MUNICIPIS

Els micropobles demanen mesures específiques per fer un desconfinament més flexible

Defensen que la gent es pot aïllar sense estar tancada a casa i que no té sentit limitar el radi de les sortides
Pere Ticó, alcalde d'Esterri d'Àneu, amb el poble al fons el 24 d'abril del 2020. (horitzontal)
photo_camera Pere Ticó, alcalde d'Esterri d'Àneu, amb el poble al fons/Marta Lluvich

L'Associació de Micropobles de Catalunya demanarà al Govern "mesures específiques" per planificar un desconfinament més flexible als municipis on hi viuen menys de 500 persones. Així ho ha dit el president de l'entitat, Mario Urrea, a l'ACN on també ha remarcat que l'aïllament que es requereix per frenar la propagació del virus, als pobles no cal fer-lo només des de casa. Per això considera que no té sentit limitar el radi de sortida de menors i adults a un quilòmetre. Altres pobles petits com Bassella, Baix Pallars o Esterri d'Àneu destaquen que s'han complert les mesures de confinament tal com es van plantejar des dels governs però que ara caldria tenir en compte les singularitats de cada territori.

Pla mitjà on es pot veure una dependenta i una compradora amb mascareta per prevenir contagis de coronavirus en una botiga de Torrebesses, el 24 d'abril de 2020. (Horitzontal)

El president de l'Associació de Micropobles de Catalunya, que aplega uns 170 pobles dels 330 de menys de 500 habitats que hi ha a tot el país, considera que el desconfinament per la pandèmia del coronavirus no ha de ser igual a ciutats de 100.000 habitants, que tenen un terme de 10 quilòmetres quadrats, que a pobles de 200 veïns amb una extensió de 30 quilòmetres quadrats. És per això, que remarca que les característiques de cada lloc han de marcar el desconfinament a mesura que vagi disminuint la pandèmia del coronavirus.

Pla de detall d'Esterri d'Àneu (Pallars Sobirà) el 24 d'abril del 2020. (horitzontal)
El Pallars vol que es tinguin en compte les zones amb molt espai natural

Al municipi de Baix Pallars hi viuen uns 300 habitants repartits en vint nuclis. L'extensió del municipi és de 130 quilòmetres quadrats i la seva alcaldessa, Anna Sentinella, ha explicat a l'ACN que quan es va ordenar el confinament pel coronavirus hi van estar d'acord amb l'objectiu de "protegir el màxim la gent". Ara, quan es comenci a aplicar el desconfinament, Sentinella també demana que s'hauria de "tenir en compte les singularitats de cada territori". La disgregació dels nuclis de Baix Pallars suposa que quan la gent surt a passejar, és complicat que es trobin entre si durant tot el trajecte.

De la seva banda, l'alcalde d'Esterri d'Àneu, Pere Ticó, municipi amb uns 750 habitants i una extensió de 8,55 quilòmetres quadrats, ha dit que van estar "molt a favor" de les mesures de confinament i fins i tot es va insistir en demanar a la gent amb segones residències que no hi anessin. Ara però, Ticó demana que es tinguin en compte les zones rurals amb molt espai natural al seu entorn i on la densitat de població és molt baixa. Per això, no amaga que el "desconfinament hauria de ser millor" tot i que sense privilegis però si amb mesures adaptades. Per Ticó, és millor que els nens surtin a caminar pels molts senders que hi ha al voltant del poble que no que es concentrin tots al nucli urbà o als jardins del municipi.

"Senders i camins supleixen els parcs que són propis de les grans ciutats"

Mentre, al municipi de Bassella (Alt Urgell) hi viuen poc més de 200 habitants, més de la meitat dels quals a Ogern i la resta repartits en vuit petits nuclis més. Tenint en compte aquesta singularitat, la seva alcaldessa, Cristina Barbens, veuria amb bons ulls que es permetés el passeig per senders que queden a tocar de les zones habitades i que voregen el riu o s'endinsen en zona de bosc, ja que aquests supleixen els parcs i jardins propis de les ciutats.

L'alcaldessa defensa que, en tot cas, caldria respectar els dos metres de distanciament social i que, en cas de trobar-se algun veí o persona coneguda, s'hauria de limitar el temps de contacte verbal per minimitzar el risc de contagi, amb la qual cosa no es podrien mantenir llargues converses entre ells. A més, aposta per regular les sortides per granges horàries, per tal d'evitar que els nens i les persones grans coincideixin amb altres adults que estan passejant el gos.

Respecte a les persones de la tercera edat, Barbens creu que en la majoria de casos haurien d'anar acompanyades, ja que el context actual les ha pogut fer més vulnerables. En aquest sentit, defensa que ho pugui fer el seu cuidador habitual o un familiar, ja que, segons explica, molts d'ells han rebut l'ajuda d'aquestes persones durant el confinament, per exemple, a l'hora de rebre la compra de productes de primera necessitat.