20.07.2018 |
Viure als Pirineus

URBANISME

L'Aran aprova la normativa que regula els usos de les bordes tradicionals

Els ajuntaments han incorporat una fitxa, fixant aquelles edificacions construïdes en sòl rústic que des de fa anys mantenen una activitat econòmica no tradicional

Una borda al Plan des Banhs, a Naut Aran/Blanca Comajuncosa
Una borda al Plan des Banhs, a Naut Aran/Blanca Comajuncosa
L'Aran aprova la normativa que regula els usos de les bordes tradicionals

El Ple del Conselh Generau d'Aran ha aprovat provisionalment la modificació de les Normes Subsidiàries de Planejament relatives a la regulació de la preservació i recuperació de les bordes i cabanes en sòl no urbanitzable, per adaptar-les a les determinacions del vigent Pla Director Urbanístic de la Val d'Aran. Els ajuntaments han incorporat una fitxa, fixant aquelles edificacions construïdes en sòl rústic que des de fa anys mantenen una activitat econòmica no tradicional. A partir d'ara, aquestes activitats hauran de legalitzar-se mitjançant un Pla Especial Urbanístic, instat pels propietaris i aprovat inicialment per l'ajuntament corresponent. Quant a la figura d'aprofitament lúdic familiar en el marc de la conservació, millora o reconstrucció, serà sempre que les restes que quedin de l'edificació demostrin clarament l'antiga existència d'uns espais interiors que en cap cas podran ser assimilables als d'un habitatge.

Aquells propietaris que hagin realitzat obres de distribució a l'interior de bordes o cabanes que siguin assimilables a les d'un habitatge hauran de retornar l'interior de l'edificació als condicionants que s'aprovaran en el si de la Comissió d'Urbanisme, és a dir, a l'esperit i finalitat de l'ús lúdic i familiar.

Les modificacions de les Normes Subsidiàries de Planejament Urbanístic de regulació de la preservació i recuperació de les bordes i cabanes en sòl no urbanitzable, seran aplicables als municipis d'Arres, Bausen, Bossòst, Es Bòrdes, Canejan, Les, Vielha e Mijaran, Vilamòs, i Naut Aran.

Aquestes modificacions s'han fet per la voluntat unànime de possibilitar una solució legal al conflicte que afectava un gran nombre de propietaris, que havien intervingut en la seva borda o cabana, sense tenir cap cobertura legal. També s'ha volgut pacificar socialment aquest problema, que no té res a veure amb les edificacions de nova planta construïdes a partir de l'any 1969 al municipi de Naut Aran, i de l'any 1982 a la resta de municipis aranesos. Aquests anys, són els que marquen el criteri d'edificació preexistent abans de l'aprovació de la primera figura d'ordenació urbanística.

A l'inici de la legislatura de l'any 2011, el Conselh Generau d'Aran juntament amb la direcció general d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, van iniciar el treball d'adaptació de les Normes Subsidiàries complementàries Urbanístiques de la Val d'Aran al nou PDU d'Aran.

Després de moltes reunions tècniques es va consensuar la definició d'ús lúdic familiar, per motivar dos aspectes fonamentals de què representen les bordes i cabanes de muntanya, com a patrimoni cultural i econòmic, recordant segles endarrere, i l'ús de pervivència que aquestes edificacions representaven per a l'economia de les famílies, permetent l'aprofitament agrícola i ramader d'alta muntanya.

Els temps han canviat, i per això calia trobar una figura que permetés legalment als propietaris, poder mantenir, conservar o reconstruir la seva propietat (borda o cabana). El Conselh Generau d'Aran, va iniciar un seguit de reunions amb tots els ajuntaments aranesos, per acotar la implantació de les activitats permeses per la Llei òmnibus en sòl rústic de la Val d'Aran.

Tot aquest treball de regulació finalitzarà amb l'aprovació definitiva de l'adaptació urbanística de les Normes Subsidiàries i de Planejament al Pla Director Urbanístic d'Aran, en el si de la Comissió d'Urbanisme del pròxim dia 27 d'abril.

  •  

Comentarios