Roger Gimeno, un jove de 29 anys, i els seus pares, regenten des de l’abril passat l’històric Centre Cultural i Recreatiu ‘Casino de Peramola’. Els veïns de Peramola estan contents i el president de l’entitat, Carles Pallarès Orrit, no dissimula la seva satisfacció per donar continuïtat a una institució emblemàtica i alhora fonamental en la vida del poble.
Roger Gimeno ha volgut fer un tomb important a la seva vida, ha deixat el Baix Llobregat i s’ha instal·lat a Peramola. “Hem vingut amb ganes d’adaptar-nos a la vida d’aquí, aportant la nostra manera de fer, però sempre mostrant-nos respectuosos i fidels a tot allò que ha estat, és i representa el casino de Peramola”, afirma Gimeno.
Roger Gimeno: “La gent de Peramola m’han fet sentir, des del primer dia, com un més del poble”
El jove Gimeno es mou molt bé entre fogons, tapes i cafès, fa onze anys que treballa en el sector de l’hostaleria. Va comandar un restaurant a Pallejà i va viure sis anys al País Basc, a Sant Sebastià, on va aprendre l’ofici de cuiner. Ara enceta aquesta nova etapa amb ganes i il·lusió renovada i valora molt la qualitat de vida d’aquest indret privilegiat. “La meva vida ha fet un canvi a millor des de tots els punts de vista, especialment pel que fa a la relació humana. La gent d’aquí m’han fet sentir, des del primer dia, com un més del poble”. Gimeno explica que la manca d’alguns serveis es veu sobradament compensada per la manera de viure, “tranquil·la i autèntica”, i pel fet que a Peramola el cost de la vida i la despesa dels subministraments és molt inferior a les de l’àrea metropolitana. “Aquí faig hort i gaudeixo dels millors productes de la terra”.
(Carles Pallarès, president del Casino de Peramola, amb Roger Gimeno, el nou cafeter)
Un cafè amb molta història
L’any 1947 es va constituir la societat que ostenta la propietat del casino de Peramola, es va construir l’edifici i es va inaugurar. La propietat, des del seu inici, està dividida en cent cinquanta parts, amb la idea que aquesta passi de pares a fills. La família que va cedir el terreny es va reservar una part important dels títols de propietat, però l’edifici es va aixecar amb l’esforç de la gent del poble que, a canvi del seu treball, rebien un títol de propietat. “El casino ha tingut un paper cabdal en la vida social de Peramola, el casino ha fet poble durant els seus setanta-dos anys d’existència”, explica Carles Pallarès, president de l’entitat des de fa més de dotze anys.
Carles Pallarès: "El casino ha fet poble durant els seus setanta-dos anys d’existència”
Pallarès recorda que al gener van deixar el cafè la família que el portava i ha estat tancat fins ara. “Com si caiguessin del cel, hem tingut la sort de trobar aquesta família de Pallejà, ens vam entendre de seguida i n’estem molt contents. El que volem és que el casino estigui obert i que doni un bon servei”. Per Carles Pallarès, “el problema més important que tenim ara és que som pocs, que els propietaris s’han anat morint i que molts dels hereus no han renovat els drets que tenen en el casino, no han fet el canvi de nom”. Com ha passat en altres indrets del Pirineu, Peramola ha patit durant les darreres dècades un fort despoblament i l’entitat titular té ara serioses dificultats per conservar l’edifici en òptimes condicions i fer-hi les inversions més necessàries. “Per altra banda, tampoc el podem vendre o cedir a l’ajuntament, ens cal la signatura de tots i cadascun dels propietaris perquè està registrat títol per títol. Estem mirant de trobar una solució”, afegeix Pallarès.
El Casino, una institució essencial
El manteniment del casino és essencial per a la vida del poble. “Tancar el cafè fora la mort del poble”, assegura amb contundència l’escriptor Pep Espunyés, el ‘Vilaro’ de Peramola. Espunyes és fill de Peramola i veí assidu del Casino, on hi juga la partida, hi veu els partits del Barça i hi passa hores de conversa entranyable amb els veïns. Al casino hi ha presentat bona part de les seves obres com Peramolins amb nom, el resultat d’un llarg i intens treball de recerca que el va portar a recopilar els apunts biogràfics de prop de 250 persones vinculades, per naixement, descendència o adopció, amb la vila de Peramola, i que tenen o han tingut una determinada projecció social.
Josep Espunyes: “El casino és com el bategar del cor del poble. Al voltant del cafè hi ha hagut la vida”.
El batec del cor del poble
Josep Espunyes es mostra convençut que un poble a muntanya, que no tingui un lloc on els parroquians puguin anar, fer la partida, trobar-se i conversar, beure i menjar, tal com funciona avui la dinàmica social, “és un poble mort, un poble abocat al cementiri”. Espunyes diu que el casino, com totes les coses de la vida, té una cara i una creu: “era un espai festiu i alegre, lloc de reunió, de ball a l’esplèndida sala que hi ha al pis de dalt, protagonista dels primers festejos del jovent ... I ara també és un lloc que, en certa manera, entristeix quan recordes la gent que ocupava durant anys aquestes taules i cadires, i que avui ja no hi són”. Però, per l’escriptor peramolí, això també és bonic, perquè et permet rememorar a tants veïns... en certa manera és fer que la gent que han mort, encara siguin presents. “El casino és com el bategar del cor del poble. Al voltant del cafè hi ha hagut la vida”.
Un poble viu
El casino de Peramola es troba en un lloc únic, des de la seva magnífica terrassa es pot veure tota la vall del Segre, al peu Oliana, i al fons la muntanya de Cambrils i tota la Bòfia, el Port del Comte... Actualment, encara es conserven algunes de les restes de l’antic castell de Peramola, que es troben sota Cal Racó i sota el casino, als baixos del qual hi ha un bell conjunt de voltes de canó que sostenen l’edificació.
Avui, certament, Peramola té una gran dependència d’Oliana, el despoblament dels pobles de muntanya malauradament és una realitat incontestable. Espunyes recorda, a tall d’exemple, que “a Cortiuda, el 1906, encara hi havia 107 persones i tretze cases obertes tot l’any, avui no n’hi ha cap”.
Malgrat la seva petitesa, Peramola és un poble viu, amb un jovent molt actiu que organitza una de les festes majors més lluïdes de la comarca i amb un gran nombre d’entitats, com l’Associació d’Arqueologia, l’Associació Cultural Festiva Jovent de Peramola, l’Associació de Bastoners i Grups de Danses, L’Esplai, la Penya Blaugrana, o bé l’Associació Festiva i Cultural de Tragó que, entre moltes altres activitats, impulsa cada any el Premi Literari Guillem de Belibasta. Un fet realment extraordinari.
