HISTÒRIA LOCAL

Galindo i Gallart, dues visions de la Guerra Civil a la Seu

L’acte, moderat per l’historiador Pau Chica, ha omplert de gom a gom l’Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell

dig
photo_camera Amadeu Gallart, Pau Chica i Javier Galindo aquest dimecres a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell

L’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell es va omplir aquest dimecres, de gom a gom, per seguir la taula rodona sobre la Guerra Civil a la Seu d’Urgell. L’acte, protagonitzat per l’ex notari Javier Galindo i l'economista i exalcalde urgellenc Amadeu Gallart, va estar moderat per l’historiador Pau Chica. La taula rodona va servir per contraposar, sovint apassionadament, dues visions d’uns mateixos fets. Galindo i Gallart, tos dos estudiosos de la història contemporània de la ciutat, van debatre des d’òptiques polítiques i personals ben diferenciades.

Amadeu Gallart:"Em considero fill de la Guerra Civil"

El moderador Pau Chica es va mostrar satisfet, per bé que era la primera vegada que a la Seu es feia un acte per parlar obertament del conflicte de la guerra civil, per part de dos dels investigadors que més l’han estudiat, des d’una perspectiva de la recerca històrica. Amadeu Gallart va explicar que es considerava “fill de la Guerra Civil”, no tant pel seu pare, sinó “perquè en fer-me del PSUC, a començaments dels anys setanta, també em va caure a sobre la llosa de com es va viure aquest període a la Seu”. 

Javier Galindo: “La raó fonamental de la guerra civil és el fracàs absolut de la segona República”

“La raó fonamental de la guerra civil és el fracàs absolut de la segona República iniciada el 1931”, va assegurar amb contundència Javier Galindo. Per la seva banda, Amadeu Gallart va considerar que els motius foren “bàsicament l’aixecament d’uns militars colpistes, avesats a la guerra de l’Àfrica, contaminats pel feixisme italià i el nazisme alemany, sumat a un clima d’enfrontaments socials i que, a més, va provocar l’esfondrament de les estructures d’Estat”. Gallart va fer un recordatori els fets de l’octubre de 1934, segons ell “d’obligada lectura avui dia”. Segons Gallart, els fets d’octubre a la Seu van ocasionar que l’alcalde Enric Canturri, i altres membres locals d’Esquerra Republicana, haguessin d’exiliar-se. Per Gallart el 18 de juliol, l’alcalde  Enric Canturri va tenir un fort protagonisme i “va desmobilitzar qualsevol possible pronunciament contrari a la legalitat republicana”.

Amadeu Gallart: “La Guerra Civil es deu a l’aixecament d’uns militars colpistes, avesats a la guerra de l’Àfrica i contaminats pel feixisme italià i el nazisme alemany”

Els principals protagonistes polítics

Tots dos ponents van coincidir a identificar les dues figures polítiques de més pes en aquella època, d’una banda Enric Canturri, de centre esquerre, primer alcalde de la Seu a la segona República, elegit el 20 d’abril de 1931,“després de reiterats intents fallits i il·legals”, segons Galindo. Per una altra banda, Bonaventura Rebés Castella, de centredreta, elegit alcalde el 1934.

Javier Galindo: “El període de la República a la Seu va ser relativament tranquil a diferència del que passava a Espanya”

Javier Galindo va remarcar que el període de la República a la Seu va ser relativament tranquil, a diferència del que passava a Espanya, i les relacions entre la institució eclesiàstica i la municipal eren força bones. Precisament, en aquella època el bisbe Justí Guitart va oferir a l’Ajuntament de la Seu, prèvies converses amb Bonaventura Rebés, les esglésies de Sant Francesc - actuals oficines de l’Ajuntament - i de Sant Agustí, actual biblioteca municipal.

