El Parlament ha acollit aquest dimecres un acte d'homenatge al president Lluís Companys coincidint amb el vuitantè aniversari del seu afusellament, el 15 d'octubre de 1940. En l'acte, conjunt entre la cambra i el Govern, hi han intervingut el president, Roger Torrent, el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, i la consellera de Justícia, Ester Capella, que han reivindicat els ideals de Companys.
Torrent ha recordat que, com a president, Companys "representava la legitimitat democràtica i republicana, la que defensava amb convicció els principis de la llibertat, la igualtat i la fraternitat", uns principis, ha asseverat, que el franquisme volia "eliminar", perquè "als feixismes no els agrada la veritat, ni la llibertat de pensaments, d'opinió o d'expressió". En aquest punt, però, ha volgut remarcar que, malgrat tot, el franquisme "no se'n va sortir, no va posar fi ni als anhels de llibertat de Catalunya ni als ideals republicans". D'altra banda, quan avui fa un any de la sentència del judici de l'1-O, ha expressat el seu suport a la presidenta Forcadell, als membres del Govern i als líders socials empresonats.
(Foto:La consellera de Justícia, Esther Capella, intervenint a l'acte d'homenatge al president Lluís Companys /parlament.cat)
Aragonès ha destacat que la "lluita" i el "compromís amb Catalunya i la seva gent" defineixen la vida de Companys, també moguda per la "recerca de la justícia i la igualtat" i "posada al servei de la política i la democràcia", ha explicat. Així mateix, ha qualificat d' "autèntic crim d'estat" la seva mort, que, ha dit, "exigeix reparació per part de l'Estat espanyol amb la mateixa fermesa i honor que Alemanya va demanar perdó pels crims del nazisme".
A l'últim, la consellera de Justícia ha remarcat que "el cas del president Companys és un bon indicador de la qualitat democràtica de l'Estat espanyol", que "encara no ha demanat perdó". A més, ha lamentat que la llei de memòria que s'impulsa des de l'Estat "arriba tard i queda curta", i ha demanat una llei d'amnistia.
A l'acte, que ha conduït la periodista Carolina Rosich i s'ha fet a l'auditori en un format reduït, hi han assistit l'expresident del Parlament Joan Rigol; els secretaris primer, segon i quart, Eusebi Campdepadrós, David Pérez i Rut Ribas; el president del grup de JxCat, Albert Batet; el portaveu adjunt del PSC-Units, Ferran Pedret; la portaveu de CatECP, Susanna Segovia; els diputats Marta Vilalta (ERC) i Carles Riera (CUP); el regidor de Drets de Ciutadania de l'Ajuntament de Barcelona, Marc Serra; el director del Memorial Democràtic, Jordi Font, i la directora general i el subdirector general de Memòria Democràtica, Gemma Domènech i Àlex Quintana. També hi ha assistit, Mariona Companys, reneboda del president.
Durant l'acte s'han projectat diversos documents audiovisuals de qui va ser president del Parlament i de la Generalitat republicana, i els actors Ivan Campillo i Laura Sancho han fet una lectura dramatitzada d'una sèrie de cartes escrites per Companys mateix a l'exili i durant el seu empresonament, i també de la carta en què l'esposa del president, Carme Ballester, relata el moment de la seva detenció.
La trombonista i cantant de jazz Rita Payés i la guitarrista Elisabeth Roma han interpretat la peça 'Abril 74'. L'acte ha acabat amb la interpretació de l'himne nacional a càrrec d'un octet de veus del Conservatori del Liceu.
