CULTURA POPULAR I TRADICIONAL

El Govern declara bé cultural d’interès nacional la plaça deth Haro del municipi de Les

És el marc arquitectònic que acull l'Haro durant 360 dies a l'any i els tres moments de la festa entorn d'aquest.

Crema de l'haro
photo_camera 'Era Crèma deth Haro', la nit de Joan a Les/Marta Lluvich

El Govern ha acordat aquest dimarts declarar bé cultural d’interès nacional, en la categoria de Lloc Històric, la plaça deth Haro, al casc antic del municipi de Les, a la Val d'Aran. Aquest és el marc arquitectònic que acull l'Haro durant 360 dies a l'any i els tres moments de la festa entorn de l'Haro. L'Haro, que en aranès significa far, és un tronc d’avet d’11 o 12 metres de llarg que es planta dret al bell mig de la plaça el dia de Sant Pere per cremar-lo la nit de Sant Joan de l’any següent. Malgrat que el ritu es troba documentat a tots pobles de la Val d’Aran, ha perviscut únicament a Les i Arties pel fet de coincidir amb les festes patronals. L'1 de desembre de 2015 van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, en el marc de l’expedient de les festes del foc del solstici d’estiu dels Pirineus.

A Les, la festa està integrada per tres moments cronològicament diferenciats: 'Era Crèma', que és la festa principal, i 'Era Quilha' i 'Era Shasclada', que corresponen a dos moments previs en la preparació de l’Haro. El cicle anual s'enceta amb 'Era Shasclada', que se celebra el segon dissabte del mes de maig, quan de manera lúdica i amb participació de tot el poble es transporta el tronc d'avet fins a la plaça. Allí es clivella el tronc i s'hi claven tascons de fusta fins a la meitat de la seva llargada.

'Era Crèma deth Haro' se celebra la nit del 23 de juny o nit de Sant Joan. Després de portar en processó la imatge de Sant Joan des de l'església, i beneir l'Haro que es troba plantat al bell mig de la plaça des del dia de Sant Pere de l’any anterior, s’encén aquest, així com les 'halhes', que es fan voltejar entorn de l’Haro. Posteriorment, comencen les danses tradicionals i l'ajuntament ofereix 'vin caud' i coca. En acabar la festa, la tradició assenyala que cal recollir les cendres i carbons, ja que se'ls atribueixen propietats profilàctiques per a persones, bestiar i cultius. 'Era Quilha deth Haro' se celebra la tarda del dia de Sant Pere, el 29 de juny, moment en què es fixa dret al centre de la plaça el nou Haro, que la presidirà durant quasi tot un any, fins a ser cremat la nit de Sant Joan de l’any vinent.

L'espai físic que dona suport a l’Haro i a les tres festes que al seu voltant s’hi desenvolupen ve configurat per un paisatge urbà. Són múltiples les interaccions que s’originen entre l’Haro i els espais oberts i façanes de les edificacions que envolten la plaça, entre elles, l’església parroquial de Sant Joan Baptista i el futur centre d’interpretació de l’Haro. Per aquesta raó, la delimitació del Lloc Històric inclou la totalitat de l’àrea de la plaça deth Haro i els edificis que la configuren i que té al davant, així com el seu subsòl.