Gerard Garreta: “A la pagesia hi ha relleu, però el principal problema és l’accés a la terra”

foto
photo_camera Gerard Garreta a la seva granja de Saga. Foto: Feliu Sirvent

joves

Et vas formar en gestió empresarial … Sí, vaig estudiar gestió d’empresa a la Fundació Universitària del Bages de la UAB. Durant els quatre anys de carrera, anava cada tarda a Manresa i al matí feia de pagès a casa. La formació em va ser molt útil a l’hora d’elaborar el pla d’empresa i de tirar endavant el projecte de les gallines ponedores.

Sempre has volgut ser pagès?  Sempre ho he tingut clar. Quan estudiava batxillerat a l’institut la meva idea era treballar als matins en un banc o en una oficina i a les tardes fer de pagès a casa, com un “hobby”. Penso que el pagès neix, no es fa. És un sentiment que es porta a dins.

Què és ser pagès per a tu? Per mi és una manera de viure, de gaudir de la vida. Jo no treballo, gaudeixo cada dia fent de pagès.

A casa teva, a cal Grauet de Saga, sou pagesos de fa quatre generacions, però tu has volgut innovar... Als anys 40, la nostra era una explotació ramadera força diversificada, amb una mica de llet i unes quantes ovelles, però on la font principal era la producció de patates. Al cap d’uns anys va ser la vaca de llet i després, en entrar al mercat comú, el motor va ser la vaca de carn. Ara hem mirat de fer un gir a l’explotació, aportant més valor afegit a un producte elaborat amb criteri ecològic i comercialitzant-lo directament, sense intermediaris.

La teva és una explotació amb dues línies ben diferenciades … Sí, d’una banda tenim la producció de vedella ecològica on fem tot el cicle, des que neix l’animal fins que el portem directament a la nevera del particular, envasat al buit, completament al detall i al gust del consumidor. Vam començar amb 50 caps i ara ja en tenim un centenar. Treballem amb la raça centreeuropea Fleckvieh, bàsicament per fer mares, i amb la raça Angus, que és la carn de Nebraska, i que creuem amb l’autòctona per millorar la nostra carn i fer-la més gustosa i més tendra.

I l’altra part és la de les gallines ponedores… Si, vam començar ara fa quatre anys amb 200 gallines, ara ja n’hi ha 600 i, si tot va be, a la primavera en tindrem 800. Haurem multiplicat per quatre en quatre anys. Estem parlant de gallines ponedores en llibertat, que pasturen a fora i mengen cereals ecològics.

Quan dius ecològica, què vols dir? Doncs que no fem servir cap tipus d’additiu químic, ni pesticides, ni herbicides, ni colorants pels ous, ni res de tot això. Tot completament natural, som l’única explotació de gallines ponedores en ecològic a l’Alt Pirineu.

I la comercialització com la fas? Mentre que el vedell el servim a alguns restaurants, unes quantes botigues i sobretot clients finals; els ous els venem tots a botigues que tracten molt bé el producte i a restaurants. S’estableix una estreta relació entre productor i consumidor i això és molt gratificant. Només podem competir en qualitat, no en quantitat.

El vostre projecte va rebre, l’any passat, el reconeixement de la Generalitat... Em va fer molt content, vam quedar finalistes en els premis d’Innovació Tecnològica Agroalimentària, en la modalitat de jove emprenedor. Sempre agrada que es reconegui la feina.

Com veus el futur, hi ha relleu generacional? Tinc molt clar que el futur passa per ser amo del producte i comercialitzar-lo directament sense intermediaris. Crec que hi ha relleu, però el principal problema és l’accés a la terra.

Què li diries a un jove que té ganes de quedar-se a casa i fer de pagès, però dubta? Que ho provi. Aquí hi ha molt la cultura de la por al fracàs i a què diran si les coses no acaben d’anar prou bé. Mira, si les coses finalment no van com un voldria, tot plegat també haurà servit per aprendre. I molt.

Logo Generalitat Joves (web)