ARQUEOLOGIA

Descobreixen a la Vall de Siarb les restes humanes més antigues documentades fins ara al Pirineu

S'han trobat a la Cova de l'Home Mort, al Pallars Sobirà, indret que fa 3.500 anys va ser utilitzat com a lloc d'enterrament

Ermengol Gassiot
photo_camera L'arqueòleg Ermengol Gassiot a l'interior de la Cova de l'Home/Marta Lluvich

El Grup d'Arqueologia d'Alta Muntanya ha descobert a la Cova de l'Home Mort, a la Vall de Siarb, les restes humanes més antigues documentades fins ara al Pallars Sobirà i al conjunt del Pirineu català. El professor d'arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, Ermengol Gassiot, ha destacat "l'excepcionalitat" de la troballa per "l'elevada quantitat d'individus" que s'han localitzat i amb "perfils d'edat tan diferents". S'han recuperat restes d'un mínim de 7 persones des de nens acabats de néixer, a nens d'entre 6 i 7 anys, joves o persones adultes. Les datacions s'han fet sobre dos restes humanes de dos individus diferents i han proporcionat als arqueòlegs una cronologia de Mitjans de l'Edat del Bonze, fa uns 3.500 anys. Gassiot ha explicat que aquestes dades permeten afirmar que la Cova de l'Home Mort va tenir una utilització com a cova sepulcral com a mínim al llarg de més de 120 anys.

Gassiot s'ha mostrat contundent i ha afirmat que fins al moment es tenia coneixement de la presència humana, al llarg dels últims 10.000 anys, a l'Alt Pirineu (Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i Parc Natural de l'Alt Pirineu) però que fins ara "no coneixíem cap enterrament amb tan bon estat de conservació i amb restes humanes a tot el Pallars Sobirà". Aquesta novetat permetrà als investigadors fer estudis en profunditat de com vivia la gent al Pirineu fa més de 3.500 anys, través de les seves restes antropològiques. El professor de la UAB ha reconegut el "potencial arqueològic" del de la cova.

Grup d'arqueologia d'alta muntanya

L'estudi en profunditat va permetre recuperar restes d'humans, de fauna, ceràmica i eines i es va centrar en els primers 80 centímetres de sediments. Gassiot ha explicat que la Cova de l'Home Mort no destaca solament per haver-hi restes antropològiques sinó també per la "quantitat considerable" d'altres materials arqueològics com ceràmica o eines.

Pel que fa a les restes de ceràmica trobades a la cova, la majoria són de l'època de l'enterrament però altres, per l'aspecte i comparant amb altres jaciments del Pirineu, fan pensar en "èpoques més antigues" i Gassiot ha parlat hipotèticament "d'ocupacions d'època neolítica, fa 6.000 anys". Aquestes dades es podrien corroborar en posteriors campanyes i baixant més en profunditat a l'hora d'excavar.

La cova va ser descoberta ara fa més de 10 anys per un veí del municipi. L'any 2008 ja es va realitzar una documentació arqueològica preliminar i el 2017 el Grup d'Arqueologia d'Alta Muntanya va realitzar un primer estudi en profunditat, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Soriguera i el Parc Natural de l'Alt Pirineu.

Ara, documentada la importància de la troballa, l'alcalde de Soriguera, Josep Ramon Fontdevila, s'ha compromès a buscar finançament per seguir excavant i poder situar aquesta cova dins el mapa del patrimoni arqueològic i cultural del municipi. Per Fontdevila, un cop corroborada la importància de la Cova és important conservar el jaciment i seguir documentant tot el que hi ha al seu interior.

La Cova de l'Home Mort és una petita cavitat càrstica que es troba a 1.170 metres d'altitud. Està en un lloc de difícil accés, orientada al nord-oest i està formada per dues galeries estretes i allargades de poc més de 50 metres quadrats entre les dues.