L’organització considera que la millor manera d’assolir aquest propòsit és endinsar les persones al bosc, per això organitzen estades de voluntariat per adults per a què participin en les tasques de gestió forestal i puguin “transmetre el que han viscut al retornar a casa”, explica Andreu González, membre de l’equip del Projecte Boscos de Muntanya, que llença un missatge clar: “Necessitem els boscos i necessitem cuidar-los”.
Aquest projecte sorgeix d’un grup d’enginyers forestals amb ganes de fer créixer la cultura forestal entre tota la societat. L’any 2006, l’Andreu González va participar una setmana com a voluntari al Bergwaldprojekt a Suïssa i va traslladar la idea a casa nostra, integrant els Pirineus a aquest projecte europeu: “Apliquem qualitat suïssa al Pirineu, amb un ambient de treball català!”, comenta González.
Des de l’any 2007 el seu impacte al bosc s’ha traduït en 14 hectàrees de millores forestals, 35.000 m2 de recuperació i manteniment de pastures, 45 batudes de seguiment de la població de gall fer, 200m de bio-construccions contra l’erosió i les esllavissades de barrancs, 12 quilòmetres de camins forestals recuperats i 4,5 quilòmetres de recuperació de regs de muntanya. S’han organitzat 320 estades al bosc, acostant a 826 persones a aquest entorn.
Els programes de voluntariat al bosc són l’eix principal del projecte. Per participar-hi cal ser major d’edat i tenir una condició física suficient per treballar a la muntanya i suportar inclemències climatològiques com pluja o fred. Per inscriure’s cal omplir un formulari a la web www.projecteboscos.cat i ingressar un dipòsit de 70€ per confirmar assistència. El projecte cobreix totes les despeses d’alimentació i allotjament, mentre que les de transport són a càrrec de les persones participants.
Per a Andreu González un element clau per a què tot funcioni bé és la bona alimentació: “’L’organització s’encarrega dels àpats per a tot l’equip, es tracta de cuidar les persones per a què cuidin els boscos”. El voluntariat comença els dilluns a la tarda i acaba el diumenge al matí, es treballa de dimarts a divendres i el dissabte es fa una excursió guiada per la zona.
Per l’estiu s’han programat un total de 7 estades entre els mesos de juliol i setembre al Pallars Sobirà, concretament al Massís de l’Orri i a Esterri de Cardós; per apuntar-se simplement cal entrar a la web del projecte. Qui no pugui anar al bosc també es pot convertir en un dels 300 socis col·laboradors que ajuden econòmicament al projecte amb una aportació anual.
Al llarg de la setmana es desenvolupen feines diverses per poder fer front als reptes actuals de la millora i conservació dels boscos. Totes les tasques són acordades prèviament amb els propietaris dels boscos i amb els gestors institucionals i es porten a terme amb “criteris de qualitat i estàndards de seguretat professionals”, explica González.
Les tasques més habituals són de millora del bosc. Es fan tales selectives per afavorir l’estabilitat dels boscos de pi negre, roure, pi roig i faig i també es recuperen camins, pastures i elements singulars del paisatge com sèquies o murs de pedra seca. A més a més, es col·labora amb els biòlegs de la Generalitat de Catalunya amb els censos de població de gall fer, una espècie pirenaica amb problemes de conservació. En alguns casos també s’han realitzat actuacions de bio-enginyeria, que permeten aprofitar els materials naturals com troncs i pedres per construir solucions contra les esllavissades i l’erosió provocada per les torrentades dels barrancs del Pirineu.
L’Elisabet Vilalta va participar l’estiu del 2015 en una de les estades organitzades al Pallars Sobirà. Vilalta coneixia a persones que col·laboraven des de feina temps amb el projecte i li havien parlat molt positivament de la iniciativa: “Realment la idea sonava genial: una setmana vivint en mig del bosc, llevant-te i anant a dormir amb el sol, treballant cada dia amb l'equip de voluntàries en un projecte de manteniment de l'entorn… ja feia temps que em seduïa la idea d'anar a col·laborar-hi i finalment quan vaig tenir la oportunitat, m'hi vaig ficar de cap!”.
“El fet de treballar amb equip i que siguin feines dures físicament cohesiona molt el grup de voluntaris”, destaca l’Elisabet Vilalta, posant de relleu que tot l’equip es cuidava mútuament. “Va ser una experiència preciosa i molt enriquidora a nivell personal”, conclou Vilalta, que no dubta en recomanar aquesta vivència a tothom qui hi estigui interessat: “Comparteixes en grup, treballes en contacte directe amb la natura i et sents part d’un projecte de millora de l’entorn que any rere any va creixent amb l’ajuda dels voluntaris que hi participen”.
Entitat redactora: Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
Informació extreta de www.xarxanet.org
