Opinió

Arrenquem cistelles i porteries de les escoles?

Ara que portem setmanes de confinament a casa, vull creure que, les famílies hem après en aquest temps una nova forma de compartir l’espai i de compartir el temps. En aquest temps considero de vital importància totes aquelles estones que jugueu amb els vostres fills i filles. Estic convençuda que heu descobert un munt de jocs i activitats que desconeixíeu, manualitats, jocs de taulell, cartes, jocs en línia, activitats físiques, experiments, gastronomia, responsabilitats de la llar, i tants altres, i que us heu sorprès de la vostra capacitat creativa.

Els més petits també aprenen aquests dies un munt de coses noves, i entre elles, també jocs nous i altres formes de passar l’estona divertint-se. Ho fan en pocs metres quadrats, sense córrer llargues distàncies, sense cridar tan com voldrien, sense pilota i porteria... I aquí vaig! Poc podem fer rodar la pilota aquests dies, els més afortunats possiblement tinguin un terrat o un llarg passadís per fer quatre xuts, però no és la majoria, i les estones segueixen sent divertides i farcides de jocs i activitats que entretenen i ens permeten seguir aprenent.

Per què no aprofitem que portem tants dies sense xutar llarg, alt i fort, per arrencar les porteries i cistelles dels patis de les escoles? Aprofitem que els escolars han après mil i una formes noves de jugar per continuar potenciant la seva creativitat i no reduir les seves estones de lleure a mirar fins on arriba una pilota, si entra o no a la porta, o si entra o no a cistella?

Els patis de les escoles són un espai socialitzador importantíssim, i des de fa dècades, se centren principalment a jugar a futbol o a bàsquet.

Els patis de les escoles són un espai socialitzador importantíssim, i des de fa dècades, se centren principalment a jugar a futbol o a bàsquet. A banda de les discussions continuades que això comporta, ja que els conflictes no es resolen amb l’acompanyament d’una persona adulta, o si més no neutra, que pugui mediar de forma objectiva la situació i procurar solucionar el problema, l’acaparament de l’espai físic per aquest tipus de joc és un fet constatat. I sí, ja sé que ningú obliga a jugar-hi o a no jugar-hi, però és aquí on ja sorgeix pressió social o de grup, obligatorietat de pertinença al grup d’iguals mitjançant la imitació, el què s’espera d’ells i elles i la dificultat per trencar alguns estereotips de gènere des de les edats més primerenques.

Deixa a un grup d’infants una estona de joc lliure i el primer que et demanaran és una pilota. I sí, evidentment que jugar a pilota és bo, el què no ho és tant és que se centralitzi especialment en el futbol, i en segon terme en el bàsquet. La pilota és de les joguines més antigues de la història, i això ha fet que hi hagi infinitat de jocs i normes per jugar amb ella, però quantes en coneixem? Ben poques, de ben segur. I d’aquests poques, quantes veiem que s’hi jugui als patis, places o carrers?

Desitjo que, d’aquí a no massa temps, les escoles substitueixin les pistes multiesportives per desenes de baguls amb material psicomotriu, fungible, de rebuig, de joc simbòlic, jocs de taula, cordes i tan gran varietat de recursos disponibles per passar-ho bé!

Mireia Pellicer i Martí. Educadora social