URBANISME

Aprovat el Pla director urbanístic dels càmpings a l'Aran

La Comissió d'Urbanisme de l'Aran dona el vistiplau a la regulació dels habitatges d'ús turístic
Pla general de la reunió de la Comissió d'Urbanisme d'Aran el 4 d'agost del 2020. (horitzontal)
photo_camera Comissió d'Urbanisme d'Aran celebrada aquest dimarts dia 4 d'agost/Conselh Generau d'Aran

La Comissió Territorial d'Urbanisme de l'Aran, presidida pel secretari de l'Agenda Urbana i Territori, Agustí Serra, ha aprovat inicialment el Pla director urbanístic (PDU) de les activitats de càmping a l'Aran. La nova norma ordenarà la implantació de nous establiments de manera sostenible des dels punts de vista ambiental, social i econòmic. En total, la Val d'Aran disposa de 3.069 places de càmping i una superfície total de 20 hectàrees. La superfície mitjana dels establiments és de poc més de dues hectàrees. Tot el territori de l'Aran està inclòs a l'àrea geogràfica de muntanya, on es vol fomentar aquesta activitat econòmica, i cinc dels nou municipis aranesos tenen menys de 500 habitants: Arres, Bausen, Canejan, Es Bordes i Vilamòs.

Un dels objectius del Pla és fomentar la creació d'oportunitats laborals als micropobles. A la Val d'Aran hi ha nou càmpings repartits en sis dels nou municipis. Bausen, Canejan i És Bordes, els tres amb menys de 500 habitants, no en tenen cap. Arres, Bossòst, Les i Naut Aran en tenen un. Vielha e Mijaran, dos, i Vilamòs, tres.

Camping a Pont d'Arrós(Foto: Verneda Camping Mountain Resort a Pont d'Arròs)

Ordenant les noves instal·lacions

El Pla director concreta directrius generals que afectaran l'establiment de càmpings i que els ajuntaments hauran de considerar obligatòriament a l'hora d'autoritzar-ne de nous en els seus municipis, i també aspectes específics de disseny i ordenació per als de nova instal·lació. També, estableix una sèrie de paràmetres que s'hauran de tenir en compte per autoritzar noves implantacions en sòl no urbanitzable i els creua entre sí, com són l'àrea geogràfica d'implantació; el grau de protecció del sòl; la superfície de l'establiment; els espais lliures que hauran de tenir els càmpings; les unitats d'acampada per hectàrea o la distància respecte al nucli urbà més proper.

De fet, només es poden habilitar càmpings en sòls de protecció especial a les àrees de muntanya i als micropobles, per fomentar l'activitat econòmica, exceptuant els espais de la Xarxa Natura 2000 o PEIN, si no compten amb una normativa aprovada que els permeti explícitament.

Catalunya compta actualment amb 350 càmpings situats en 181 municipis, que ofereixen més de 280.000 places d'allotjament. Es concentren sobretot en les zones de muntanya (Alt Pirineu i Aran o Ripollès) i al litoral (Costa Brava i Costa Daurada, especialment) i tenen un pes molt rellevant en el sector turístic. El turisme representa actualment el 12% del PIB català.

camping-verneda5-2
(Càmping Verneda)
Com a exemple del seu impacte en el territori, en el 27% dels municipis que compten amb càmpings, les places d'aquests establiments superen la població censada. La superfície mitjana dels establiments també és molt dispar, amb unes tres hectàrees de mitjana en càmpings de muntanya i unes set al litoral. El 90% dels càmpings catalans no superen les deu hectàrees de superfície.

Regulació dels habitatges d'ús turístic

D'altra banda, la Comissió ha aprovat definitivament la modificació de les normes subsidiàries de planejament de la Val d'Aran, vigents a Vielha e Mijaran, amb l'objectiu de regular l'ús d'habitatge turístic en sòls amb ús residencial unifamiliar i plurifamiliar. Es vol regular aquests usos de manera expressa, davant la pressió urbanística, i determinar la seva ubicació de manera ordenada, per evitar molèsties als veïns que viuen en edificis amb habitatges d'ús turístic, i les afectacions en el mercat immobiliari, per la reducció de l'estoc del mercat de lloguer, que provoca fortes distorsions en els preus.

Pel que fa als habitatges turístics existents prèviament a la modificació d'aquestes normes, es podran mantenir i, fins i tot, ser susceptibles de modificacions. Únicament en el cas que aquests usos cessin, la rehabilitació de l'ús exigirà l'adequació a la regulació vigent en la matèria.

Tot i que les normes subsidiàries de planejament de la Val d'Aran abasten nou municipis, aquesta modificació únicament s'aplica al terme municipal de Vielha e Mijaran.

Adequació d'una nau a Les

La Comissió ha informat favorablement a l'adequació d'una nau existent al punt quilomètric 182,5 de l'N-230, al terme municipal de Les, per permetre l'emmagatzematge de biomassa. L'expedient, formulat pel Conselh Generau d'Aran i tramès per l'Ajuntament de Les, vol permetre l'activitat d'emmagatzematge d'estella per a combustible en la nau.

Les obres inclouen l'adequació de 2.250 m2 de superfície de la nau, amb l'enderroc d'una part important de la nau existent, aproximadament el 50% de la superfície construïda actual. També comprèn la consolidació i reforç estructural de la part de la nau a mantenir, necessària per a l'emmagatzematge d'estella; la substitució de la coberta de fibrociment per panells de xapa, i la renovació dels tancaments exteriors. Tot plegat, compta amb un pressupost de més de 181.400 euros.

L'adequació de l'espai permetrà la gestió de boscos públics, i la producció d'estella per ser utilitzada en instal·lacions tèrmiques. Entre les activitats previstes, es troba l'apilament puntual de troncs, l'estellat de troncs i emmagatzematge de la biomassa (estella), i la càrrega dels vehicles per a la distribució fins als punts de consum.