Les segones Jornades d'Arqueologia i Paleontologia del Pirineu i Aran, que es realitzen aquest divendres i demà dissabte a Tremp, volen servir per donar a conèixer els treballs de recerca que s'han realitzat en aquest àmbit al Pirineu durant els darrers 5 anys. En total s'exposarà el resultat de 27 intervencions. Els experts han dit que és igual d'important la recerca com la seva divulgació posterior. La directora general de Patrimoni Cultural, Elsa Ibar, ha assenyalat que "és molt important" fer recerca per "poder-la transmetre" i ha afegit que aquest és l'objectiu de la trobada. El paleontòleg Àngel Galobat s'ha expressat en la mateixa línia i ha explicat que la majoria dels resultats obtinguts en intervencions arqueològiques els donen a conèixer en publicacions científiques i aquestes jornades ajuden a donar-los a conèixer al públic en general.
(Imatge de la inauguració de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia del Pirineu a Tremp, a càrrec de la directora general de Patrimoni Cultural, Elsa Ibar/Marta Lluvich)
Entre les ponències s'han explicat les troballes paleontològiques a la Conca de Tremp. Una de les més recents és la publicada a la revista internacional PLOS ONE que revela la presència de molts exemplars juvenils de dinosaures hadrosaures al jaciment de Basturs Poble (Pallars Jussà), el més important d'Europa d'aquesta espècie. L'estudi és el més complet que s'ha fet fins ara a partir dels més d'un miler de fòssils recuperats al jaciment, dels quals 270 estaven preparats per la seva anàlisi.
Altres ponències relacionades amb la paleontologia que s'han divulgat són: Tres noves espècies de cocodrils de finals del cretaci del sud dels Pirineus, Noves troballes de titanosaures a la Conca de tremp, El darrer ecosistema del Cretaci superior, Les noves espècies de dinasaures iguanodontians o Amfíbils, llangardaixos i peixos de la Formació de Tremp.
Cova dels Tritons i Cova de les Llenes
La ponència de les excavacions a la Cova dels Tritons ha exposat les noves dades sobre els neandertals al Pirineu. Al seu interior s'hiva trobar una gran quantitat de restes òssies d'animals acumulats per aquests predadors, sobretot caprins i óssos de les cavernes, que indiquen l'ús de la cavitat per part de grans carnívors durant generacions. També s'hi van trobar indicis de presència humana. Entre els ossos acumulats pels carnívors s'hi van localitzar una petita col·lecció d'eines lítiques que guarden les típiques característiques de l'època neandertal. Això fa que la Cova dels Tritons, juntament amb la Cova de les Llenes situada al mateix congost, representi una evidència més de la continuïtat d'aquestes comunitats neandertals a les valls prepirinenques durant bona part del Paleolític mitjà (300.000 a 40.000 anys d'antiguitat).
Posteriorment, a la Cova de les Llenes els arqueòlegs van trobar indústria lítica i restes d'animals que ja van confirmar la presència humana al Pirineu, fa més de 100.000 anys. Durant les campanyes que s'hi ha fet s'hi ha trobat eines de pedra de l'edat de bronze, restes neolítiques, restes d'animals i diferents estrats que confirmen la presència humana al Pallars fa entre 100.000 i 150.000 anys. Aquesta troballa converteix la Cova de les Llenes en l'enclavament arqueològic amb evidències més antigues del rastre humà al Pirineu.
Abric de les Obagues de Ratera al Parc Nacional d'Aigüestortes
A les jornades també s'han donat a conèixer els resultats de la tercera campanya d'excavacions arqueològiques que es va fer l'any 2017 a l'Abric d'Obagues de Ratera (Espot), al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Aquesta campanya va documentar nivells que la seva antiguitat possiblement és superior a l'any 4800 abans de la nostra era. Les excavacions es van fer en una petita cavitat situada a 2.300 metres d'altitud i formada per una acumulació de grans blocs de granit. Al llarg dels diferents períodes documentats en campanyes anteriors s'aprecien els arranjaments, amb petites construccions, que es dugueren a terme per adequar aquest espai com a lloc de resguard, refugi i hàbitat i la seva ocupació. Fins ara els treballs havien permès documentar una extensa seqüència arqueològica a l'abric, amb ocupacions d'època contemporània, d'inicis de l'edat mitjana (s. VI-VII) i prehistòriques (amb diverses fases compreses entre el 530 i 2800 ANE).
Cova de l'Home Mort
Una de les 27 ponències ha donat a conèixer la recent descoberta de les restes humanes més antigues documentades fins ara al conjunt del Pirineu català pel Grup d'Arqueologia d'Alta Muntanya a la Cova de l'Home Mort, a la Vall de Siarb. En aquesta cova s'han recuperat restes d'un mínim de 7 persones des de nens acabats de néixer, a nens d'entre 6 i 7 anys, joves o persones adultes. Les datacions s'han fet sobre dos restes humanes de dos individus diferents i han proporcionat als arqueòlegs una cronologia de Mitjans de l'Edat del Bonze, fa uns 3.500 anys. La Cova de l'Home Mort va tenir una utilització com a cova sepulcral com a mínim al llarg de més de 120 anys.
