Som a la recta final de la campanya de les eleccions més importants del nostre país i, tot i que ens les han imposat il·legítimament, aquí estem, tossudament alçats i disposats a guanyar-les una altra vegada. Dic tornar a guanyar-les una altra vegada, perquè ja vam guanyar el 9 de novembre de 2014, el 27 de setembre de 2015 i l’1 d’octubre d’enguany.
El 27 d’octubre, el dia que es va proclamar la República Catalana, ens ho van arrabassar tot, amb la imposició barroera del 155 i de les eleccions del 21 de desembre. Es pensaven que ens arronsaríem, que ens faríem enrere, però la seva baixesa democràtica a nosaltres no ens fa cap por combatre-la amb urnes i democràcia, ja que la nostra força és la gent i la gent és democràcia.
Ara toca implementar la República proclamada el 27 d’octubre, però primer tenim uns reptes majúsculs; aconseguir la llibertat de tots els presos polítics, fer fora el 155 i recuperar les nostres institucions. Un cop aconseguits aquests objectius primordials, que per fer-ho possible hem de rebentar les urnes de llibertat, ens posarem a fer efectiva la República. I com ho farem? Aquesta és la qüestió.
La present campanya al Parlament, és la primera en que jo participo com a candidat amb possibilitats reals de sortir escollit. Mai m’hagués imaginat que estaria fent campanya amb presos polítics, amb part del govern a l’exili, reclamant democràcia... aquestes campanyes ja les van viure els meus pares i els meus padrins. Però així estem i, justament perquè la situació és tant fastigosa, em falten dies; perquè el 21 de desembre és a tocar i l’Alt Pirineu i l’Aran és molt gran, voldria tenir temps d’anar a cada poble, poder parlar amb tothom, no deixar ningú indecís, ja que en aquestes eleccions no hi ha marge per a la indefinició, ni pel dubte. Però el dia només té 24 hores, i cada dia s’ha de treballar i quan surto de la feina és quan recorro el territori fent el major d’actes possible, siguin amb 8 persones, amb 50 o 150; tots són importants. Desitjo que el dijous a les 20h, ningú pensi que hauria pogut convèncer a una persona, o ajudar-la a arribar al seu col·legi electoral, i no ho hagi fet, perquè ens ho juguem tot, i no pot ser que quan hagi acabat l’escrutini, ens quedem a poquíssims vots d’aconseguir un altre escó que ens permeti assolir els nostres objectius.
Tornem a la qüestió, com farem República? Doncs la farem sense demanar permís, complint el nostre programa, un programa de 82 pàgines on afrontem cada repte i proposem la nostra opció, i ho farem des d’on s’ha de fer, i aquest lloc és el Parlament de Catalunya. Però per fer-ho primer hem de guanyar, ja que és la condició imprescindible per governar. Les llistes d’Esquerra Republicana - Catalunya Sí són excepcionals per molts motius, però en vull destacar dos: són les primeres i úniques llistes cremallera al Parlament (per cada dona un home, i per cada home una dona), i són les llistes amb més gent del Pirineu.
El nostre territori no té circumscripció electoral pròpia (de moment), i participem en dues circumscripcions la de Lleida i la de Girona. Tant en una circumscripció com en l’altra, ERC Catalunya Sí porta candidats en llocs de sortida, i una altre cop complint la paritat, una dona i jo mateix. La circumscripció de Lleida és complexa perquè hi participem tres territoris, Lleida, el Solsonès (Catalunya central) i l’Alt Pirineu i l’Aran, doncs com no podia ser d’una altra manera tots tres territoris estem presents en llocs de sortida, és més, totes les comarques i l’Aran estan representades en la nostra llista. I aquest fet no és menyspreable, ja que fer una llista cremallera, amb tots els territoris representats, és una tasca tremendament complexa. I per tots els que formem part d’aquesta llista és un orgull tenir al capdavant la nostra consellera Meritxell Serret, la representant del govern legítim a la nostra circumscripció.
Ara anem a fer República, i per fer-la és imprescindible que la llista més votada, que esperem que sigui ERC Catalunya Sí, ja que si no, voldrà dir que haurà guanyat Ciutadans, aporti diputats i diputades del tots el territoris; perquè el país és això, la gent i el territori, una cosa no pot anar sense l’altra. L’Alt Pirineu i l’Aran representem el 20% de la superfície de Catalunya i som l’1% de la població, i ara toca fer República i per tant afrontar totes les mancances del nostre territori, comunicacions, sanitat, despoblament, agricultura de muntanya, telecomunicacions... i per això és important que la gent que patim directament aquestes mancances, les plantegem i lluitem al Parlament. Tothom a picar pedra fins el dijous a les 20h, aconseguim la llibertat dels presos polítics, fer fora el 155 i recuperar les nostres institucions, perquè ara ha arribat el nostre moment, ara hem de fer República, ara hem de fer territori.
Francesc Viaplana i Manresa. President regional d’ERC Alt Pirineu i l’Aran i candidata número 4.
