30.03.2020 |
Viure als Pirineus

ACADÈMIA ARANESA DERA LENGUA OCCITANA

Er Institut d’Estudis Aranesi presentèc eth Diccionari der aranés e eth Nomenclator dera Val d’Aran

Ager diuendres deuant mès de 150 persones er Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana presentèc eth Diccionari der aranés e eth Nomenclator dera Val d’Aran
Er acte compdèc damb era participacion deth conseller de Territori e Sostenibilitat dera Generalitat, Damià Calvet/Kiku Sanchis
Er acte compdèc damb era participacion deth conseller de Territori e Sostenibilitat dera Generalitat, Damià Calvet/Kiku Sanchis
Er Institut d’Estudis Aranesi presentèc eth Diccionari der aranés e eth Nomenclator dera Val d’Aran

Er acte compdèc damb era participacion deth conseller de Territori e Sostenibilitat dera Generalitat, Damià Calvet. Tanben i sigueren presents eth conselhèr de Governacion d’Aran, Amador Marqués, en representacion deth Conselh Generau d’Aran, eth secretari generau deth Departament de Territori e Sostenibilitat, Ferran Falcó, eth director generau de Politiques de Montanha dera Generalitat, Albert Alins, e Jaume Massó, director der Institut Cartografic e Geologic de Catalonha, entre d'auti.

Era presentacion compdèc tanben damb diuèrses intervencions de membres dera Acadèmia. Jèp de Montoya expliquèc qué ei era Acadèmia, Miquèu Segalàs expliquèc era colleccion normatiua dera Acadèmia. Rosa María Salgueiro parlèc sus es diuèrses publicacions der Institut d'Estudis Aranesi. Angelina Casas presentèc eth Nomenclator dera Val d’Aran e Jusèp Loís Sans presentèc eth Diccionari der aranés.

En aguest sens eth president dera Acadèmia, Jusèp Loís Sans, soslinhèc que damb era publicacion deth Diccionari der aranés "auem hèt realitat era valor emocional dera lengua, auem dat importància ara tecnica e ara sciéncia, però tanben as sentiments". Sans, ahigec qu’"era nòsta lengua ei era ànima deth nòste pòble, e conten es aspèctes basics deth nòste esperit e per açò era codificacion der aranés implique eth respècte totau de totes es fòrmes dera lenga nòsta”. 

Eth president dera Acadèmia, Jusèp Loís Sans, soslinhèc que damb era publicacion deth Diccionari der aranés "auem hèt realitat era valor emocional dera lengua, auem dat importància ara tecnica e ara sciéncia, però tanben as sentiments".

Eth conseller Damià Calvet expliquèc era importància des dues publicacions der Institut d’Estudis Aranesi que signifiquen ua hita ena reconeishença, era difusion e er emplec dera lengua occitana, aranés en Aran.

Diccionari der aranés

Es trabalhs deth Diccionari comencèren en deseme deth 2016 en tot complir era peticion des collectius educatius dera Val d’Aran e deth Conselh Generau d’Aran qu'encarguèren era sua elaboracion ar IEA-Acadèmia aranesa dera lengua occitana.

Eth Diccionari ei hèt damb era volontat de convertir-se en un arnés d'emplec escolar que posque auer utilitat enlà der estudi, e èster era basa d'un document mès dinamic que s'actualizarà per mieis digitaus d’an en an, de forma contínua.

Es trabalhs deth Diccionari comencèren en deseme deth 2016 en tot complir era peticion des collectius educatius dera Val d’Aran e deth Conselh Generau d’Aran

Eth Diccionari ei compausat per pròp de 12.000 entrades, e incorpòre es mots e locucions mès emplegats en aranés. Ena part finau s’incorpòre eth milenat de toponims internacionaus mès usuaus. Cau arrebrembar qu'er IEA, abans d'aguesta òbra, publiquèc eth Vocabulari Basic der aranés; eth Vocabulari dera Tecnologia dera Informacion; e eth Vocabulari des Espòrts d'Iuèrn.

