Pyha, a Finlàndia. 

Quina és la part més gratificant de la teva feina? Sens dubte, millorar la qualitat de vida, sigui traient el dolor o rehabilitant una lesió. El més gratificant és quan el pacient et diu que, gràcies al tractament, és capaç de tornar a fer esport, de treballar o simplement de cordar-se les sabates després d’haver patit un dolor lumbar intens. Això em fa sentir útil, posar remei a una situació dolorosa d’aquelles que incapacita per fer les coses més habituals de la vida diària. 

I pel que fa a la prevenció? Hem d’avançar molt encara en el camp de la prevenció, especialment en l’àmbit de riscos laborals. La fisioteràpia hi té molt a dir a les empreses a l’hora de dissenyar espais, planificar activitats preventives o bé ensenyar als empleats a prevenir lesions musculars derivades de mals hàbits posturals. Tot el que s’inverteixi en prevenció, s’estalviarà després en serveis assistencials.

Quina és la clau per ser una bona fisioterapeuta? Per descomptat la formació i la proactivitat, però l’empatia és fonamental en la interacció entre la fisioterapeuta i el pacient. També és important saber derivar quan alguna cosa s’escapa de les teves mans.

La teva feina et permet viure a l’Aran… L’esquí sempre ha ocupat una part molt important a la meva vida i tenia clar que volia tornar a la Vall d’Aran sobretot per l’esport, la muntanya i la qualitat de vida. Del que ja no n’estava tan convençuda era de si podria acabar exercint la meva professió aquí. A la Vall només hi ha un hospital i, de moment, no ofereixen places de fisioterapeuta, així és que vaig decidir obrir el meu propi centre a Vielha, continuar formant-me i tirar endavant. 

I els teus projectes més immediats... Ara mateix m’estic traient les titulacions de Tècnica Esportiva d’Esquí Alpí i m’agradaria estudiar, en l’àmbit de la fisioteràpia, tot el tema de la biomecànica relacionada amb l’esport. De tota manera, la formació no s’acaba mai.

Logo Generalitat Joves (web)