06.12.2019 |
Viure als Pirineus

POLÍTICA LINGÜÍSTICA

L’aranès guanya parlants entre la població jove

El principal factor pel qual una part de la població no coneix l’aranès és el seu origen forà, un 63,2% segons l’Enquesta.
Actuació del grup occità Nadau a la plaça de l'església de Vielha/Lengua Viua
Actuació del grup occità Nadau a la plaça de l'església de Vielha/Lengua Viua
L’aranès guanya parlants entre la població jove

L’aranès és una variant de la llengua occitana, pròpia de l’Aran, que en aquest territori és ben viva i manté la transmissió intergeneracional a diferència de la resta de l’espai occità. Segons l’ Enquesta d’usos lingüístics de la població 2018, que han portat a terme conjuntament la Direcció General de Política Lingüística i l’Institut d’Estadística de Catalunya, els últims anys ha millorat la situació de l’aranès: el 83,3 % de la població l’entén, el 60 % el sap parlar, el 73,5 % el sap llegir i el 45,8 % el sap escriure.

L’occità aranès és la llengua inicial del 21,4 % dels aranesos en les seves relacions socials, quatre punts superior a l’Enquesta del 2013. Els coneixements han tingut augments estadísticament significatius, que responen especialment al paper de l’escola atès que es fa visible en la població més jove. El principal factor pel qual una part de la població no coneix l’aranès és l'origen forà, un 63,2 % segons l’Enquesta.

Enguany es commemora l’Any Robèrt Lafont per fer conèixer un referent filològic i per reforçar el coneixement de la llengua occitana a Catalunya

Les dades s’han presentat en plena commemoració de l’ Any Robèrt Lafont 2019, aprovat pel Govern. Lafont és una de les figures centrals del moviment occitanista del segle XX, tant pel que fa al vessant cultural, lingüístic i literari com també pel que fa al seu activisme associatiu i polític. Cal destacar que va tenir una relació especial amb el catalanisme cultural i polític. Distingit l’any 1987 amb la Creu de Sant Jordi, el Govern ha acordat commemorar aquest any 2019 el desè aniversari de la seva mort.

DG Política Lingüística

Impuls governamental

El Departament de Cultura, mitjançant la Direcció General de Política Lingüística, impulsa el coneixement i l’ús de l’aranès per diverses vies. D’una banda, dona suport i assessorament als departaments de la Generalitat i els facilita les traduccions a l’aranès, té una línia de subvencions per promoure a Catalunya el coneixement i l'ús de l'occità, col·labora amb les ajudes Interlingua en l’àmbit universitari i ha establert el Premi Robèrt Lafont, un guardó biennal a la persona o entitat que hagi destacat pel seu suport a la llengua occitana.

El principal factor pel qual una part de la població no coneix l’aranès és el seu origen forà, un 63,2% segons l’Enquesta.

Pel que fa a la sensibilització lingüística, Política Lingüística ha organitzat durant deu anys la Mostra de Cinema Occità, convoca els Premis Llanterna Digital a curtmetratges i el programa Kastanya.cat, que promou l’occità mitjançant la cançó. Política Lingüística contribueix també al sosteniment de l’ Institut d’Estudis Aranesos i a projectes de llengua del Consell General d’Aran.

Coneixement de l'aranès

Política Lingüística també dona suport a l’aprenentatge d’occità per mitjà d’entitats que n’ofereixen, ha desenvolupat un traductor automàtic entre les llengües catalana, castellana i occitana, tant en variant aranesa com en referencial, a més d’una plataforma amb una col·lecció de dictats en línia autocorrectius per aprendre i practicar-ne l’ortografia. La web de Política Lingüística disposa, a més, d’un apartat dedicat a  continguts sobre l’aranès.

A més de l’Enquesta d’usos lingüístics, Política Lingüística inclou un apartat específic sobre l’aranès dins l’Informe de política lingüística anual i en fa un diagnòstic en relació amb la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM). A finals del 2018, una delegació d’experts del Consell d’Europa va visitar la Direcció General de Política Lingüística i l’Institut d’Estudis Aranesos, i van admetre a tràmit l’informe sobre els incompliments de l’estat espanyol pel que fa a l’aranès. L’informe exposa, entre d’altres coses, les ingerències de l’Estat en el sistema educatiu, tant pel que fa a l’occità a l’Aran com pel que fa al català a la resta de Catalunya, les sentències del Tribunal Constitucional contra certs articles de la llei de l’occità, aranès a l’Aran, la falta de presència als mitjans públics de l’Estat, la no contribució a la promoció exterior del català i de l’occità i el no reconeixement dels traductors jurats.

Comentarios