dig

Els primers mesos de guerra a la Seu

Amadeu Gallart va dividir en dues etapes la Guerra Civil  a la Seu. La primera, del juliol fins al novembre de 1936, quan té lloc el domini sanguinari de la CNT-FAI; i, la segona, del novembre del 36 a l’abril del 37, sense els assassinats massius. Segons Gallart, aquells primers dies i mesos els militars desapareixen de la Seu - els envien al front de Tardienta, a l’Aragó -; es configura - com passa a la resta de Catalunya -  el Comitè de Milícies Antifeixistes; comencen a arribar - el 22 de juliol - els milicians de la FAI, i s’assassina el capità de la Guàrdia Civil. L’1 d’agost es constitueix un ajuntament únicament amb membres del Front Popular, amb Francesc Jornada, de cal Pregada, com alcalde i Enric Canturri i Joan Puig i com a principals elements. El 2 de setembre assassinen els germans Tarragona, l’un és capellà i l’altre membre d’Esquerra Republicana i “això provoca que els d’Esquerra facin front contra els milicians de la FAI” i Enric Canturri hagi de fugir a Barcelona per salvar la vida. “Desaparegut Canturri, la Seu queda en mans, al cent per cent. dels milicians de la FAI”, assegura Gallart.

Amadeu Gallart: “Canturri va impedir que es cremés la Catedral i els arxius”

Javier Galindo: “Cal reconèixer la positiva actuació de Canturri i Jordana per salvar de les flames la Catedral de la Seu”

Per Gallart, “Enric Canturri va fer tot el que va poder per contenir la FAI, però Companys li va parar els peus i després ja va ser massa tard”. L’opinió de Javier Galindo és, però, ben diferent: “Canturri, vestit de milicià, es va negar a posar un piquet al forat dels Tres Ponts per parar l’arribada dels milicians de la FAI”. Per Gallart “el PSUC va ser el gran opositor a la FAI i quan es constitueix el PSUC a la Seu, s’oposa a totes les barbaritats dels milicians faiers”.

Javier Galindo: “Canturri, vestit de milicià, es va negar a posar un piquet al forat dels Tres Ponts per parar l’arribada dels milicians de la FAI”

Amadeu Gallart: “Enric Canturri va fer tot el que va poder per contenir la FAI, però Companys li va parar els peus i després ja va ser massa tard”

Quan se li pregunta a Javier Galindo sobre els primers mesos de la guerra a la Seu, ell parla dels nombrosos assassinats comesos, però també de les destrosses a la Catedral, a Sant Domingo i a la Missió, sacrilegis eucarístics a la Pietat, violacions de sepultures a la Catedral i Sant Somingo, destrosses de les imatges de la Missió al mateix lloc on ara hi ha la Farola del Passeig…

Javier Galindo: “Alvinyà, Rebés, Nicolau, Rodríguez, Serrano, Parramon, Torra, Sabrià, Travé, Monrós i Galindo”

Javier Galindo no es va estar de reconèixer clarament “la positiva actuació de Canturri i Jordana per salvar la Catedral de les flames”. Galindo va citar emocionat, un per un, els cognoms de les persones assassinades a la Seu. Precisament alguns dels seus descendents i familiars es trobaven asseguts entre el públic: “Alvinyà, Rebés, Nicolau, Rodríguez, Serrano, Parramon, Torra, Sabrià, Travé, Monrós i Galindo”.

Exposició sobre la Guerra Civil 

Amb motiu del 80è aniversari de la finalització de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell ha organitzat l’exposició que porta per títol 'La Guerra Civil a la Seu d’Urgell (1936- 1939)' que es podrà visitar fins al 10 de gener de 2020. 

L'exposició pretén, de didàctica i visual, reconstruir la vida quotidiana a la Seu d’Urgell al llarg del conflicte a través d’una acurada selecció objectes i documents procedents del fons de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell -principalment- i de la col·lecció particular de Josep Benavent. La mostra és comissariada per l’historiador i arxiver urgellenc Pau Chica i s’estructura en cinc grans apartats: l’esclat de la Guerra Civil (juliol de 1936); el domini anarquista a la Seu (octubre 1936-novembre 1937); el retorn a la legalitat republicana (juny 1937-novembre 1938); la fi de la guerra (novembre 1938-febrer 1939) i l’inici de la dictadura franquista.