Era Seccion aranesa der Institut d’Estudis Aranesi, a corregit tot eth trabalh e se responsabilize deth resultat, donques qu'um des rèptes mès importants dera elaboracion deth Diccionari ère era participacion. En tot èster era forma que trobèren d'arténher era aplicacion deth principi filosofic que ditz qu’era lengua ei deth pòble, en tot procurar qu'es aportacions corresponessen ara diversitat sociau, academica, intellectuau e d'origen dera societat aranesa.

Presentació Diccionari IEA 8

En quauqui casi, eth Diccionari der aranés accèpte entrades dobles damb paraules en que normalament n’i auria agut d'auer sonque ua. Es circonstàncies der aranés son pròpries, e realizar era priorización d'ua forma hè que se cren arguments en contra deth rèste. Tanben s'an respectat es socializacions establèrtes en encastres diferents coma ua caracteristica de respècte a cada emplegaire, tostemp que non afècte ara coeréncia dera lengua. S'an considerat es parlars de Canejan e Bausen coma mès pròxims ara rèsta de Gasconha e s'an recuelhut quauques formes.

Eth Diccionari, s'auance a ua decision ortografica mès pròpria dera gramatica, donques qu'accèpte que deuant de "h" se pogue emplegar er article "eth" o "er" en foncion dera fonetica particulara de cada un. Se pòt escríuer "er hum" o "eth hum"; "er Haro" o "eth Haro".

En definitiva, pes responsables der Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana, eth Diccionari der aranés ei un document collegiat e fòrça participat qu'arrespon ath mandat des parlants. Que non vò èster ua imposicion, mès ua orientacion madurada en tot convertir en norma aquerò qu’era majoria sent e emplegue, donques crear ua norma generau ei crear era correccion democraticament acceptada.

Er escrivan, jurista e politic, Gaspar Melchor de Jovellanos afirmaue qu'"ei eth pòble e non pas es sabents qui forme es lengües, es sabents e non pas eth pòble les perfeccionen".

Presentació Diccionari IEA 5

Nomenclator dera Val d’Aran

Era publicacion deth Nomenclator dera Val d'Aran, represente ua hita importanta entara normalizacion des nòms de lòc der aranés. Ei un estrument basic de consulta entara Administracion e entath mon empresariau entà designar es nòms de lòc de manèra normativa. Eth Nomenclator permet era localizacion dera toponimia aranesa en ua cartografia de detalh, a on practicament toti es nòms de lòc d’Aran son recuelhuts e normalizadi.

Eth Nomenclator dera Val de Aran, amasse un totau de 3.450 toponims de tot tipe que provien dera basa toponimica der Institut Cartografic e Geologic de Catalonha.

Eth Nomenclator dera Val de Aran, amasse un totau de 3.450 toponims de tot tipe que provien dera basa toponimica der Institut Cartografic e Geologic de Catalonha. Era òbra ei frut d'un convèni de collaboracion entre er Institut d’Estudis aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana e er ICGC, damb era coordinacion dera Direccion Generau de Politica Lingüistica deth Departament de Cultura dera Generalitat de Catalonha.

Estudiar es toponims aranesi a representat investigar enes documents oraus de major transmission istorica dera Val d’Aran, donques qu'ei ena lengua orau a on se contien es transferéncies deth contengut identitari dera manèra de hèr e d'èster der Aran.

Era toponimia ei un des elements fonamentaus ena identitat deth territòri donques que recuelh eth conjunt de percepcions collectives en relacion damb es sues costums, istòria, cultura, espaci e païsatge. Es nòms de lòc senhalen era forma en que de manèra comuna en epòques ancianes se designauen uns endrets determinats entà orientar-se e entà organizar-se.

Eth Nomenclator dera Val d’Aran a estat prologat peth M.H. President dera Generalitat de Catalonha, Quim Torra i Pla qu'en sòn escrit destaque que "Coma part dera lengua, es toponims refòrcen era singularitat d'un país en tot identificà'c damb es sues arraïtzes mès pregones e vien un auviatge non palpable, mès reau, de quinsevolh territòri. Era publicacion d'aguest Nomenclator, a on s'i recuelhen toti es toponims dera Val d’Aran, a de significar era estrument oficiau e imprescindible entà preservar aguest ben unic coma son es sòns nòms de lòc".

Comentarios