Les obres de rehabilitació de la Casa deth Haro de Les (Val d'Aran) s'han iniciat aquesta setmana després que el seu inici quedés posposat el mes passat a causa de l'Estat d'Alarma decretat per la pandèmia de la Covid-19. Compten amb una durada d'uns vuit mesos i amb un pressupost de 295.976 euros a càrrec del Departament de Cultura. Les obres preveuen la rehabilitació de l'edifici existent, de principis del segle XX i que fins al 2010 va ser la seu de la biblioteca municipal, i la seva ampliació amb nous volums arquitectònics que correspondran al vestíbul d'entrada i als serveis del futur equipament. Amb la creació del centre d'interpretació de les Festes deth Haro, es vol posar en valor aquest patrimoni cultural únic al món.
L'edifici està situat en un entorn patrimonial que serà la seu del futur centre d'interpretació de les Festes deth Haro, incloses en les Festes del Foc del Solstici d'Estiu als Pirineus, reconegudes i inscrites en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco el mes de desembre de 2015.
(Foto: Muntatge de com quedarà l'equipament de la Casa deth Haro/Cultura)
Festes del foc als Pirineus
Cada any, coincidint amb la celebració del solstici d'estiu, a bona part dels pobles del Pirineu s'hi celebren les festes de foc de les falles, haros i brandons. Aquesta festa consisteix en baixar des de les muntanyes fins a la plaça del poble, unes torxes, o falles, enceses amb un foc vital i renovador, que culminen en una foguera a l'entorn d'un arbre de foc. Existeixen diverses modalitats d'aquest esquema festiu, tant en la confecció i la tipologia mateixa de les falles com en la forma de manipular-les, variacions que responen a les especificitats locals de cada indret. També s'hi inclou en aquesta modalitat de celebració les festes de foc que se celebren a Bagà i Sant Julià de Cerdanyola, a l'Alt Berguedà, durant el solstici d'hivern.
El gener de 2020 es va fer una troballa molt important que ens aproxima a l'origen històric d'aquesta celebració, ara per ara desconegut. En un pergamí que recull una sentència de delimitació dels termes de la Seu d'Urgell, Alàs, Cerc i Torres d'Alàs, es fa referència a l'espai de la serra on cada poble podia fer "fars i falles". El document en qüestió està datat el 5 de febrer de 1543, i constitueix la notícia més antiga fins ara de la celebració d'aquesta festa. Les falles dels Pirineus són en l'actualitat un dels màxims exponents del patrimoni cultural de la serralada pirinenca i constitueix, per tant, un element cultural que aplega pobles i valls d'aquesta extensa àrea en una gran celebració de caràcter transfronterer.
Seixanta-tres pobles fallaires d'Andorra, Aragó, Catalunya i França que celebren anualment aquesta tradició van elaborar una candidatura única, encapçalada per Andorra, la qual el passat mes de desembre de 2015 va ser reconeguda pel seu gran valor patrimonial i inscrita en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco.
