Els museus pirinencs exploren el fenomen de la bruixeria

La Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i l’Aran ha donat a conèixer avui la iniciativa a Esterri d’Àneu, sota el títol ‘Se’n parlave i n’hi havie’. Les investigacions, que volen aportar una visió científica de la bruixeria com a fenomen social i científic i difondre la riquesa patrimonial, es clouran amb una exposició itinerant amb els resultats obtinguts.

xarxamuseusbruixeria
photo_camera Els museus estudiaran la bruixeria.

La Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i l’Aran ha presentat aquest divendres a Esterri d’Àneu el projecte de recerca sobre la bruixeria. Sota el títol ‘Se’n parlave i n’hi havie', la iniciativa té una pretensió científica i vol presentar les creences i pràctiques vinculades amb la bruixeria a la zona de Lleida i el Pirineu. L’estudi està coordinat per l’historiador Pau Castell i 4 antropòlegs investigadors contractats pels museus de la Xarxa.  

A l’acte de presentació, hi han assistit el director del Museu Comarcal de l’Urgell, Jaume Espinagosa, la directora del Museu Comarcal de Cervera, Carme Bergés, el director del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, Josep Giralt, el director de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Jordi Abella, la tècnica del Museu de la Conca Dellà, Francina Pubill, la tècnica del Museu dera Val d’Aran, Mònica Rodríguez, la directora del Museu de la Noguera i presidenta de la Xarxa de Museus, Carme Alòs, la responsable del Museu de la Torre de Capdella, Eva Perisé, i l’antropòloga Núria Morelló, i les investigadores Sara Arjó i Toni Escala que estan desenvolupant el treball de camp.

La primera fase de la recerca va començar el 2015 i s’ha realitzat a la Noguera, la Segarra, l’Urgell, el Pallars Sobirà i la Val d’Aran. La segona, que s’està duent a terme actualment, es fa a Lleida ciutat, el Pallars Jussà i l’Alt Urgell. Està previst que estigui acabada aquest any, de forma que a finals del 2017 s’inauguri una exposició itinerant pels museus de la Xarxa amb els resultats aconseguits. De moment, la recerca ha trobat relats i objectes per protegir-se de la bruixeria, com ara cremalls i amulets, entre altres. En la investigació, es combinen el component històric i etnològic.

Les Valls d’Àneu, bressol europeu de la caça de bruixes

El projecte de recerca s’ha presentat avui a Esterri d’Àneu simbòlicament, ja que les Valls d’Àneu es consideren el bressol europeu de la caça de bruixes. Allí hi estan documentats els primers judicis per bruixeria d’Europa. Les Terres de Lleida i l’Aran són un espai privilegiat per l'estudi de la bruixeria i la cacera de bruixes en època medieval i moderna. En els darrers anys, la investigació històrica ha posat de relleu la importància d’aquest territori com a lloc d'origen d'un fenomen que arrenca en època baixmedieval i que s'estén fins a dates sorprenentment properes en l'actualitat: la creença en l'acció malèfica de bruixes i bruixots sobre persones, animals i conreus.

L’objectiu de la investigació és donar a conèixer aquesta riquesa patrimonial i per aconseguir-ho, es crearà una exposició itinerant per tots els museus del territori. Les Valls d’Àneu i el Pirineu de Lleida haurien estat l'escenari de la primera condemna legal del crim de bruixeria en l’àmbit europeu, així com de les primeres persecucions de bruixes i bruixots a inicis del s. XV.

El fenomen de la bruixeria  

Aquest fet, que comença a ésser reconegut per bona part de la historiografia europea, ha portat a la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i l’Aran a interessar-se  des d’una perspectiva científica per un fenomen tan complex com el de la creença en la bruixeria i la seva transmissió en la cultura popular fins el dia d'avui.  

En aquest sentit, el 2015 es va iniciar una primera fase de treball de camp que gràcies al suport de l’Institut Ramon Muntaner, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, que ha permès fer un primer recull de material oral i històric.