JOVES DEL PIRINEU

Laia Lema: “Ets infermera sempre, dins i fora de l’hospital”

Laia Lema
photo_camera La jove infermera Laia Lema a l'Espitau Val d'Aran/FS

joves-head

Per què vas triar infermeria? Quan mires enrere comprens el perquè de les coses, què t’ha portat a fer el que fas i a ser qui ets. Aquesta és una professió molt especial, la vaig escollir amb molta il·lusió i ara la visc amb vocació i dedicació. Tot i que va haver-hi moments de dubtes, la infermeria sempre ha estat lligada a mi, des de ben jove.

Més que una professió, potser és una manera de ser i de fer? Sí, va més enllà d’una simple relació laboral. Per mi és absolutament vocacional. La infermeria és humanitat, ciència i vincle. És cuidar a la persona d’una manera global i acompanyar-la en totes les etapes de la vida, entre moltes altres coses. Ets infermera sempre, totes les hores del dia, dins i fora de l’hospital. Això acaba conformant també la teva visió general de la vida.

On et vas formar? Vaig estudiar a Barcelona, a la facultat Blanquerna de la Universitat Ramon Llull. Després vaig fer un màster en infermeria d’urgències hospitalàries a la Universitat de Barcelona, al campus de Bellvitge. I posteriorment el postgrau en infermeria d’atenció primària.

Precisament l’atenció primària ha tingut un gran paper en aquesta pandèmia... Sí, l’atenció primària ha fet una molt bona gestió durant aquesta situació i els seus professionals han tingut una gran capacitat d’adaptació. La pandèmia també ha servit per visibilitzar, conèixer i reconèixer molt més la feina que es fa des d’aquest servei.

Tenies clar que volies tornar a viure i treballar a la Vall d’Aran? Tot plegat va ser una mica casual. Vaig acabar la carrera i volia començar l’etapa laboral. Un estiu vaig decidir tornar a la Vall i provar de treballar a l’Espitau de Vielha. Em van agafar per fer substitucions i des del primer moment m’hi vaig trobar molt a gust. Tot va anar rodat.

Tenim una societat cada dia més envellida. La infermeria és fonamental? La infermeria és clau, sí. L’edat poblacional cada dia és més elevada i cal potenciar els models d’atenció a la cronicitat i la complexitat. La infermeria és un dels eixos principals d’aquests models. S’ha de continuar impulsant la formació específica per coordinar equips multidisciplinaris que ofereixin atenció i cures d’alt nivell a la població més gran.

Infermeria és la primera línia contra la covid. Com ho has viscut des de la teva feina? La nostra feina ha passat per la detecció i posterior seguiment de tots els casos, possibles i confirmats. Hem filtrat i evitat la saturació de les urgències i només han requerit ingrés hospitalari els pacients positius amb patologia no lleu. Hem realitzat PCR, tests serològics, i també hem fet atenció d’hospitalització domiciliària. I tot això combinat amb l’assistència habitual dels pacients amb patologies cròniques o agudes no covid. Ha estat un gran repte i tot un treball d’equip.

També heu rebut més que mai el reconeixement de la societat… Sí, hem notat cada dia el suport i l’agraïment de la gent. En els aplaudiments i en les demostracions públiques, però també en el tracte directe amb els pacients i els familiars.

Com has viscut el risc de contagi a l’Espitau Val d’Aran? Amb molt respecte, però no pots anar a treballar amb por. Mires de fer les coses bé i de ser molt estricte en els protocols. El cert és que aquí a l’hospital  ens hem sentit protegits en tot moment i hem disposat de tots els equips de protecció individual. 

Quan creus que tornarem a la normalitat? A quina normalitat? (riu). Crec que la normalitat que coneixíem fins ara, no acabarà de tornar. Hi ha moltes coses que han arribat per quedar-se.

Logo Generalitat Joves (web)