Quan Meranges era conegut com Vilamaroto

A l’entrada del poble de Meranges, en una de les valls més despoblades i desconegudes de la Cerdanya, hi descobrim un establiment rural recentment obert que destaca per la seva autenticitat. És Vilamaroto i l’han impulsat els nets de Cal Pairot, els germans Gerard i Eduard Isern, de la família Isern-Turet, una saga històricament vinculada al poble de Meranges. Per Marcel·lí Pascual

vilamaroto-bona
photo_camera Els germans Gerard i Eduard Isern, impulsors de Vilamaroto

Aquest nou equipament de turisme rural reposa en una construcció de l’any 1850 que la familia ha rehabilitat per donar forma a un espai de disseny actual, acollidor i que respecta l’estructura original de l’edifici i els principals elements arquitectònics fets amb pedra i fusta. Només han canviat els usos: on abans hi havia la quadra, el paller i el badiu, ara hi ha un menjador amb una espectacular vidriera, les 6 habitacions (totes diferents) i un jardí per gaudir de la pau i l’encant de la vall de Meranges.

Descobrim que tant el Gerard com l’Eduard han tingut sempre clar que no volien fer un espai turístic convencional ni estandaritzat. Estimen el territori i han volgut traslladar al seu particular projecte tota la personalitat d’un entorn excepcionalment singular. I sens dubte, ho han aconseguit. Avui Vilamaroto s’ha convertit en un racó de món ideal per desconectar del ritme frenètic de la vida actual i veure el món des d’un altre punt de vista.

La història

Vilamaroto (vilademaroto) és el nom que va rebre el poble de Meranges en documents de l'any 1040 en la butlla del Papa Sergi IV, confirmant el susdit alou de quatre masos de Meranges al Monestir de Ripoll, segons va recollir el Dr. Font Rius.

Aquests masos es trobaven situats entre els enclavaments actuals de Meranges i Girul, al costat del torrent d’Envalls, per sota de l'actual carretera de Meranges Girul.