Cinto Gabriel Torres, fill d’una nissaga d’hotelers, regenta l’Hotel Cardós, ajudat per la seva família. La seva feina és l’atenció als clients, però en realitat fa una mica de tot. El seu és un hotel que ve de lluny, una història que ens fa recular als temps d’abans de la guerra.
El 25 de juliol de 1936, Maria Pedrico Ninou pubilla de casa Cintet i el seu marit, Antonio Gabriel Bohí de casa Agostino, inauguraven a Ribera de Cardós, a peu de carretera, el flamant Hotel Modern. Un hotel que ja disposava en aquells temps d’aigua calenta i dutxa. Va ser un dia de Sant Jaume, just una setmana després del cop d’Estat del 18 de juliol, mal moment per encetar la nova etapa, després d’anys fent la fonda a la casa vella de Ribera.
Antonio Gabriel Bohí va aconseguir refer l’hotel en tornar de l’exili andorrà.
Antonio Gabriel Bohí, fill dels fundadors, va aconseguir refer l’hotel en tornar de l’exili andorrà. L’establiment havia quedat greument afectat pel front de guerra al Pallars. Van ser anys molt difícils, marcats per la guerra, l’exili i la repressió, però amb treball i sacrifici i amb l’ajut dels seus tres fills, Cinto, Antonio i Josep Maria, van tirar endavant. El 1953, Cinto Gabriel Pedrico i Sarita Torres Ferrer contrauen matrimoni, es dediquen plenament al negoci, el 1960 l’anomenen Hotel Cardós i amb els anys aconsegueixen convertir aquell establiment de sis habitacions, en l’hotel que avui coneixem.
Cinto Gabriel Torres explica amb passió que entre la clientela de l’hotel s’hi han pogut comptar, al llarg de tants anys, molts artistes, escriptors, pintors, escultors, fotògrafs i, en general, “persones que han acabat deixant la seva empremta i han esdevingut amics, més que no pas clients”. El caliu en l’acollida, el tracte familiar i la cuina tradicional pallaresa amb producte de qualitat, ha caracteritzat des dels seus inicis els fogons de l’Hotel Cardós, un allotjament que aquest juliol complirà vuitanta-quatre anys.
Cinto, hoteler des dels setze anys, però també campaner, col·leccionista, afeccionat a la fotografia, amant de l’òpera i gran conversador.
Cinto Gabriel fa rutllar l’hotel, acompanyat de les seves germanes, Maria i Sara, a més de la seva dona Lluïsa, metgessa de la Vall de Cardós, però que ha dedicat moltes hores al negoci familiar. Cinto, hoteler des dels setze anys, però també campaner, col·leccionista, afeccionat a la fotografia, amant de l’òpera i gran conversador, es mostra satisfet pel reconeixement de centenars de famílies que han fet del seu hotel un lloc idíl·lic per passar-hi les vacances. “Per mi fer d’hoteler m’ha obert un món i un interès per la cultura i les arts que mai hauria conegut fent una altra feina”, assegura.
Una clientela fidel
Cinto parla de la fidelitat de la seva clientela, una constància que a vegades ha passat de pares a fills i a néts, És el cas de la família d’arquitectes Domènech i Muntaner. El 1904, Lluís Domènech i Montaner, per encàrrec de la Mancomunitat, va fer cap a la Vall, - a Estaon, Esterri de Cardós i Ginestarre - i es va allotjar a la fonda de la casa vella. L’arquitecte va pujar per inventariar el que quedava de les pintures romàniques, avui al MNAC. Després d’aquella estada, cinc generacions de la seva descendència han estat clients del Cardós L’hoteler també rememora la figura del pintor Martínez Lozano,“l’amic Pepe”, que té una suite al seu nom i la de l’escriptor de Pessonada Pep Coll: “el primer capítol de ‘La nit que la muntanya va baixar al riu’ va passar aquí mateix, a l’hotel”, assegura amb satisfacció. Cinto parla també de l’estreta relació d’amistat que, a partir d’una estada a l’hotel, han construït i mantingut amb Ramon Solsona, autor d’ “Allò que va passar a Cardós”. La novel·la està dedicada a “Sara Gabriel i els seus germans Maria i Cinto”. “Ells són els responsables que avui la trobem a les llibreries”, reconeixia l’autor al periodista radiofònic Jofre Llombart.
El pare de Cinto Gabriel va morir als 89, després d’haver gaudit aquell mateix matí de l’entorn privilegiat del Pla de Nequa, i la mare, Sarita, els va deixar tres mesos després. El seu fill Cinto, besnét dels fundadors, ha introduït les noves tecnologies i els nous avenços perquè els clients gaudeixin al màxim de la confortabilitat de l’establiment i del seu entorn.
Els fogons de l’Hotel Cardós, comandats els últims anys per Marcelo Tarifa, ofereixen plats elaborats amb la solvència dels productes d’una terra alta.
Els fogons de l’Hotel Cardós, comandats els últims anys per Marcelo Tarifa, ofereixen plats de la cuina tradicional, elaborats amb la solvència dels productes d’una terra alta. La carta del Cardós posa en valor les carns de corder, de porc i de vedella, cuinades amb receptes ancestrals i trameses de pares a fills Els peus de porc, la cua de bou guisada, la truita de riu de Tavascan a la llimona i al forn, els ous ferrats de les gallines de l’hotel, el ternasco cuinat a baixa temperatura, són alguns dels plats que ens proposa l’històric hotel pallarès.
La recepta
"Patates Pera de l’Hotel Cardós"
Aquesta és una recepta històrica, pròpia i original, típica del temps de Quaresma.
Ingredients per a 4 persones:
500g de patates kennebec de la Vall de Cardós
Una llauna de tonyina en conserva a l’oli d’oliva de 115g
Farina
Sal i pebre
Xicoies, espinacs tendres, tomata i olives
Maionesa d’all
4 ous durs
Preparació
Es posa a bullir les patates sense pelar, amb aigua i sal. Un cop bullides es pelen i es trinxen en un bol amb una mà de morter. S’afegeix la tonyina esmicolada, sal i pebre al gust. Es dóna forma de pera a la massa i s’enfarinen. Un cop les patates pera estan enfarinades, es fregeixen amb oli roent. Un cop enllestit l’element principal del plat, l’acabem amb xicoies, unes fulles d’enciam, espinacs tendres, tomata, ou dur, olives i maionesa d’all.
La cuina de l’Hotel Cardós amaga un secret en aquest plat, un ingredient que guarden zelosament i que conviden al lector a descobrir-lo a casa seva.
