El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet; l’alcaldessa de Tremp, Maria Pilar Cases, i el director de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), Jaume Massó, han inaugurat avui el Pirineus Geological Open Museum (PGOM), situat a la capital del Pallars Jussà. Es tracta d’un museu geològic a l’aire lliure que vol apropar a la ciutadania conceptes bàsics sobre la geologia, amb especial atenció a la pròpia del Pirineu, i sobre l’evolució de la Terra i de la vida. Tot plegat, de manera senzilla i lúdica però sense perdre el rigor científic.
El PGOM és fruit de la col·laboració entre l’ICGC, l’Ajuntament de Tremp, el Gremi d’Àrids i també d’ajuntaments i particulars, que han cedit les roques que s’hi exposen. Les obres van començar tenir lloc durant el 2019 i han tingut un cost de prop de 235.000 euros, a càrrec de l’ICGC. El museu s’estructura en tres àmbits: el Jardí de les Roques, l’Avinguda dels Temps Geològics i el Far.
Així, el Jardí de les Roques s’ubica al Parc del Barranc del Joncar i exposa 13 blocs representatius de roques dels Pirineus corresponents a períodes geològics concrets, com ara columnes de basalt, pissarra o diversos tipus de roca calcària. Cada bloc disposa d’un faristol amb la seva informació bàsica.
Aquest és el segon Jardí de Roques existent a Catalunya. El primer es troba al Parc Natural de l’Alt Pirineu, concretament a Rubió. Ambdós es complementen, atès que el situat al Parc Natural il·lustra períodes més antics, des del Cambrià fins al Triàsic, i l’inaugurat avui a Tremp, més recents, des del Triàsic fins a l’actualitat.
De la seva banda, l’Avinguda dels Temps Geològics s’ha habilitat al Passeig Pompeu Fabra i reprodueix, mitjançant paviment de diferents colors, la Taula Internacional dels Temps Geològics.
Aquesta taula és el marc de referència de les Ciències de la Terra en el qual s’inscriu i s’explica l’evolució del planeta. Combina una escala numèrica per mesurar l’edat de la Terra en milions d’anys i una escala en unitats de temps relatives que permet dividir aquesta edat en eons, com l’Arqueà, o en períodes, com el Cretàcic o el Juràssic, fins a l’actualitat. La Taula es completa amb l’apunt de les principals fites de la vida a la Terra en el seu període corresponent, com pot ser la formació de la Lluna, la desaparició dels dinosaures o l’aparició dels primers humans, entre d’altres. En conjunt, explica 4.600 milions d’anys d’història del nostre planeta.
Al Passeig Pompeu Fabra de Tremp s’ha construït una representació arquitectònica d’aquesta Taula al paviment fent servir planxes de formigó tenyit de diferents colors, fabricades expressament, per identificar els diferents períodes, amb el nom de cadascun i les principals fites gravades en elles.
L’inici de cada període es marca amb plaques circulars de bronze. La lluminària encastada en el paviment situa els moments en què es van produir les cinc extincions més importants de la vida a la Terra. Uns faristols informatius ajuden la ciutadania interessada a interpretar el significat de l’Avinguda dels Temps Geològics.
Un cop fet el recorregut, el conseller Calvet ha valorat que “és molt estimulant pensar que anem veient passar èpoques, tota l’evolució de la Terra, i que no és fins el darrer mig pas que apareix la humanitat, amb tot el que això ha significat”. En aquest sentit, ha afegit que “aprofito perquè tots reflexionem que en aquesta intervenció humana ens hi juguem molt”.
Calvet ha recordat que “des del Goverm hem declarat l’emergència climàtica i estem fent accions per mitigar-la i per adaptar-nos-hi, però més enllà d’això n’hem de ser conscient entre tots”. El conseller ha alertat que “només amb la nostra actitud com a persones i col·lectivament com a societat serem capaços que la història del nostre planeta no s’acabi en aquest darrer mig pas, quan ha aparegut la humanitat, sinó que pervisqui molts anys”.
Finalment, el Far és una torre de 6 metres d’alçada i amb il·luminació nocturna, fabricada en acer, amb tres gabions o caixes enreixades omplertes de pedra seca. Se situa a la confluència entre el Jardí de les Roques i l’Avinguda dels Temps Geològics, com a fita que uneix ambdós espais.
Un laboratori natural de primer nivell
El PGOM es troba molt a prop del Centre de Suport Territorial que l’ICGC té a Tremp i complementa una zona que concentra en pocs quilòmetres quadrats un laboratori natural de primer nivell. És una àrea amb un gran valor geològic que permet, entre altres, explicar com es van formar serralades com la dels Pirineus. També s’hi troben altres elements que ajuden a explicar l’evolució de la vida, com per exemple, les restes fòssils dels últims dinosaures que van viure a Europa.
El conseller de Territori i Sostenibilitat ha posat en valor que tant el projecte del PGOM com la seu de l’ICGC i el projecte del Geoparc, “fa de Tremp la capital geològica del país”. “Tenir aquesta instal·lació de l’ICGC a Tremp ens permet projectar-nos com a país des de la geologia, des del coneixement del terra que trepitgem”.
