Quins records tens de la teva infància? Vaig néixer a Suïssa l'any 1985, després vaig passar la infància a Menorca i vaig arribar amb 9 anys a la Seu d'Urgell. Recordo bé la meva classe, a l'Escola Albert Vives, on vaig fer les primeres amistats a la Seu, algunes de les quals encara duren. També recordo veure el canal del Parc del Segre i somiava baixar en piragua per allà, encara que la meva asma no em permetés somiar massa. Recordo el parc del Valira, on tantes hores vaig jugar amb els veïns del barri fins avançades hores de la nit, sense que els nostres pares es preocupessin massa per nosaltres. Recordo també baixar per l'avinguda Salòria camí a l'institut, ben d'hora al matí, agafant la mà de la Natàlia.
De ben petit ets inquiet i t'agraden els esports, tens fusta d'atleta? L'asma va marcar bastant la meva infància, però el clima de la muntanya i l'homeopatia van fer una gran feina fins a permetre'm gaudir del meu cos d'una manera excepcional. A poc a poc les piragües van enfortir els meus músculs respiratoris i finalment em vaig sorprendre guanyant un campionat d'Espanya de 2003 en categoria junior. Gràcies al 'Club Cadí' vaig gaudir d'una educació esportiva durant 10 anys, dins dels quals Pere Guerrero va encarregar-se de perfeccionar el meu entrenament a través de l'esquí de fons, la cursa de muntanya i... la bicicleta.
(Primer pla d'Yldor Llach/Foto: Santi Miarnau)
Pere Guerrero va encarregar-se de perfeccionar el meu entrenament a través de l'esquí de fons, la cursa de muntanya i... la bicicleta
Quan te n'adones que estàs fet per això de l'espectacle? Ja a l'institut, l'Oriol Lara i els meus amics se sorprenien de "lo notes" que era. I sí, és cert que m'agradava cridar l'atenció. A la facultat de Ciències de l'Esport a Barcelona vaig començar a fer alguna actuació amb els alumnes d'Acrosport" i sentir els alts i baixos biològics que experimentava el meu cos i el meu cap amb l'escena. El 2008 el meu pare em va convidar a veure un espectacle del "Cirque du Soleil" que m'emociona com res ho havia fet abans. I va ser gràcies a la meva companya acrobàtica Carme Cardell que vaig entrar dins el món de la faràndula, on vaig conèixer artistes que parlaven d'una escola de circ a Mont-real.
El 2008 el meu pare em va convidar a veure un espectacle del "Cirque du Soleil" i em va emocionar com res ho havia fet abans
Passes mesos fora de casa, com ho portes amb el tema familiar parella...? El 2011 decideixo marxar a fer les audicions a l'Escola Nacional de Circ de Mont-real, on m'accepten contra tot pronòstic. Això va implicar gairebé 4 anys vivint lluny de casa. Trobant a faltar familia i amics, però alhora generant noves famílies i amics arreu. Les visites em donen vida. Els que van tenir l'opció de venir a veure el projecte en el qual m'havia posat, no tenien cap dubte que era una aposta segura.
Quants països portes dins la motxilla? He viscut a Quebec, Polònia, França, Alemanya, Finlàndia, Grècia i Catalunya. La llista de llocs on he treballat és bastant més llarga, des de les Bahames, fins a Dubai, passant per Cap Verd, Europa, Palestina, etc. I ara ja intento no viatjar per plaer, el plaer el trobo estant al lloc on sigui, evitant el viatge.
Què és això del sacrifici, constància, superació... Quan la passió esdevé una actitud, el concepte de sacrifici es redueix força. És a dir, el que pot semblar un sacrifici, per a mi és una manera de viure. La constància és una causa de la motivació, fàcil de trobar quan faig el que m'agrada. I la superació.... és una conseqüència, quan passes tantes hores a sobre d'una bici acabes per millorar inevitablement la interacció amb aquesta.
I les lesions? Les lesions succeeixen, forma part de la vida. Fer circ no és estar més o menys exposats. D'una banda, a força de caure, aprens a fer-ho bé. I de l'altra, quan tens una lesió, només cal adaptar-se a la situació, modificar l'espectacle si cal. 'Show must go on'.
El premi són els aplaudiments i l'ovació? El premi són les espurnes. Aquells moments irrepetibles que passen per art de màgia. Quan un adult del públic se m'apropa amb un plor, quan una nena tímida m'abraça perquè no aconsegueix dir gràcies, quan trec una poma del barret i té un poema escrit a la pell. Quan, després de fer la salutació final, em reincorporo, i el públic s'ha aixecat.
El premi són les espurnes, aquells moments irrepetibles que passen per art de màgia
Vas actuar el passat 2 d'agost a la Seu i l'èxit va ser rotund... Va ser molt especial actuar davant les amistats, la família, companys de classe, professors, dentistes, perruquers, veïns... El veritable èxit per a mi és haver posat tota aquella gent a la mateixa plaça, grups de gent molt diversa, que no es coneixien, tot i ser de la Seu, però que ara tenen un moment en comú a les seves vides.
Estàs orgullós de ser pirinenc? Créixer al Pirineu m'ha fet ser qui soc. L'orgull no estava dins el meu programa educatiu pirinenc, i això em fa estar encara més content quan explico, arreu del món, que vinc de la fantàstica ciutat de la Seu d'Urgell.
L'Yldor Lach en poques paraules...
Un color: groc
Una cançó: L'amour est enfant de bohème
El millor amic? Enzo
I enemic? No el recordo
Un lloc per visitar: Halkidiki
I per viure? la Costa Brava
Ensenyar o aprendre? Com fer una sense l'altra?
Un secret: El meu nom
