CONTES

“La dona alada i les feres del Cardós” o la descoberta d'indrets màgics de les Valls de Cardós.

El passat 28 de desembre es va presentar el conte a l'Hotel La Ribera, a l'antic Teleclub, de Ribera de Cardós, amb música en directe de Roser Gabriel

La dona alada
photo_camera Exemplars del conte 'La dona alada i les feres del Cardós'

El conte “La dona alada i les feres del Cardós” és una bonica història que relata com els padrins i els nens de les Valls de Cardós troben la fórmula perquè els seus desitjos es facin realitat. Aconseguiran tenir els camins nets entre pobles i els seus veïns més contents i units. També són protagonistes del conte el mossèn, la metgessa, la mestra, els bombers voluntaris i la fauna salvatge (anomenades feres al Pallars). Darrera de tot això hi ha molt més: la cultura de les herbes medicinals, el treball manual de tants homes pujant parets de pedra seca, de tantes dones cuidant la casa, el camp i la família i ara el sentiment d’abandó del món rural. Passa desapercebut l’impacte d’un helicòpter que puja a la vall per salvar vides, com passen desapercebuts els desitjos de la gent que hi treballa dia a dia per fer una vall bonica, atractiva i productiva.

El conte s’acompanya d’una guia per conèixer els 18 pobles de les Valls de Cardós i 18 racons màgics, que tenen energia positiva, sempre a tocar del poble. En cada passejada hi ha elements descrits pels padrins que enyoren tot allò que van conèixer quan ells eren joves, fa un grapat d’anys: coves, llobateres, passos, bordes, costums Algunes de les passejades ja es van poder gaudir al 1r Festival de Senderisme de les Valls de Cardós o bé en alguna de les Marxes del Cardós.

https://www.youtube.com/watch?v=v-MTC6bDFKc&feature=youtu.be

“La dona alada i les feres del Cardós” ´es un projecte de l’Associació cultural, cívica i esportiva de les Valls de Cardós, que ha volgut agrair al Marc i la Natàlia del Parc Natural de l’Alt Pirineu, pel seu entusiasme i als professionals que han fet possible que aquest llibre surti a la llum: la Núria i el David d’Infinitgràfic, al Marcel·lí Pascual d’Edicions Salòria i al Jordi Ciborro per les seves originals pintures sobre escorça. A les persones que l’han dibuixat: a la Cinta Pintanúvols de Lleret, que va tenir la idea original de la dona alada, i a les nenes i els nens de l’Escola els Minairons de Ribera de Cardós. A l’Anna Vega i a la Núria Doya pel seus consells fotogràfics.

A les persones que han col·laborat en la redacció dels textos de les excursions: al Jan de Cassibrós, a l’Olga de Boldís Jussà, a la Maria de Boldís Sobirà i al Cesc d’Arrós. A les persones que han entrevistat i que ens han explicat històries: la Conxita i el Joan de casa Petit i la Neus de Cassibrós, el Pere, l’Àgata i el Llorenç de Ribera de Cardós, el Pepito de Surri, el Nando de Benante, els germans Gabriel de Lladrós i el Marc de Tavascan, el Pep de Lladorre, la Teresa i les nenes de Toniquet d’Arrós… i alguns més que fan la llista més llarga, als companys Agents Rurals i als guardes de la Reserva Nacional de Caça.

A l’Àngels d’Arrós, l’Àngels de Graus, la Conxita, la Lola, la Rita i la Neus de Cassibrós, a la Mari de Ribera de Cardós, a l’Aracel·li de Tavascan, a la Maria de Bonestarre, a la Leo… totes elles són dones carregades amb una motxilla d’emocions que sostenen la casa, pals de paller.