JOVES DEL PIRINEU

Marc Duran: “El Pirineu té futur, només es tracta de tenir ganes de viure-hi i mirar de fer coses”

dav
photo_camera Marc Duran a Travesseres, amb el Cadí al fons/Feliu Sirvent

Marc Duran capçalera

Vas anar a estudiar a Barcelona i has tornat... Sempre ho havia tingut molt clar jo, que encara que anés a estudiar a fora, tornaria a pujar de seguida, així que pogués. A Barcelona vaig fer un grau superior d'educació infantil.

Així no te'n penedeixes d'haver tornat? Cap mica, cap mica. Ni un sol moment.

Ara fas de pagès. T'agrada més que no pas ensenyar canalla? És diferent. Per circumstàncies de la vida, et penses dedicar a una cosa i acabes fent-ne una altra de ben diferent. Però a mi sempre m'havia agradat la feina de casa. Estic content de portar les terres i la casa de turisme rural i viure en aquest bocí de país.

En què consisteix la teva feina? La meva feina consisteix a fer una mica de tot. De vegades fas de pagès, altres estàs a la casa rural, o bé arregles un paller o tapes un forat amb morter... fas una mica de tot.

Avui el pagès és un jardiner del territori, del paisatge? Està canviant a jardiner del paisatge, sí, cada dia més. I em sembla que això no és massa bo, perquè arribarà que no hi haurà prou nous jardiners, per dir-ho així, per arreglar tant paisatge.

Així creus que el Pirineu necessita retenir gent jove? Jo em pensi que sí, però no només en l'àmbit de la pagesia, sinó en tots els camps. Necessitem que els joves es formin el temps que calgui i on calgui, però que tornin.

I com s'hauria de fer això? Aquesta és la mare dels ous que no sap ningú. El que ens passa ja ho sabem, som molt territori i poca gent; molt país, però envellit. Una altra cosa és tenir la recepta de com capgirar-ho, perquè ja no es tracta només que hi hagi feina per poder guanyar-s´hi la vida, si no t'agrada viure-hi, malament. Ha de ser vocacional, també, perquè aquí l'hivern és molt llarg.

El turisme rural ha estat un bon dinamitzador de l'economia? El turisme rural és una bona manera de complementar la pagesia de les capçaleres de les nostres valls. Al final, no ens enganyem, la pagesia dona pel que dona. Aquí tots els pagesos tenen una altra feina, els uns tenen una casa rural, altres fan jardins, altres treballen a les estacions d'esquí, altres porten un restaurant... Tot ajuda a fixar gent, ara som pocs, si no fos per això, potser no hi quedaria ningú. El turisme rural és una bona aposta de present i de futur.

Què busca aquí el vostre client? El visitant busca principalment tranquil·litat, a part de l'entorn natural, el paisatge, l'esquí nòrdic, l'excursionisme i la muntanya... Tranquil·litat i autenticitat, perquè aquest és un altre món, una altra manera de fer i d'entendre la vida.

Què té aquesta vall que fa que els joves aneu tots a l'una, tots alhora? Aquí la gent jove ja ens hem fet molt des de petits. Passava que érem tres o quatre a cada poble, a Travesseres, a Aransa, a Mussa, a Lles... i si no anàvem a l'una, malament, no es podia fer res. I com que ja érem amics... Que s'ha de fer una festa aquí, hi anem tots; que s'ha de fer allà, també hi anem tots. Sempre hi ha hagut una mena d'esperit cooperatiu i solidari entre la gent i els pobles del municipi: tu m'ajudes a mi, jo t'ajudo a tu.

El Pirineu té futur? Sí, jo crec que sí. Mentre hi hagi gent amb ganes de viure aquí dalt, encara que siguem pocs, les nostres valls tenen futur. Només es tracta de tenir ganes de viure-hi i mirar de fer coses.

Logo Generalitat Joves (web)