Sempre has volgut fer de pagès? Abans de fer de pagès vaig estudiar Història, així que també sóc historiador. A Barcelona m'hi trobava força bé, però no em veia capaç de passar-me la vida en un lloc que no fos aquest. Així és que vaig decidir tornar i continuar amb l'explotació familiar.
Fas de ramader en un entorn on el pes del turisme és molt important... La Vall de Boí és, sobretot, turisme, però aquest turisme no es podria entendre sense la ramaderia. La idea del Pirineu viu que avui tenim, no seria possible sense l'activitat que fem naltres. Tindríem un bosc i un paisatge destrossat si no hi hagués una activitat ramadera com la que portem a terme els pagesos.
Així podem dir que es complementen... Es complementen i es necessiten. Podríem quedar quatre pagesos, però segurament amb menys prestacions. El sector del turisme i els serveis fa que l'economia de la vall millori i també que s'enriqueixi la nostra comunitat amb més famílies, més nens a l'escola i més serveis que mantenen els pobles vius.
La Vall de Boí viu un moment dolç? Fins fa pocs anys imperava la idea d'anar a estudiar a fora, trobar una feina i quedar-s'hi. Ara sembla que això ha anat canviant i cada vegada més la gent jove decideix quedar-se aquí, o bé formar-se i tornar, per continuar l'activitat econòmica de la família o crear-ne de noves.
Es produeix un relleu generacional... S'està començant a notar ara. Fa uns deu anys la població a la Vall de Boí estava caient en picat, la gent marxava i no tornava. Ara estem veient que cada vegada hi ha més gent que es queda, que decideix formar aquí una família i tenir-hi els fills. La vall està revifant.
Els ramaders heu apostat per la qualitat i la proximitat... Si parlem de vaques de carn, hem de dir que la producció és cent per cent ecològica a totes les cases, tots els ramats ho són. La gran majoria són també de la raça bruna autòctona. La gent el que vol és un producte de qualitat i de proximitat i nosaltres el que sabem fer millor és criar vedells ecològics a consciència.
I la comercialització... La comercialització i distribució no és gens fàcil per la nostra situació geogràfica, malgrat tot hi ha explotacions que fan tot el procés de cria, engreix i comercialització. El problema és que tenim una base productiva de cria ecològica molt amplia, però ens costa després trobar compradors interessats a engreixar, també amb criteris ecològics, els vedells que venem amb 6 o 7 mesos. La gent cada cop aposta més pel producte ecològic i de proximitat però mentre es continuï comprant en grans superfícies productes de baixa qualitat la nostra activitat es troba frenada.
Te'n penedeixes de la decisió de tornar a Durro? No, en absolut. És una vida molt dura, molt obligada, no hi ha festius ni dies de lliure disposició, no tens una nòmina a final de mes, però per altra banda ningú no et mana i tu decideixes el que fas a cada moment. A la vida tot és molt més satisfactori si fas allò que realment t'agrada.
La història l'has deixat del tot? La història em segueix apassionant. M'interessa molt l'Edat Mitjana a l'Alt Pirineu, una etapa que molt poca gent ha tractat i sobre la qual trobem poca informació, tot i que és molt rica. És molt interessant saber què passava segles enrere en aquest territori que ara el podem considerar l'últim racó del país, però que en el seu moment va ser el centre de Catalunya.
I ser fallaire és una altra de les teves passions... Sí, és una tradició molt arrelada i una passió que neix de ben petit i que t'encomana la família. A Durro fem la primera baixada de falles de la Vall de Boí i cada any, a mitjans de juny, els joves baixem des de Sant Quirc fins al poble, fent ziga-zagues i creant una serp de foc per la muntanya.
