16.08.2018 |
Viure als Pirineus

Pla estratègic per a captar negocis privats a l'entorn de les estacions d'Espot i Port Ainé

També vol explotar edificis en desús de la línia Lleida–La Pobla i donar-los funcions de dinamització turística com centres d'interpretació o serveis d'hoteleria

Imatge de la parada dels taxis a Espot per pujar a Sant Maurici, al Parc Nacional
Imatge de la parada dels taxis a Espot per pujar a Sant Maurici, al Parc Nacional
Pla estratègic per a captar negocis privats a l'entorn de les estacions d'Espot i Port Ainé

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) està treballant amb administracions del territori un pla estratègic de futur ''amb l'objectiu de garantir el manteniment'' de les estacions de Ski Pallars: Espot i Port Ainé. Segons ha explicat el president d'FGC, Enric Ticó, es vol seguir un model similar al de la Molina, on al seu entorn hi ha més de 80 negocis privats regentats per gent de la zona, de manera que a les estacions del Pallars Sobirà, ''estem disposats a rebre qui sigui per fer-les créixer''. En el marc d'una roda de premsa que ha servit per posar de manifest el creixement de més d'un 72% del nombre de viatgers a la línia de tren de Lleida a la Pobla de Segur, FGC també ha anunciat que vol explotar edificis en desús d'aquesta línia com les estacions de Sant Llorens de Montgai, Cellers o Salàs de Pallars per donar-los-hi usos de ''dinamització turística'' com centres d'interpretació o serveis d'hoteleria. 

Enric Ticó ha explicat que el pla estratègic per captar negocis privats a les estacions de Port Ainé i Espot i el seu entorn més immediat estarà enllestit abans de l'estiu i confia que a partir de la propera temporada d'hivern es pugui començar a implementar. En aquest sentit, FGC vol parlar amb els ajuntaments de la comarca del Pallars Sobirà així com també amb diferents agents privats per veure quines possibilitats hi ha. L'objectiu no és que els privats entrin com a socis en la gestió de les estacions, ja que es vol conservar la titularitat pública dels complexos, sinó que s'obrin nous negocis, per al benefici dels usuaris de les estacions, ja sigui tipus restauració o el que es coneix com a ''après ski'', és a dir, tota una oferta lúdica i comercial per quan els esquiadors ja han acabat la seva jornada a les pistes.

Es tracta doncs, d'explotar un model molt implantant en altres zones d'esquí, com a La Molina, on hi ha una vuitantena de negocis privats al seu entorn. Ticó no ha concretat el tipus de negocis per a les estacions d'Ski Pallars però si que ha apuntat al parc lúdic d'Espot, que el volen fer ''més potent'', ampliant-lo i amb més oferta d'activitats. Per això, caldrà treballar amb Urbanisme ''per acabar d'acotar els límits'', tot i que en cap cas es plantejarà ''res que surti dels límits actuals de l'estació''. 

Canons de nova generació contra el canvi climàtic

La previsió d'inversió per a les estacions d'Ski Pallars per aquest 2018 és d'1.533.200 euros, bona part dels quals (1 milió) es destinarà a renovar el 30% dels 180 canons de neu artificial que hi ha entre Espot i Port Ainé. El director d'Ski Pallars, Xavier Bigorda, ha explicat que es posaran canons de ''nova generació'' que tenen la finalitat de contribuir a lluitar contra el canvi climàtic, ja que consumeixen menys aigua per fer la neu artificial i aquesta també es pot produir a una temperatura més elevada. Això repercuteix en què no cal tanta despesa energètica i per tant hi ha un estalvi econòmic per a l'estació.

També està previst fer una ampliació de l'aparcament de la cota 2.000 a Port Ainé, en 75 noves places i un de nou a la mateixa cota però per sobre de l'Hotel que comptaria amb 530 places i accés directe a les pistes d'esquí.

Un 3% menys d'esquiadors al gener per culpa de la vaga

La vaga de treballadors que va tenir lloc el cap de setmana del 17 i 18 de gener amb incidència sobretot a l'estació de Port Ainé s'apunta com una de les possibles causes de la davallada d'un -3,05% d'esquiadors durant el mes passat en comparació als mateixos mesos del 2017 i el 2016. Enric Ticó ha lamentat que encara ara no saben el motiu de la vaga ja que a la darrera comissió de seguiment amb els treballadors, celebrada a principis de desembre, no se'ls va plantejar cap problema. És per això que creu que hi va haver un ''malentès'' que s'ha acabat concretant amb ''algun tema que cal treballar perquè hi hagi pau i els treballadors se sentin còmodes''. Ticó ha remarcat pel que fa a les demandes dels treballadors, que ''quan hi ha un xoc amb la normativa estatal, el marge de negociació és zero''.

Explotació dels edificis en desús de la línia de la Pobla

Un dels objectius que s'ha marcat FGC pel que fa a la línia de tren Lleida–la Pobla de Segur és resoldre el problema de les instal·lacions obsoletes que hi ha a l'entorn de la línia. Hi ha en total 7 edificis en desús. El cap de línia, Emili Monsó, ha explicat que es vol donar prioritat a l'estació de Sant Llorens de Montgai, a la Noguera, on ja hi ha converses amb l'Ajuntament de Camarasa per tal d'ubicar-hi un centre d'interpretació que ajudi a dinamitzar turísticament la zona i la línia. Així mateix, a Cellers, al Pallars Jussà es vol explotar de forma hotelera el conjunt d'edificis que hi ha a l'entorn de l'estació. Altres estacions que es volen explotar en format concessió, són la de Guàrdia de Tremp i la de Salàs de Pallars. 

Des que es va fer el traspàs de RENFE a FGC a finals del 2004, la línia del tren de la Pobla ha rebut una inversió de 71 milions d'euros amb una mitjana de 5 milions anuals. A banda de l'increment de viatgers constatat des de l'entrada en servei dels nous combois al 2016, des d'FGC estan especialment orgullosos de l'índex de satisfacció dels passatgers, que se situa per sobre del 79%. Una de les novetats d'aquest darrer any ha estat la posada en funcionament de l'app per avisar d'actes incívics, que ha rebut 38 avisos, la majoria per gent que posava els peus al seient, persones que viatjaven sense bitllet o gent que portava la música molt alta. 

Comentarios