18.08.2019 |
Viure als Pirineus

ELECCIONS AL CONSELH GENERAU D'ARAN

Mireia Boya opta a ser síndica d'Aran i s'enfrontarà als històrics Carlos Barrera i Paco Boya

La Llei de finançament, els atacs de l'os Goiat i la falta de protecció de l'aranès per part de l'Estat, marquen el mandat a la Val

Primer pla de la candidata al Conselh Generau d'Aran per Aran Amassa, Mireia Boya/Oriol Bosch
Primer pla de la candidata al Conselh Generau d'Aran per Aran Amassa, Mireia Boya/Oriol Bosch
Mireia Boya opta a ser síndica d'Aran i s'enfrontarà als històrics Carlos Barrera i Paco Boya

Les eleccions del 26-M a la Val d'Aran serveixen també per escollir el síndic al Conselh Generau. S'hi presenten 6 llistes: Convergència Democràtica Aranesa (CDA), Unitat d'Aran (UA), PRAG (Partit Renovador d'Arties-Garòs), Aran Amassa, Ciutadans (C's) i Unides Podem. Mireia Boya, qui va ser diputada de la CUP al Parlament de Catalunya, es presenta a síndica d'Aran per Aran Amassa. La decisió implica el retorn de Boya a la política aranesa després d'haver deixat el secretariat nacional de la CUP el mes de març. L'exdiputada s'enfrontarà als històrics Carlos Barrera (CDA) i Paco Boya (UA) màxims aspirants a presidir el Govern aranès. El mandat ha estat marcat per la Llei de finançament de l'Aran, els atacs de l'os Goiat i la protecció de l'aranès.

Carlos Barrera

(Imatge de l'actual síndic i candidat de CDA-PNA al Conselh Generau d'Aran, Carlos Barrera/Marta Lluvich)

Carlos Barrera torna a optar a síndic d'Aran sota les sigles de CDA i es mostra fidel i "còmode" amb Convergència Democràtica Aranesa. Porta dos mandats seguits sent síndic d'Aran; la legislatura del 2011 i l'actual del 2015 al 2019. Així mateix Barrera ja va ocupar aquest càrrec anteriorment, del 7 de juny de 1995 al 18 de juny del 2007. Per la seva banda, Paco Boya, qui ja va ser síndic des del 2007 al 2011, es torna a presentar com a candidat al Conselh Generau d'Aran amb la clara intenció de guanyar el pols a Barrera. 

Paco Boya
(Imatge del candidat d'Unitat d'Aran al Conselh Generau d'Aran, Paco Boya/Marta Lluvich)

Als anteriors comicis l'actual síndic va guanyar amb majoria absoluta en fer decantar un conseller cap a la seva formació per 9 vots. Barrera va ser escollit síndic d'Aran gràcies als vots dels seus 7 regidors. Els cinc regidors d'Unitat d'Aran van votar al seu candidat Paco Boya i l'únic conseller del PRAG, José Antonio Bruna, va votat també al candidat Boya. Aquestes eleccions Bruna és presenta de dos i el seu lloc l'ocupa Rafael Hinojosa. Si treu algun conseller caldrà veure a qui dona suport; si el PRAG segueix fidel a la candidatura d'UA, a qui ja els va donar una legislatura la presidència del Conselh o al haver-hi un nou candidat es decanta per CDA.

Aran Amassa, és un partit occitanista, assembleari, d'esquerres i progressista, que té com a objectiu posar fi al bipartidisme de Convergència Democràtica Aranesa (vinculat al PDECat) i Unitat d'Aran-Partit Nacionalista aranès (vinculat al PSC). El partit ha canviat de nom per aquests comicis donat que l'any 2015 es va presentar com a Corròp a les eleccions municipals a Les, on va aconseguir dos regidors i a les eleccions al Conselh Generau només es va presentar a un terçó, on va obtenir un 14,52% dels vots, però sense aconseguir cap dels tres consellers.

Pel que fa a Unides Podem es presenta a síndica Paula Gonzàlez i per Ciutadans, Joan Estevez.

El Consell General d'Aran, l'òrgan de govern de la Vall d'Aran, és format per tretze consellers que es trien a cadascun dels sis terçons. El nombre de consellers o conselleres que s'escolliran per cada terçó és el següent: Pujòlo i Arties e Garòs, dos membres cadascun; Castièro, quatre membres; Marcatosa i Lairissa, un membre cadascun; Quate Lòcs, tres membres. En total, a la Val d'Aran, estan cridades a les urnes, 7.121 persones.

Els terçons de Pujòlo, Arties e Garòs, Castiero i Marcatosa i han fet augmentar el nombre total de candidatures proclamades que passen d'un total de 18 en el 2015 a 24 en aquestes eleccions. En total concorren 24 candidatures a les eleccions al Consell General d'Aran del pròxim 26 de maig, sumant les sis circumscripcions electorals.

Acord de finançament

Des del Conselh Generau sempre s'ha reivindicat a la Generalitat un nou model de finançament. El passat mes de març el Consell Executiu es va reunir a l'Aran i va donar llum verda a un finançament pel Conselh Generau al 2023 hauria d'arribar als 29 MEUR. Amb aquesta xifra acordada, per una durada de cinc anys, es dona estabilitat a l'executiu aranès, i es permet que el territori disposi dels recursos suficients per tenir autonomia de gestió.

Goiat

Tot just acabat de despertar del període d'hibernació l'os Goiat tornava a demostrar el seu caràcter fortament depredador i atacava un poltre el dia 15 d'abril i matava una ovella i una cordera el dia 25 d'abril. Ja amb el primer atac les administracions activaven el protocol per foragitar-lo. La mesura se serveix de pirotècnia, bales de fogueig o de cautxú per canviar els hàbits d'un animal quan es considera que té una conducta inadequada. Si el protocol no funciona, s'elevarà al grup de treball per valorar si cal fer-lo fora de la zona. El síndic d'Aran, Carles Barrera, sempre s'ha mostrat molt crític amb la gestió de l'os Goiat i han apostat per retirar-lo de les muntanyes de l'Aran.

Aranès

La Unió Europea (UE) ha admès, aquest 2018, la petició dels membres de l'Institut d'Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana sobre els incompliments de l'estat espanyol en la protecció, conservació i promoció de la llengua occitana – aranès a l'Aran – a què obliguen les lleis i els compromisos adquirits pel govern espanyol, més tenint en compte que l'occità és llengua oficial a Catalunya i per extensió a l'Estat.

Aquesta legislatura també s'han fet passos en favor de l'aranès. Govern, Conselh Generau d'Aran i UdL han signat un conveni perquè les Proves d'Accés a la Universitat (PAU) es puguin fer en aranès. Així, aquest 2019 s'inclourà l'opció de l'aranès en els enunciats de l'examen d'Història, matèria obligatòria per a tot l'alumnat.

Comentarios