El 17 de juny de 1991 es van celebrar les primeres eleccions al Conselh Generau d’Aran. D’acord amb el que establia l’article 11 de la Llei 16/1990. Aran es divideix en sis circumscripcions, que es corresponen amb els seus terçons històrics.
El nombre de conselhèrs i conselhères a elegir en cadascun dels terçons és el següent: Pujòlo: dos membres; Arties e Garòs: dos membres; Castièro: quatre membres; Marcatosa: un membre; Lairissa: un membre e Quate Lòcs: tres membres.
L’any 1313 el rei Jaume II va atorgar als aranesos el conjunt de privilegis anomenat “Era Querimònia”, veritable Carta Magna d’Aran, ratificada per tots els reis fins a Ferran VII.
Els actes de la Hèsta d’Aran van començar a la seu del Conselh Generau d’Aran amb la recepció oficial del síndic d’Aran a totes les autoritats i convidats, continuant amb la desfilada dels pendons portats pels representants de cada terçon fins al Santuari de Nostra Senyora de Mijaran. A les 11.00 es va celebrar la missa solemne a l’església de Mijaran.
Els actes de celebració de la Hèsta d’Aran van comptar amb la participació de tots els conselhèrs i conselhères del ple del Conselh Generau d’Aran, dels alcaldes i presidents pedanis de la Val d’Aran, el secretari d’Administracions Locals i Relacions amb l’Aran, Miquel Àngel Escobar, el director general de Polítiques de Muntanya i de Litoral, Albert Alins, la senadora per Lleida, Anna Azamar, i els diputats del Parlament de Catalunya, Anna Geli, Aurora Madaula, Francesc Viaplana i Javier Rivas, també hi va assistir Danielle Panatier, vicepresident de Turisme la Communauté de communes Pyrénées Haut Garonnaises, Serge Larque, viceprésident de Développement de la Communauté de communes Pyrénées Haut Garonnaises i Txomin Elizondo, director de la Communauté de communes Cagira Garonne Salat, entre d’altres.
En els parlaments institucionals, el síndic d’Aran Carlos Barrera, després de desitjar bona Festa d’Aran a tots els assistents, va explicar que “des del 13 de juny del 2017 no s’ha pogut reunir la comissió bilateral entre el Govern de la Generalitat i el Conselh Generau d’Aran per l’aplicació de l’article 155, pel què ha demanat de tornar a reprendre el diàleg per iniciar les accions de desplegament de la Llei d’Aran, donant prioritat a la publicació dels traspassos acordats el juny de 2017, sobretot els més urgents, relacionats amb Salut i Benestar Social, com son l’increment de la partida pressupostaria per a la gestió de transport i emergències sanitàries de Pompièrs e Emergències de la Val d’Aran, el cofinançament de la gestió de la nova residència geriàtrica del Baish Aran de Sant Joan de Les, i impulsar el nou model de finançament del Conselh Generau d’Aran que ja s’hauria d’haver començat a aplicar aquest any 2018, perque sigui una realitat l’any vinent”.
El síndic d’Aran, que va tenir “un record per els polítics catalans absents”, va destacar que l’aplicació del 155 va paralitzar absolutament les relacions entre el Conselh Generau d’Aran i la Generalitat de Catalunya, fet pel qual va voler “agrair als responsables dels departaments el manteniment de les relacions per la gestió del dia a dia, tot i la inexistència de govern”.
El conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya, Ernest Maragall, al seu torn, va refermar que “hem de reflexionar junts i compartir un camí de futur per al conjunt de Catalunya amb absolut respecte als drets, caràcter i història de la Val d’Aran”. Maragall, també es va referir als “efectes desastrosos”, va dir, de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, amb “perjudicis molt certs en la relació entre l’Aran i Catalunya, afegint que “és l’hora de reprendre la normalitat i treballar i mirar al futur amb confiança, amb certa ambició dels drets que te reconeguts la Val d’Aran i veure com els podem enfortir, protegir i ampliar”.
Referint-se a la prohibició de l’ús preferent de l’aranès a l’administració, el conseller va manifestar que “és una falta de respecte i un error polític, a més d’un greuge explícit als drets de l’Aran, contravenint el què és natural com a primera realitat social i institucional d’un país.”
25 anys dels símbols de la Val d’Aran
Els actes de la Festa d’Aran també van servir enguany per commemorar d’una banda el 25è aniversari de l’escut del Conselh Generau d’Aran i de la bandera, i d’altra, el 20è aniversari dels concerts del Romànic Musicau. En acabar la missa a l’església de Ntra. Senyora de Mijaran, Àngel Claveria Aner, membre de la secció d'Història de l’Institut d'Estudis Aranesi va fer la ressenya històrica d’aquests símbols.
El Cicle Romànic Musicau és una fórmula que combina explicacions sobre les esglésies romàniques de la Val d’Aran amb concerts de música clàssica, que ja fa 20 anys que és celebren. Per aquest motiu, els nens i nenes de les escoles de música de la Val d’Aran van interpretar la cançó “Adius Val d’Aran”, que cantaran aquest estiu en les seves actuacions abans dels concerts.
D’altra banda enguany per primer cop els assistents als actes de celebració de la Festa d’Aran van poder cantar l’himne d’Aran “Montanhes Araneses” gràcies a l’enregistrament que n’han fet els grups musicals aranesos Es Corbilhuèrs i Sarabat Aran.
La celebració de la Festa d’Aran 2018 ha acabat com és tradició amb danses araneses.
