Aquest 2015 se’ns presenta ple d’emocions i reptes. Vivim una onada sobiranista liderada per una ciutadania que fa dies que empeny amb força i que ja no dubta en expressar les seves opinions a cada moviment o tàctica política que surt a la llum, sigui de qui sigui.
Aquesta mobilització ciutadana espera poder decidir el seu futur com a poble al més aviat possible, mitjançant un seguit de processos electorals. El primer d’aquests són les eleccions municipals del 24 de maig. Això suposa que cadascú decidirà individualment quines persones i/o grups polítics són mereixedores de més confiança per liderar i gestionar les polítiques municipals.
Una de les qüestions prioritàries és l’elaboració de les llistes on cada partit, des de la seva particular ideologia, treballa per aconseguir la candidatura guanyadora; una llista de persones amb la preparació necessària i amb el compromís de treballar pel municipi.
Ara bé, la Llei Orgànica 3/07 d’ Igualtat efectiva de dones i homes, regula la paritat a les llistes i concreta que en poblacions de més de 3000 habitants , el nombre de persones de cada sexe no ha de ser superior al 60% ni inferior al 40%. En les poblacions de menys de 3000 habitants, igualment cap gènere pot tenir una representació inferior al 33%.
Llavors, quin paper hem de jugar les dones en tot plegat? Doncs, si som una mica més de la meitat de la població en nombres absoluts, també hem de jugar el mateix paper que els homes, d’igual a igual, a l’hora de legislar i executar, sigui quin sigui el nombre d’habitants d’una població o municipi . Ras i curt.
Però, tal com indiquen les estadístiques, encara estem molt lluny d’arribar al percentatge d’una igualtat real. Actualment el percentatge és de 32,54% de regidores enfront un 67,46% de regidors, i en els 3 últims mandats electorals aquestes dades han empitjorat, amb un creixement baix i una tendència a l’estancament. Només un 28,90% dels consistoris assoleixen la paritat o la superen tota la resta, un 62% no l’assoleixen. Fins i tot, en 86 ajuntaments catalans on no hi ha cap dona als plens municipals.
Malauradament és a la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran on s’assoleix menys la paritat, concretament al Pallars Jussà, al Pallars Sobirà i a la Val d’Aran.
Dit això, cal fer entendre que les dones tant podem encapçalar una llista com tancar-la, però hauria de ser per decisió pròpia. Cadascuna hauria de ser en el lloc on se senti més capacitada a l’hora de treballar pel seu poble.
No es tracta de forçar res, però potser mirem i no veiem prou bé. De vegades ens caldria fixar-nos més i millor, amb respecte i reconeixement, ja que podem tenir al davant una dona sobradament preparada, però a la qual no se li ha donat cap oportunitat.
En aquest moment tant important de presa de decisions i de canvis, s’ha de tenir en compte el paper de la dona en la política i la necessitat que hi sigui present, fins i tot per regeneració democràtica. Cal apel·lar a tots els grups polítics que treballin per aconseguir una paritat real, la que permet que els homes i les dones puguin complementar-se i treballar colze a colze, d’igual a igual.
Aviat i des del món municipal, tots i totes, podrem ajudar a construir una Catalunya més justa i equitativa per a tothom. Som-hi!
