Les, a la Val d'Aran, tindrà un centre d'interpretació de les Festes deth Haro. Les obres de rehabilitació de la Casa deth Aro s'iniciaran en breu i compten amb un finançament de 295.976 euros a càrrec del Departament de Cultura. Amb aquest projecte es vol reivindicar aquest patrimoni cultural, de valor excepcional i únic al món. Les Festes deth Haro formen part de les Festes del Foc del Solstici d'Estiu als Pirineus, reconegudes i inscrites en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO. Les obres, que tindran una durada aproximada de vuit mesos, preveuen la rehabilitació de l'edifici existent, de principis del segle XX i l'ampliació amb nous volums arquitectònics.
La presentació del projecte s'ha fet aquest dimecres a Les i ha anat càrrec de la directora general de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, Elsa Ibar.
Festes del foc als Pirineus
Cada any, coincidint amb la celebració del solstici d'estiu, a bona part dels pobles del Pirineu s'hi celebren les festes de foc de les falles, haros i brandons. Aquesta festa consisteix a baixar des de les muntanyes fins a la plaça del poble, unes torxes, o falles, enceses amb un foc vital i renovador, que culminen en una foguera al voltant d'un arbre de foc. Existeixen diverses modalitats d'aquest esquema festiu, tant en la confecció i la tipologia mateixa de les falles com en la forma de manipular-les, variacions que responen a les especificitats locals de cada indret. També s'hi inclou en aquesta modalitat de celebració les festes de foc que se celebren a Bagà i Sant Julià de Cerdanyola, a l'Alt Berguedà, durant el solstici d'hivern.
El gener de 2020 es va fer una troballa molt important que ens aproxima a l'origen històric d'aquesta celebració, ara per ara desconegut. En un pergamí que recull una sentència de delimitació dels termes de la Seu d'Urgell, Alàs, Cerc i Torres d'Alàs, es fa referència a l'espai de la serra on cada poble podia fer "fars i falles". El document en qüestió està datat el 5 de febrer de 1543, i constitueix la notícia més antiga de què es disposa fins ara de la celebració d'aquesta festa. Les falles dels Pirineus són en l'actualitat un dels màxims exponents del patrimoni cultural de la serralada pirinenca i constitueix, per tant, un element cultural que aplega pobles i valls d'aquesta extensa àrea en una gran celebració de caràcter transfronterer.
Seixanta-tres pobles fallaires d'Andorra, Aragó, Catalunya i França que celebren anualment aquesta important tradició van elaborar una candidatura única, encapçalada per Andorra, la qual va ser reconeguda pel seu gran valor patrimonial i inscrita en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO.
