17.06.2019 |
Viure als Pirineus

ELECCIONS AL CONSELH GENERAU D'ARAN

Les entitats de l'Aran defensen la creació d'estructures per a la promoció de l'aranès

Un dels principals problemes que pateix aquesta llengua és que tots els joves la saben però no l'utilitzen al carrer

Capçalera de la manifestació reivindicativa per l'aranès, el 24 de març del 2018/Estela Busoms
Capçalera de la manifestació reivindicativa per l'aranès, el 24 de març del 2018/Estela Busoms
Les entitats de l'Aran defensen la creació d'estructures per a la promoció de l'aranès

Les entitats socials i culturals de l'Aran defensen la creació d'estructures de manteniment i promoció de l'aranès. Així ho han posat de manifest a l'ACN com per exemple Lengua Viua, una entitat que treballa per l'aranès des de fa 25 anys quan la llengua es va introduir a les escoles. Rosa Maria Salgueiro, membre d'aquest col·lectiu, explica que en aquell moment, es van sentir "maltractats", i afegeix que tenien "gent en contra" i per això van decidir impulsar la cursa 'Aran per Sa Lengua'. Actualment s'ha comprovat l'èxit de la iniciativa i tots els escolars de l'Aran acaben l'ensenyament obligatori parlant aranès. El problema, per Salgueiro, és que aquests joves "el saben però no l'utilitzen".

L'aranès, llengua oficial a Catalunya des del 2006 "mai havia tingut tanta protecció i polítiques favorables", segons el president de l'Institut d'Estudis Aranesos-Acadèmia aranesa de la llengua occitana, Jusèp Loís Sans. Ara, la Val d'Aran té cantants en aranès com Alidé Sans, teatre en aranès amb la companyia 'Era Cabana' o mitjans de comunicació amb espais en aranès com TV3 o Catalunya Ràdio.

Jusep lois Sans, president de l'Acadèmia aranesa dera lengua occitana JPG

(Imatge de Jusèp Loís Sans, president de l'Institut d'Estudis Aranesos-Acadèmia aranesa de la llengua occitana/Marta Lluvich)

Sans afirma que per contra, encara hi ha "mancances elementals" que s'han de denunciar com ara els incompliments de l'estat espanyol en la protecció, conservació i promoció de la llengua occitana. A tall d'exemple explica que l'estat espanyol ha de traduir la Constitució a tots els idiomes oficials i l'aranès ho és des del 2006 i encara no s'ha fet. Sans diu que esperen que el govern espanyol estigui constituït per tornar-ho a denunciar.

Sans recorda que fa poc més d'un any que el Tribunal Constitucional (TC) comunicava la decisió d'anul·lar la consideració d'ús preferent de l'aranès a la Val d'Aran que el Parlament va atorgar el 2010 amb l'aprovació de la llei de l'occità. Considera que la norma ''imposava la primacia'' de l'occità sobre el català i el castellà en totes les institucions pròpies, els mitjans públics, l'ensenyament i la toponímia d'aquest territori. Ara bé, el TC considerava ''admissible'' facilitar l'ús ''normal'' de l'aranès per preservar-lo.

Pel que fa a les perspectives de futur de l'aranès, Sans destaca que la gent que llegeix i escriu en aranès ha augmentat considerablement d'ençà que la llengua és oficial i s'han desenvolupat hàbits favorables en aquest sentit. Respecte a l'ús habitual de la llengua, aquest ha disminuït.

El president de l'Acadèmia defensa que "no es pot aplicar" la mateixa metodologia d'estudi per una població que no arriba als 10.000 habitants (a la Val d'Aran), que per una població molt gran. El principal problema per l'aranès és que hi ha pocs parlants i que la població que ha arribat de fora els darrers anys a la Val és "insuportable" per una comunitat tan petita.

Per Sans el més important és que la gent que marxa de la Val d'Aran i sent l'aranès com a llengua pròpia, el segueixi utilitzant i fent transmissió familiar. Sans parla de la situació de la llengua i diu que és ''viva'' gràcies al seguit de polítiques lingüístiques que s'han fet durant els darrers anys. De cara al futur considera que cal recuperar la participació dels àmbits socials en la defensa i ús de l'aranès. Tot i això, Sans alerta que sense un ''tractament de preferència, sense proteccions afins, que compensen el desequilibri existent respecte les altres dues llengües oficials'' a la Val d'Aran, l'aranès està amenaçat de ''ràpida desaparició''.

Darrerament s'està fent un lloc en el món de la música del país, la cantant Alidé Sans. Per primera vegada, l'any 2018 el disc de La Marató de TV3 incorporava una cançó en aranès 'Viatge entà Itaca', adaptació del 'Viatge a Ítaca' de Lluís Llach. Alidé Sans juntament amb el cor occità Barrut van ser els encarregats de la seva interpretació. Sans confessa que la proposta li va fer "una il·lusió molt especial", i es mostra "molt agraïda del fet que per primera vegada s'hagi tingut en compte l'aranès".

La cantant reivindica la música en aranès i demana que no es vegi com alguna cosa "exòtica". Aquesta cantant, que ja ha publicat dos discs amb aranès, defensa l'ús d'aquesta llengua assegurant que és en la que "s'expressa més sincerament" i per tant pot arribar de manera més fàcil a la gent.

Sans, que es troba aquests dies de gira a Alemanya, diu que fora de l'Aran genera "curiositat" que canti en aranès però també molt "interès". Per aquesta cantant aranesa les eines institucionals per fomentar l'ús de l'aranès "hi són" i fa falta "que s'utilitzin més".

Des de fa 12 anys, la companyia de teatre 'Era Cabana' representa una obra a l'any en aranès. L'acollida de la iniciativa per part de la gent ha estat molt positiva. Prop d'un miler de persones veuen aquestes representacions anualment. Manuela Ané, directora d'Era Cabana, diu que un dels motius de la gran resposta de la gent és que l'obra és en aranès i desperta a l'espectador un "sentiment d'identitat" molt fort.

Ané, també tècnica de cultura i llengua del Conselh Generau d'Aran, explica que fa falta tenir un bon finançament per poder tirar endavant un projecte de "dignificació, promoció i normalització" de la llengua. Per Ané és molt important que "la gent s'estimi la llengua" i no la vegin com "un obstacle".

Tots, coincideixen en el fet que l'aranès ha de ser una "prioritat" i que s'han de fer més polítiques per "conscienciar a la gent". La poca població, per tant pocs parlants (menys de 10.000), fa que sigui una llengua minoritària, que a l'Aran ha de lluitar contra el castellà i el català. La Val d'Aran és una zona turística i fa que molta de la gent que hi viu sigui de temporada i "no s'esforci" a conèixer i menys a utilitzar l'aranès, diu Salgueiro. Per Ané, cal treballar perquè la gent que viu i treballa a l'Aran "s'estimi l'aranès".



 

Comentarios