Història

Un expert en l'estudi de gravats de la Cerdanya d'origen iber en documentarà un de similar situat a Andorra

Un arqueòleg francès, Pierre Campmajo, ha situat en el període iber els gravats del Roc de les Bruixes de Prats de Canillo (Andorra), fins ara datats en l'edat del Bronze, agafant com a base estudis que ell mateix ha desenvolupat en d'altres elements similars que hi ha a la serralada pirinenca al seu pas per la comarca de la Cerdanya

foto_3345957
photo_camera Imatge de la reproducció dels gravats del Roc de les Bruixes de Prats que hi ha al davant del Palau de Gel de Canillo

D'aquesta manera, segons aquest especialista en gravats rupestres, les erosions d'aquesta roca, que per la civilització del moment estava en un lloc sagrat, tenen com a finalitat l'extracció de pols per, posteriorment, utilitzar-lo en l'elaboració d'ungüents. L'expert ha estat contractat pel ministeri de Cultura d'Andorra perquè elabori un nou treball de documentació sobre els gravats, amb l'objectiu d'actualitzar els materials divulgatius que tenen a veure amb aquest element del patrimoni arqueològic, que és un dels que té més valor del principat andorrà i que va ser descobert i estudiat fa més de cinquanta anys.

L'especialista en gravats rupestres i membre d'una associació vinculada a la recerca arqueològica i històrica del conjunt de la Cerdanya, Pierre Campmajo, ha visitat els gravats del Roc de les Bruixes de Prats, dels quals haurà d'aportar una nova documentació sobre el seu origen i la seva finalitat, seguint l'encàrrec que se li ha fet des del ministeri de Cultura andorrà. La pluja ha impedit, però, que aquest dijous poguessin dur-s'hi a terme les tasques d'aixecament, que es faran sobre les còpies fidedignes en bronze que hi ha instal·lades al davant del Palau de Gel de Canillo.

Tot i que les peces no s'han començat a estudiar a fons encara, l'arqueòleg francès hi ha trobat moltes similituds amb d'altres gravats que ha analitzat en els darrers trenta anys a la Cerdanya. Concretament, ho ha fet en una quarantena de jaciments que contenien, entre tots ells, més de 10.000 dibuixos i que estan situats en poblacions com ara Guils de Cerdanya o La Tor de Querol, entre d'altres. A banda de la seva semblança visual, un dels punts en comú és la presència dels ibers que hi va haver, en el segle III abans de Crist, en tots dos territoris pirinencs. L'expert, a banda d'estudiar els gravats a partir de les còpies, també té previst desplaçar-se a la muntanya on estan els originals.

Per Campmajo, els gravats van ser dibuixats amb una eina de tall, com ara un ganivet, amb ratlles profundes que van de dalt a baix que, segons ell, expliquen que la seva finalitat era obtenir pols de pedra per utilitzar-lo en l'elaboració d'ungüents profilàctics que servissin per prevenir o tractar certes malalties en humans o animals. La consideració de l'arqueòleg francès difereix de la que va fer l'historiador andorrà Pere Canturri al 1962, quan va situar l'origen dels gravats en l'edat de Bronze. Mentre, pel que fa al procés de tria de la roca de la qual n'acabarien traient aquest recurs, aquest tenia a veure amb les creences religioses del moment, que haurien situat l'enclavament com a lloc de culte.

A banda dels gravats d'origen iber, entre les dos roques que conformen el jaciment també hi ha uns altres dibuixos en una paret vertical que serien medievals, segons Campmajo. L'arqueòleg ho ha argumentat tenint en compte els detalls que es veuen juntament amb les figures humanes, que van vestides amb túniques de l'època i porten espases o ballestes i van acompanyades d'un cavall.

Un cop conclogui l'estudi dels gravats, que es duu a terme després que la col·laboració amb l'entitat cerdana es formalitzés fa uns mesos, s'actualitzarà la informació i coneixements sobre aquests elements. En aquest sentit, i concretament sobre el del Roc de les Bruixes de Prats, es preveu l'elaboració d'un audiovisual que expliqui el seu origen a partir de les conclusions que s'hagin obtingut, tal com ha explicat la cap de l'àrea de béns mobles de Patrimoni Cultural d'Andorra, Berna Garrallà. que ha afegit que aquest substituirà un que es va fer a finals dels anys 90 i que havia quedat obsolet.

Pel que fa als gravats originals, no es preveu senyalitzar la ruta que arriba fins a la seva situació, com s'havia fet al 1995, perquè consideren que, si es permeten visitar, no es podria garantir la seva preservació i podrien ser objecte de noves pintades amb grafit, com va passar en aquell moment. Una opció a la que també hi està d'acord l'arqueòleg encarregat del seu estudi.