Durant el Ple municipal del dia 7 de setembre, el nostre company, el Toni Nadal, li va fer una interpel·lació a l’alcalde de La Seu, el Sr. Albert Batalla, relacionada amb el programa de la Festa Major, i exposava que hi havia hagut un excés de protagonisme de l’alcalde en les seves pàgines interiors. Durant la citada interpel·lació, li va fer una pregunta: “Vostè pensa que és bo tenir vergonya?”.
La vergonya, segons el diccionari, significa: “deshonor humiliant, cosa que deshonra”. Jo afegiré que, per a mi, el sentit de la vergonya és un mecanisme de vigilància, que fa que no caiguem en cap acció que sigui humiliant per a nosaltres mateixos i per a la gent que ens envolta.
En política, qui es veu en el compromís de presentar-se a una campanya electoral, i després té la responsabilitat de govern, sigui quin sigui, té un bon aliat en la seva vergonya. Els càrrecs públics fan que s’extremin les dinàmiques dels comportaments polítics i surtin aquelles actituds menys lloables. L'estar sense estar, voler estar a tot arreu sense les ganes que es mereix, la foto ocasional, el cop de colze a l'adversari, el discurs que desqualifica el rival polític sense arguments, el millor somriure, el posar-se de perfil, la promesa buida i el coneixement superficial dels problemes, es converteixen en el dia a dia d’alguns càrrecs públics.
Fer-se fotos és necessari. Un ha d’anar als llocs per escoltar i donar suport, per assabentar-se d’allò que li passa a un malalt, o a un jove que no té oportunitat de treballar, o a una família a la qual li falten recursos, o a qualsevol organització o associació, o al pregó de la ciutat de La Seu. És a dir, un ha d’anar a escoltar qualsevol veí o veïna de la ciutat que governa. I un es fa la foto, és clar. Però resulta necessari no perdre la vergonya que et fa fer un pas enrere, el pas que procura no ser el centre de la foto per no sentir la vergonya d'utilitzar la malaltia aliena, la precarietat aliena, l’activitat generosa dels altres com una operació de campanya personal.
La política de veritat és la que mira als ulls de la gent i pretén ser i estar amb els altres, però sent vergonya davant la possibilitat d'utilitzar els altres per a benefici propi. Un dia ens va dir el nostre company i líder, l’Òscar Ordeig: “Penseu que, en política, hem de servir els ciutadans, no servir-nos del ciutadans”. Sense dubte, tenia raó.
Aprofitant la pregunta que li va llençar el Toni, diré la meva opinió i aquesta inclou tots els que amb més o menys intensitat estem a la política: És clar que és bo tenir vergonya!, ens ajudarà a ser més prudents en la nostra acció diària.
Joan Barrera i Aranda és regidor de Compromís X La Seu i conseller comarcal de l’Alt Urgell
