Com va ser que vas estudiar una enginyeria tècnica? Bé, quan vaig haver de decidir quin grau estudiar, no ho tenia massa clar, la veritat. Havia fet el batxillerat científic tecnològic a l’Institut de Sort i, finalment, em vaig decantar per enginyeria tècnica mecànica a l’Escola Industrial de Barcelona, a la UPC.
I en acabar vas tornar al Pallars… Només acabar la carrera me’n vaig anar uns mesos a Escòcia per conèixer altres realitats, però sempre he tingut molt clar que volia viure i treballar al Pallars. Vaig treballar un parell d’anys en una serradora de Ribera de Cardós, a l’oficina i a la fàbrica, on feia disseny i mecanitzat d’estructures de fusta. Més endavant em vaig apuntar al programa de Garantia juvenil del Consell Comarcal del Pallars Jussà i em van acceptar.
Garantia juvenil? Sí, es tracta d’un programa que ofereix un contracte de pràctiques remunerades. Aquesta és una iniciativa europea per facilitar l’accés al mercat de treball als joves que han finalitzat els estudis. En acabar les pràctiques em van proposar quedar-me als serveis tècnics del Consell amb un contracte laboral.
Així tot va anar rodat... Sí, va coincidir que en aquell moment el Consell Comarcal assumia la competència de les depuradores d’aigües residuals i buscaven un tècnic per portar-ho. Som un equip i faig una mica de tot: manteniment dels edificis i instal·lacions, projectes de camins, així com temes vinculats amb la recollida de residus urbans.
Les teves inquietuds van molt lligades a la cultura popular… De ben petit em van parlar del ball dels Rigodons, una dansa del segle XVII que s’havia perdut. Fa anys, Pep Lizandra, acordionista i especialista en danses del Pirineu, va venir a Sort i va començar a ensenyar-lo i així va ser com es va recuperar.
Ballaves Rigodons? De petit no, però anys després, quan feia de monitor de lleure al Casal d’Estiu, l’ensenyàvem a ballar als nens i nenes per al dia 1 d’agost, dia de Sant Feliu, coincidint amb la Festa Major de Sort. Així puc dir que abans de saber-ne, ja l’ensenyava (riu).
I ara? Segueixo ensenyant els petits i també el ballo cada any. M’agraden les danses, la música folk i la recuperació de cançons que cantaven les nostres padrines. Crec que la cultura popular és una eina molt potent d’integració social i de cohesió, un element que fomenta el sentiment de pertinença i d’autoestima. Vaig ser un dels fundadors dels Esmolets de Sort i fins a l’any passat en vaig formar part, tot i que encara hi col·laboro.
Què és Els Esmolets de Sort? És una associació que va sorgir de la reflexió d’un grup de joves preocupats per la pèrdua de la cultura popular de Sort i del Pallars Sobirà. El 2015 vam impulsar una campanya per recuperar el ball de la Passa de Carnaval i també la recuperació de la Colla Gegantera. Ara també es torna a ballar el rotllet d’Altron, el ball francès d’Enviny, la bolangera del Pallars i el contrapàs Xinxina, danses pròpies dels nostres pobles pallaresos.
La cultura popular i la tradició oral ens expliquen d’on venim... I tant. Les meves arrels són pirinenques, el pare fill d’Àreu, la padrina paterna d'Estaon, la mare de Veri i la padrina materna de Denui (Vall de Castanesa), a la Ribagorça aragonesa. M’agrada participar en tallers de música i dansa d’arrel tradicional de l’Escola Folk del Pirineu i admiro la feina de recuperació de la cançó de tradició oral que han fet gent com Artur Blasco, resseguint el Pirineu de punta a punta.
