Com definiries la teva feina? Soc tècnic esportiu i intèrpret del medi natural. Els que ens dediquem a aquesta feina som amants de la natura i, encara que no tenim una titulació específica relacionada amb el medi ambient, ens agrada l’entorn natural i difonem els valors mediambientals.
Per què vas decidir fer-te guia del medi natural? El motiu principal va ser el de poder-me quedar a viure a la Ribagorça. El mercat laboral per als joves aquí és força complicat, l’oferta és molt limitada, i t’has de dedicar a la ramaderia o bé al sector turístic i de serveis. Els esports d’aventura sempre m’han apassionat i vaig optar per apostar-hi professionalment.
Et vas formar específicament? Sí, vaig fer un cicle de grau mitjà de conducció d'activitats fisicoesportives en el medi natural, a l’Institut ‘Hug Roger III’ de Sort. Aquesta formació em va obrir tot un ventall de possibilitats professionals. El caiac és l’activitat que més em va agradar i vaig començar a treballar a la zona del congost de Mont-rebei, al pantà de Canelles.
Com veus aquest territori? La Ribagorça en el seu conjunt és un territori increïble, amb enormes possibilitats, però que li costa molt desenvolupar-se econòmicament. El paper principal que en el seu dia va tenir la indústria hidroelèctrica, amb les centrals del Pont de Suert i el Pantà d’Escales, avui és residual i no sorgeixen noves alternatives.
Has muntat la teva pròpia empresa d’aventura a la Ribagorça... Sí, vaig muntar Intrepid Kayaks ( intrepidkayaks.com ) i ens movem per tota la Ribagorça, tant catalana com aragonesa, entre Sopeira, el Pont de Montanyana i el Pont de Suert. Però també pel Pallars Jussà perquè bona part del Pantà d’Escales pertany al terme de Tremp i el Congost de Mont-rebei també és d’administració catalana-aragonesa.
Això administrativament és complicat? Soc autònom i el domicili fiscal el tinc a l’Aragó. Tot i que visc a Sopeira, he obert un establiment al Pont de Suert per enfortir els vincles i perquè tinc molt interès a trencar la barrera del riu, la barrera administrativa que separa Catalunya i Aragó i els pobles d’una banda i l’altra. No tindria cap sentit que no enviéssim clients al Museu de les les Bruixes de Les Paüls perquè és a l’Aragó i els de Les Paüls no portessin esquiadors a Boí-Taüll.
Vas obrir la botiga encara no fa un any... Sí, just a abans de la pandèmia. La botiga em permet guanyar visibilitat a l’Alta Ribagorça i apropar-nos més a sectors turístics de la Vall de Boí i la Vall d’Aran que tenen molt potencial, però on l’activitat del caiac és pràcticament inexistent.
Quines activitats oferiu i on? Ara mateix oferim les activitats de caiac, surf de pala i senderisme. Les realitzem al pantà de Canelles, d’Escales i de Sant Anna, i també a les serres de la Ribagorça i del Pallars Jussà. Per mi la feina és molt més que una ocupació laboral, és un plaer; això sí, amb molta responsabilitat. Cal que els clients gaudeixin plenament amb la màxima seguretat.
Hi ha veus que estigmatitzen el turisme... El turisme és indispensable per a l’economia del nostre territori, no ens podem permetre prescindir-ne. Per això hem de saber trobar entre tots un model que sigui respectuós i no massificat. El congost de Mont-rebei, per exemple, és un indret preciós, d’una bellesa excepcional, però la seva massificació turística ha tocat sostre. Ara es redactarà un pla director de conservació de l’espai amb el consens de totes les parts implicades.
