FIRES

La Fira de Sant Ermengol de la Seu d'Urgell potencia els seus canals virtuals

L'apartat dels formatges artesans del Pirineu ja compta amb vuit vídeos sobre elaboració, cuina i tast de producte
Pla obert del gastrònom Pep Palau tastant un formatge durant la gravació d'un nou vídeo per al canal virtual de la Fira de Sant Ermengol de la Seu d'Urgell i on es veu també el càmera encarregat de l'audiovisual, el 28 de gener de 2021 (Horitzontal).
photo_camera El gastrònom Pep Palau tastant un formatge durant la gravació d'un nou vídeo /Albert Lijarcio

La mil·lenària Fira de Sant Ermengol de la Seu d'Urgell, que a l'octubre passat no es va poder celebrar per la pandèmia, aposta per arribar al públic durant tot l'any a través dels seus canals virtuals. Així, a l'apartat del saló dedicat als formatges artesans del Pirineu, ja hi ha penjats diversos vídeos amb tasts guiats, així com també de tallers de cuina i altres que parlen de l'elaboració d'aquest producte. En total, hi ha disponibles vuit audiovisuals diferents -cadascun d'ells ha assolit una mitjana d'entre 300 i 500 reproduccions- i l'objectiu és arribar fins als disset abans de la celebració de la pròxima edició del certamen. A més, es vol actualitzar la pàgina web i s'està estudiant dur a terme algunes activitats presencials.

Pla obert del gastrònom Pep Palau durant la gravació d'un nou vídeo de tast de formatges per al canal virtual de la Fira de Sant Ermengol de la Seu d'Urgell. Imatge del 28 de gener de 2021 (Horitzontal).

"No podíem deixar perdre el què significa la fira pels formatgers del Pirineu". Amb aquestes paraules, el gastrònom i col·laborador d'aquest certamen de la Seu d'Urgell, Pep Palau, defineix la filosofia que té la versió virtual de Sant Ermengol. Així, explica que als vídeos s'intenta "que passin moltes coses" i que el públic pugui continuar gaudint i aprenent de les possibilitats d'aquest producte tot i el canvi en la "posada en escena" respecte a les anteriors edicions presencials. Tot i això, el què no varia és la voluntat de transmetre la visió geogràfica transversal del Pirineu que es fa a la fira.

Per la seva banda, la tinent d'alcalde de l'àrea de Promoció de la Seu d'Urgell, Mireia Font, diu que amb el pas cap a l'organització d'una fira per internet es volia "donar la volta" a la problemàtica que suposava tirar-la endavant amb la situació de crisi sanitària actual i, per tant, buscar noves oportunitats. D'aquesta manera, es pretén aconseguir situar a la ciutat com a capital del formatge durant tot l'any, més enllà del cap de setmana en què té lloc el certamen. Amb aquesta voluntat, també s'està estudiant la possibilitat d'organitzar algunes activitats presencials en els pròxims mesos, com ara tasts de formatges, i reformular l'actual pàgina web.

Formatges elaborats per dones

Un dels tasts que s'ha enregistrat recentment i que es podrà veure pròximament a l'aula virtual de la fira pretén posar en valor el paper de la dones en aquest sector. Així, es vol difondre que són presents darrere de molts formatges, segons explica Palau, que afegeix que hi tenen un paper determinant en una gran part dels negocis d'aquest sector i també és habitual veure-les en tasques de pastura de ramats, a més de les pròpies d'elaboració. Un altre dels vídeos posarà l'accent en el lloc que pot tenir el formatge dins d'un àpat, tot proposant-ne el seu consum també com a postres.
Pla obert del gastrònom Pep Palau durant la gravació d'un nou vídeo de tast de formatges per al canal virtual de la Fira de Sant Ermengol de la Seu d'Urgell i on es veu al càmera fent imatges de detall del producte, el 28 de gener de 2021 (Horitzontal).
Cadascun dels tasts guiats, enregistrats a l'Espai Ermengol de la Seu d'Urgell, es configura a partir del relat d'uns quatre o cinc formatges elaborats al Pirineu. A més, aquests es mariden amb d'altres productes de proximitat, com ara melmelades, cerveses artesanes i vins de muntanya, entre d'altres. Aquest fet, segons el gastrònom, no només aporta harmonia des d'un punt de vista organolèptic, sinó que també es una manera de traslladar l'imaginari col·lectiu d'aquest territori.