Aquests dies als regidors de l’ajuntament de la Seu d'Urgell ens toca debatre, a petició de la Germandat de Sant Sebastià, sobre l’atorgament de la distinció com a fill adoptiu de la ciutat a mossèn Xavier Parés.
Des de la meva absoluta laïcitat, gens dissimulada per cert, no seré jo qui tregui mèrits a la trajectòria del senyor Parés a la nostra ciutat, i de ben segur es mereix aquesta distinció amb escreix. Només cal parlar amb la gent de la Seu per adonar-se que és una persona molt estimada per tothom. També vull fer pal·lés que és el referent espiritual de la meva família materna, la qual se l’aprecia moltíssim.
Dit això, jo em pregunto, quan distingirem amb una medalla a aquella mare soltera que ha estat víctima de violència masclista, que amb un sou de vuit-cents euros ha de pujar tres criatures? O aquell senyor que ara es jubila fet un nyap i que ha dedicat la seva existència a llevar-se ben d´hora cada dia, faci fred o calor, per tal de sobreviure ell i els seus? I quan farem filla adoptiva aquella noia que fuig de la seva terra en busca d’un futur millor tot i que ara ens neteja l’escala i ens cuida els avis, i a la que no tenim els nassos d’assegurar-la a la Seguretat Social?
Aquests tres últims, segurament no podran fer molt pel teixit social de la nostra ciutat, però bé que es mereixen un reconeixement també, dic jo!
Xavier Munt Santacruz.
Regidor d’ERC a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell
