Opinió

Acompanyament vital

En temps de confinament hem trobat una oportunitat: és la de fer trobades virtuals amb persones rellevants d’ERC, en el marc del “Connectem-nos”.

Aquest dissabte la trobada virtual ens ha permès compartir des de l’Alt Pirineu i Aran una estona de debat, cohesió i reflexió amb la secretària general adjunta Marta Vilalta i el Conseller de Treball, Afers Socials i Família Chakir el Homrani, entre d’altres. Trobada que també aprofitem per reivindicar pel nostre territori millores en la connectivitat ja sigui digital i també en infraestructures.

Amb la visió dels valors republicans que donen més sentit que mai a aquests temps difícils que ens toca viure i la crisi que vindrà, cal preparar-nos per un nou escenari de reconstrucció de país amb els pilars de la República.

El conseller el Homrani parla de les seves competències de forma directa, honesta i clara. Ara que sembla que hem aconseguit que no col·lapsi el sistema sanitari, hem de treballar perquè no col·lapsi el sistema social. Cal donar respostes urgents, però ens caldrà replantejar el model que volem pel futur.

Tenim una oportunitat única perquè els serveis socials deixin de ser el “germà petit” de l’Estat del Benestar. De la mateixa manera que no dubtem a l’hora de ser usuaris del servei de salut o del servei educatiu, hem de tenir clar que tots podem ser usuaris dels serveis socials.  
Que el projecte social ha de ser un acompanyament vital del zero als cent anys, amb una visió transversal i col·lectiva.

Ara cal treballar per impulsar Plans de formació i treball, cal fer una mirada republicana al teixit econòmic i empresarial per mantenir llocs de treball. Necessitem una economia productiva, no una economia especulativa. Donar valor al comerç local, als gremis, a les associacions, a l’esperit cooperatiu.

Tot això amb mirada feminista, fent valdre les cures, fer un projecte on cada un de nosaltres aporti la seva mirada individual per millorar el col·lectiu. Ens parla de la necessitat de tenir una administració àgil, per no deixar ningú enrere.

En aquesta crisi sanitària i humanitària els col·lectius més vulnerables i invisibles que en altres crisis podien subsistir amb treballs informals i precaris, ara no els queda ni aquesta possibilitat.

Un altre aspecte sobre el qual parlem és sobre l’envelliment i al Pirineu i Aran sabem que la nostra població està envellida i tenim un alt índex de sobreenvelliment, amb l’afegit que els nostres joves marxen fent evident el despoblament del territori.

Volem un envelliment actiu, potenciar la capacitat d’autonomia de les nostres persones grans, fer de les residències veritables llars amb el concepte d’Atenció centrada en la persona.

I després de dues hores de trobada, la meva reflexió és que el Departament està en mans de persones que saben de què parlen, que reconeixen febleses i que veuen una oportunitat en el moment de crisi actual. Em quedo convençuda de què ens en sortirem!

Marian Lamolla. Secretaria general d’ERC Alt Pirineu i Aran