A casa vostra sempre us heu dedicat a la fusta? La casa del meu pare havia estat una casa bona de pagès, però ell es va estimar més dedicar-se al transport i més endavant al món de la fusta. A partir d'aquí va començar a comprar boscos i a tallar fusta.
I tu vas continuar... Sí, amb el meu pare i el meu germà. Vaig començar a treballar a setze anys, en porto quaranta treballant al bosc. Quan tenia catorze anys ja portava el tractor que volava, però això avui dia no es pot dir.
" Quan tenia catorze anys ja portava el tractor que volava, però això avui no es pot dir"
Vas aprendre l'ofici del teu pare... Sí, he passat per totes les fases de la fusta. He tallat pins a xerrac per temporades llargues, he treballat amb matxos molts anys, també he portat camions carregats de troncs i he tret fusta del bosc amb els tractors...
Com es diu el teu ofici? Sempre n'hem dit rematant. Som els que ens dediquem, com feia el meu pare, a comprar i tallar la fusta al propietari d'un bosc. Treure-la del bosc i vendre-la. Comprar i vendre fusta.
I la llenya? La llenya és un complement per acabar de passar els dies més durs de l'hivern, quan neva i no pots anar al bosc. Nosaltres bàsicament vivim de la fusta del bosc, de treure pins.
Amb quines espècies treballeu? A l'hivern, a part de la llenya, treballem amb xop, roure, freixe, vern... I a l'estiu mirem de pujar a muntanyes altes, que no ens afecti tant la calor. Has d'anar-ho compaginant tot, perquè a cada època de l'any estigues en una zona on es pugui treballar mitjanament bé. A la primavera plou sovint i has de buscar llocs durs, que no hi hagi massa fang. A l'estiu cap amunt, perquè fa menys calor i es treballa molt millor. I a l'hivern aquí a les valls, prop dels camps mateix pots treure xops i ho tenim a prop.
Què és el que traieu més? Pi negre, pi roig i pinassa és el que més hi ha aquí. També hi ha alguna altra espècie de pi, però l'han portat de fora, no és autòctona. El pollancre és un producte que per aquí només el toca una asserradora o dos. És una fusta bastant tova, que creix de pressa.
Com us organitzeu? Intentem que la fusta tingui el mínim procés possible. La que podem tallar i col·locar, ja ho fem directament, no ens cal emmagatzemar-la i estalviem costos. L'altra la portem al dipòsit i així que té sortida, la venem.
I el valor del bosc com està avui? Avui en dia la fusta d'aquí és paga molt poc, té poc valor. Per contra, se'n gasta molta d'importació.
I com és això? El plàstic en té molt la culpa del baix preu, i és que s'ha menjat una quantitat de fusta que esgarrifa. Des de caixes i embalatges de tota mena a les agulles d'estendre la roba, abans tot era de fusta i ara és de plàstic. Per exemple, aquest parquet flotant que fan ara és tot de plàstic, no és fusta.
" El plàstic en té molt la culpa del baix preu, i és que s'ha menjat una quantitat de fusta que esgarrifa "
I la nostra fusta de qualitat? Ha baixat tota la fusta, fins i tot el noguer d'aquí, que era una fusta fora de sèrie per fer mobles de qualitat. El que passa és que el procés per treballar la fusta d'aquí és molt llarg i per això es treballa més amb noguer americà, que no té cap moviment, o bé amb roure francès.
A qui compreu? La majoria de pobles del Pirineu tenen boscos que són comunals, o bé propietat de l'Estat, i venen la fusta a través subhastes. Actualment, des de fa dos anys, les subhastes es fan totes el mateix dia. Fa trenta anys un poble, amb el que treia d'una subhasta podia administrar l'ajuntament durant tot l'any. Avui això ha canviat del tot.
Es podia viure del bosc? Fa trenta anys, qui tenia la sort de tindre un bosc una mica bo, tallava el bosc i es podia comprar un pis a la Seu. La fusta es pagava i el bosc donava diners. I ara no pots pagar ni la lletra del cotxe!
Com veus el futur de la fusta? Zero. El veig acabat.
Per què? Perquè avui les màquines ho dominen tot i destrossen tot el bosc. Entra una processadora en un bosc, que necessita molt espai per moure's, i quan acaba la feina fa por de veure com ho ha deixat. Ho trinxa tot.
Com funciona? Van passant, agafen un pi, el tallen i ja l'esbranquen allà mateix. Llavors venen els auto carregadors, que són com un tractor que va acoblat amb un remolc que porta una ploma, i va carregant tot el que deixa aquesta màquina i ho treu fora perquè els camions hi puguin arribar. Tot el procés que ara faig jo, ja el fa una sola màquina.
I la reforestació? Una altra cosa que jo no acabo d'entendre és que els 'Forestals' obliguin a deixar els arbres més grossos perquè no es trenquin. Però si és igual, si no es regenera res llavors!. I és que el bosc com més l'aclareixis, mentre deixis quatre pins, més planta surt. Si no entra el sol entre els pins, no en surt ni un de nou a sota. Volen que tot sigui molt bonic, i això està molt bé, però els boscos també han de produir.
" Volen que tot sigui molt bonic i això està molt bé, però els boscos també han de produir"
El teu client ha canviat? Sí, ha canviat molt. Abans servíem a les asserradores, i la majoria ja no hi són. Hi havia preus diferents per a fustes de diferents qualitats i ara tot això s'ha acabat. Ara fixen un preu i si en vols portar en portes i si no te la menges. Abans la fusta anava tota arreu, ara va tota ben seleccionada, tallada a mides i a gruixos, dret i sense tortes.
Si haguessis de tornar a començar, tornaries a treballar amb la fusta? No. El món de la fusta m'agrada molt, però aquesta feina és duríssima. Tot és a base de força. Vista i força. Faig la feina que haurien de fer dos o tres persones, tirar els cables tot sol, arrossegar els troncs... Sí que porto moltes modernitats, comandament a distància i tot el que vulguis, però els cables s'han de moure. Acabes a la nit trinxat i el cos se'n ressent.
Guardes bons records de tots aquests anys? Treballar al bosc m'ha permès conèixer molta gent de llocs molt diferents. Havíem tingut colles de vint-i-cinc o trenta treballadors que venien d'Andalusia i de tot arreu a treballar a l'estiu. Els mossos vivien en barraques al bosc, feien quinzenes i baixaven cap a la Seu un cop cada quinze dies. Aquest tracte amb la gent m'agradava i conservo intactes en el record moltes expressions.
Com ara quines? Per dir que un home era molt gran, deien: “A este le quedan dos afeitadas”. O bé, quan havien de sortir molt de pressa: “tuvimos que salir a tango molio” i quan bolcava un tractor: “se ha puesto con las ruedas p'arriba”.
