L'art de la pedra seca ha estat inclòs a la Llista Representativa de Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO. La inclusió de l’art de la pedra seca ha estat presentada en una candidatura conjunta de vuit estats europeus i aprovada aquest dimecres a la Sessió del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco, celebrada a la República de Maurici.. La tècnica constructiva de pedra seca continua ben viva a l'Alt Pirineu, en la realització de parets de pedra seca, empedrats, graons, cabanes I aixoplucs. A Catalunya hi ha unes 19.000 construccions de pedra seca repartides arreu del país.
(Foto: Una brigada del Parc Natural de l'Alt Pirineu reconstrueix diversos murs caiguts del tram inicial del camí de Llavorsí a les Bordes d'Arnui seguint el sistema tradicional/PNAP)
La pedra seca és el nom que pren un tipus d'arquitectura tradicional popular on la pedra s'utilitza en sec, és a dir, sense cap mena de morter, argamassa o material d'unió entre les diferents peces. En aquest tipus d'arquitectura les peces es van encaixant pel seu propi pes, presentant tipologies constructives molt diverses. La construcció en pedra seca és un mètode senzill i relativament ràpid, basat en materials locals, sovint pedres de rebuig dels propis camps de conreu, i es realitza fonamentalment a mà. Això ha permès un aprofitament racional dels recursos de cada territori i la seva integració en el paisatge.
(Foto: Una brigada del Parc Natural de l'Alt Pirineu reconstrueix diversos murs caiguts del tram inicial del camí de Llavorsí a les Bordes d'Arnui seguint el sistema tradicional/PNAP)
La pedra seca és un dels principals elements estructuradors dels paisatges rurals de Catalunya, de la conca mediterrània, així com també de molts racons del planeta, i constitueix un testimoni d'una activitat humana ancestral que ha modelat -i modela- un tipus determinat de paisatge: el paisatge de la pedra seca. Als paisatges de la pedra seca en conjunt i a l'arquitectura de la pedra seca en particular se li atribueixen arreu valors estètics, històrics, simbòlics i ecològics que van més enllà de la seva funció pràctica original.
El patrimoni de la pedra seca ha anat disminuint en les darreres dècades amb el progressiu abandó de l'activitat agrícola i ramadera i amb la modernització del sector, que considera que els tradicionals bancals ja no són aptes per a una producció mecanitzada.
